La Cambra de Comerç de Barcelona preveu una caiguda del PIB de Catalunya aquest any d’entre un 7,3%, en l’escenari més optimista, i un 10,1%, en el més pessimista. La diferència la marcaria l’eficàcia de les polítiques públiques contra la crisi del coronavirus, segons han assegurat aquest dimarts al matí en una roda de premsa telemàtica el president de la Cambra, Joan Canadell, i el director de gabinet d’estudis, Joan Ramon Rovira. No seria fins a l’any que ve que hi hauria una recuperació d’entre el 5% i el 5,3%, cosa que implica que no es tornaria encara als nivells d’abans de la pandèmia i el confinament, com a molt aviat, fins a l’any 2022.
Pel que fa a l’ocupació, la Cambra creu que ara caurà entre un 5% i un 7%, un descens que, segons Rovira, podria haver estat més important sense els ERTO per causa de força major. El problema empitjorarà quan s’acabin els ERTO, ja que aleshores l’atur pot arribar al 15% o el 17% el 2020. L’any que ve l’ocupació es recuperaria, però encara no tornaria al nivell del 2019. “És una situació dramàtica i il·lustra com de dura pot ser aquesta crisi. Darrere de la caiguda del PIB ve una crisi social que serà molt important i davant d’això calen mesures excepcionals”, ha assegurat Canadell.
Aquesta caiguda implicaria també la pèrdua de gairebé 200.000 llocs de treball, un 5,1% respecte a les dades del mateix període de 2019. Si les polítiques públiques adoptades no fossin suficients o prou efectives, l’economia catalana podria caure fins a un 10,1% i l’ocupació més d’un 7% el 2020.
En ambdós escenaris, la davallada de l’ocupació és inferior a la del PIB pel paper dels ERTO. “Estan ajudant molt a què bona part de la destrucció d’activitat no s’estigui traduint de manera directa en una destrucció d’ocupació”, ha afirmat Rovira. Amb tot, la taxa d’atur se situaria entre un 15,5% i un 17%.
En funció de l’escenari, el consum privat caurà entre un 5,4% i un 9,1% el 2020, mentre que les exportacions patiran una davallada d’entre un 8,9% i un 12,6%. En ambdós casos, la Cambra de Comerç preveu un descens de l’Índex de Preus al Consum del 0,5% aquest any i un increment de l’1% el 2021.
“En la previsió més optimista, les polítiques públiques no només seran importants en quantitats, sinó eficaces en l’aplicació i amb multiplicadors fiscals a prop de la unitat”, ha resumit Rovira. És a dir, les polítiques adoptades pel govern espanyol han de permetre que per cada euro de despesa pública, l’economia del territori augmenti en la mateixa proporció. D’aquesta manera, tot i augmentar la despesa, la ràtio entre deute públic i PIB es manté.
En línia amb aquest objectiu, el president de la Cambra de Comerç de Barcelona, Joan Canadell, ha proposat un “pla excepcional de despesa pública” per fer front la crisi, amb un paper “clau” de l’impuls fiscal. En aquest sentit, el també president del Consell de Cambres ha reclamat mesures fiscals d’una franja superior al 5% i, fins i tot, propera al 10%.
Canadell ha titllat de “carament insuficient” el fons de reconstrucció del govern espanyol per a les comunitats autònomes, dotat de 16.000 milions d’euros, i ha reclamat fins a 50.000 o 60.000 milions més. El president de l’ens cameral ha reconegut que aquesta situació podria provocar un augment del deute públic i ha assegurat que, “tot i que és alarmant, no tenim més remei”.
“Hem de fer que la pujada del deute públic generi un efecte multiplicador que ajudi a millorar la competitivitat i incrementar el PIB”, ha manifestat. Entre les mesures, Canadell ha proposat augmentar la inversió en telecomunicacions i apostar pel “reequilibri territorial” a Catalunya. A més, ha defensat “ajudar” sectors econòmics “vitals”, com l’automoció o el turisme, i aplicar deduccions fiscals a les empreses que comprin béns d’equip per millorar en competitivitat.
Un 8,5% menys d’empreses
Al març, el nombre d’empreses ha disminuït un 8,5%, fins a 22.006 empreses menys. “És una xifra molt dolenta i preocupant, sense precedents històrics”, ha lamentat el director del Gabinet d’Estudis de la Cambra. Dels comptes de cotització destruïts, un 87% tenen entre un i cinc treballadors i pràcticament el 80% pertanyen al sector serveis.
Per àrees d’activitat, el comerç, el transport i l’hostaleria, amb un pes del 23% del PIB, poden caure fins a un 20% en el conjunt de l’any. Les activitats culturals i esdeveniments recreatius també patiran una caiguda “molt important”, de fins al 18%, tot i que representen un 4% de l’economia catalana. La indústria, amb un pes del 18% en el PIB, podria patir una davallada del 5,1%.
Per comarques, i d’acord amb les dades dels ERTO, els territoris més afectats són les comarques del Baix Llobregat, Anoia, Garraf i Baix Penedès, amb un pes important de la indústria. A les comarques pirenaiques i costaneres, amb forta presència del sector turístic, gairebé un 30% dels ocupats han estat afectats per un expedient.
