L’Ajuntament de Barcelona ha carregat contra ERC, JxCat i la resta de partits del congrés espanyol que han votat contra el decret per espoliar el superàvit dels ajuntaments perquè “han volat 100 milions d’euros per Barcelona” i de 480 milions per a tots els ajuntaments catalans. El primer tinent d’alcaldia, Jaume Collboni, ha assenyalat el PP i els partits independentistes com a principals responsables del fracàs de la mesura.
“Després d’unes negociacions llargues i complexes per superar un marc legislatiu que perjudica els ajuntaments, hem vist com l’oposició s’ha deixat arrossegar per la dinàmica de quant pitjor, millor del PP”, ha dit Collboni amb rostre molt seriós. L’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, havia intentat a última hora desencallar la negociació amb un paquet de 3.000 milions d’euros que els ajuntaments rebrien sense contrapartides.
Colau ha explicat que els comuns han intentat millorar la proposta del ministeri d’Hisenda, però que els han escoltat “massa tard”. Malgrat tot, l’alcaldessa ha enviat un missatge al govern espanyol perquè no renunciï a crear el fons d’emergència per als ajuntaments i a canviar la llei per no asfixiar les finances municipals. “Qui té responsabilitats de govern mai pot dir que hi haurà una segona oportunitat”, ha dit en una piulada.
Un decret polèmic
“Cal desvincular la nova proposta del primer decret”, ha insistit el regidor de Presidència i Pressupost, Jordi Martí. L’acord al qual va arribar En Comú Podem amb el ministeri d’Hisenda incloïa aquests 3.000 milions a fons perdut, cosa que “equiparava els ajuntaments a les comunitats autònomes”, i el separava del sistema inicial, que implicava que els ajuntaments fessin un préstec a l’estat amb el seu superàvit a canvi d’accedir a part d’uns fons més ampli de 5.000 milions.
El decret per fer ús dels superàvits municipals –que ara no està permès per una llei anterior del PP– ha enfrontat el govern espanyol amb tots els partits de l’oposició, que han votat en bloc contra la norma malgrat que la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, havia assegurat que aquest mecanisme era “l’única” manera per esquivar la llei i que els ajuntaments poguessin fer servir els romanents de tresoreria.
No és un punt i final
Jordi Martí ha assegurat que el govern espanyol seguirà buscant suports per tirar endavant un decret que permeti millorar el finançament dels ajuntaments i ha reconegut que “si l’acord pel fons del 3.000 milions hagués arribat abans, segurament es podria haver aprovat” perquè haurien pogut explicar-lo millor a la resta de partits. “Era un canvi molt significatiu que obria escletxa”, ha lamentat.
El regidor de Presidència ha explicat que a finals del 2019 el romanent de l’Ajuntament de Barcelona era d’uns 160 milions d’euros, que augmentava fins als 230 milions si es comptabilitzaven totes les empreses i participacions municipals. Amb el redactat original del decret, Barcelona podia prestar aquests diners i aconseguir el 35% de l’import prestat en retorn, el qual suposava uns 70 o 80 milions d’euros. Amb el nou text, l’import que aconseguia Barcelona eren 100 milions i sense contrapartides.
Tot i això, Martí ha negat que el fracàs del decret tingui un impacte immediat sobre els comptes municipals, però sí que ha advertit que el 2021 serà complicat. “La votació no influeix en els pressupostos d’aquest any, però sí els de l’any que ve perquè ens donava millors perspectives econòmiques”. Barcelona tancarà l’any amb un dèficit important, tot i que el regidor no ha volgut quantificar-lo per la “incertesa econòmica” que viu la ciutat.
