Des de la tribuna del Parlament Europeu a Estrasburg, una desena de comerciants celebren emocionats l’aprovació del seu projecte. Barcelona, en efecte, és més a prop que mai d’aconseguir ser la primera capital europea del comerç, un fet pel qual han lluitat durant mesos i que aquest dimarts ha secundat la cambra europea. Ara, és la Comissió Europea qui haurà de decidir com executa les bases d’una capitalitat fins ara inexistent i que podria assimilar-se a d’altres ja latents com la de la cultura o l’esport. En aquest sentit, el comissari europeu Virginijus Sinkevičius ja comentava aquest dilluns al debat parlamentari que Brussel·les avaluarà aviat com impulsar un “projecte pilot” al respecte.
Vint-i-quatre hores abans de la votació, a l’aeroport del Prat encara es respiraven nervis i tensió entre els membres de la delegació barcelonina. No és el primer cop que es presenta una iniciativa ciutadana, però sí un dels que més consens genera entre els grups parlamentaris. És més, el projecte liderat per la Fundació Barcelona Comerç s’ha aprovat per unanimitat aquest dimarts.
Un reconeixement al model de Barcelona
La notícia és sobretot un reconeixement a un model de ciutat. Segons la regidora de comerç de l’Ajuntament, Montserrat Ballarín, aquest gest d’Europa “legitima” el sistema barceloní i obre “un ventall de propostes” que han de servir per potenciar-lo encara més. D’altra banda, els comerciants ja pensen a “posar el projecte sobre paper” per tirar-lo endavant “amb totes les administracions”.
Més enllà del reconeixement, la capitalitat podria servir també com a impuls del sector. I és que la pandèmia ha agreujat la crisi d’un comerç cada cop més perjudicat, tal com detalla la comitiva present a Estrasburg als periodistes desplaçats. En aquest sentit, des de Barcelona Comerç reconeixen que les grans multinacionals i l’increment de les vendes online fan trontollar molts negocis familiars, i avisen: “Una ciutat sense comerç és una ciutat morta”. Per això també reclamen accions per pal·liar els efectes de la inflació i d’uns lloguers disparats a Barcelona.
Algunes d’aquestes preocupacions, de fet, són les que han configurat gran part del discurs de la presidenta del Comitè de Peticions del Parlament i diputada del PP, Dolors Montserrat, l’encarregada de presentar el projecte a la resta de diputats. “Europa també són les nostres ciutats”, detallava poc abans de demanar comptar amb els comerciants en el camí cap a “la digitalització i la mobilitat sostenible”.
Quins beneficis pot aportar la capitalitat?
La Comissió Europea -el Govern de la UE- ara haurà de configurar les bases de la capitalitat. Unes bases que, en part, definiran els requisits que hauran de complir les ciutats que vulguin optar-hi. I en aquest aspecte, Barcelona està molt ben posicionada. És més, el president de Barcelona Comerç, Salva Vendrell, confiava que “de cara al 2024 no hi hagi cap altra candidatura” i que se li reconegui a Barcelona el fet d’haver “impulsat” la iniciativa. Un fet, d’altra banda, que pocs diputats posen en dubte al Parlament, malgrat reconèixer que cal esperar al pronunciament de la Comissió Europea.
“S’ha d’arribar a Europa perquè gran part de la legislació es fa allà”, diuen representants de Barcelona Comerç als passadissos de l’hemicicle. Per això consideren que la capitalitat contribuirà a “fer que el model social i l’estil de vida europeu es consolidin arreu del continent”. Però hi ha molt més. Els comerciants consideren que així serà més fàcil refermar el compromís pels drets del consum i “assegurar que les grans plataformes no transformin l’estil de vida dels europeus”. També aposten per digitalitzar el comerç “de forma constructiva i no destructiva”, un dels aspectes en què Europa encara té molt a dir. A més, durant el seu mandat, Barcelona podria acollir noves conferències o formacions que ajudin a modernitzar el sector.
L’oficina tècnica, a Barcelona?
El projecte ja està en marxa i es finançarà, sobretot, gràcies a la injecció econòmica de la Comissió Europa. L’Europarlament, d’altra banda, també aportarà una part significativa i des de l’Ajuntament de Barcelona es comprometen alhora a ajudar econòmicament. Així, les autoritats -sembla- es prenen seriosament un projecte que també compta amb el suport dels grans lobbies europeus del petit comerç.
En tot cas, aquest és només un primer pas i encara queden moltes coses per decidir. Entre elles, on s’ubicarà l’oficina tècnica d’aquesta nova capitalitat. És a dir, la seu central des d’on es farà seguiment i es vetllarà per les bones condicions tant del projecte com del petit comerç. Des de Barcelona no amaguen que els agradaria comptar amb aquesta seu, si bé és cert que els exemples d’altres projectes similars no conviden a l’optimisme. En tot cas, l’objectiu principal dels comerciants ja està al sac. Europa ha donat llum verda al seu projecte i, amb tota probabilitat, Barcelona abanderarà el petit comerç l’any 2024.
