Hi ha diferents idees que ens fan entendre què suposa el Consorci de la Zona Franca de Barcelona (CZFB) per a la indústria catalana. És, entre altres, una entitat que contribueix que en el món industrial i empresarial passin coses, diferents empreses disposin d’eines i espais per créixer i que nous talents tinguin primeres oportunitats. En travessar les portes de DFactory, el nou projecte del Consorci per fomentar la indústria 4.0, és impossible no pensar en totes aquestes idees. La directora general del CZFB, Blanca Sorigué, rep al TOT Barcelona per tal de detallar quina és la situació del Consorci en un moment clau com el d’ara, quan treballa amb més de 170 empreses i dona feina a més de 137.000 persones.
Podria fer un balanç del temps que ha passat com a directora general del CZFB?
Molt positiu, i també intens. Però estic molt contenta. Em quedo sorpresa amb tot el que hem arribat a fer durant aquests cinc anys. Tant de bo pugui dir el mateix durant molts anys més.
Barcelona s’està convertint en un centre tecnològic d’alt nivell i el ‘hub’ més important del sud d’Europa. És la marca Barcelona un clam per a l’atracció de talent? I la inversió?
Sí, la marca Barcelona ven molt, però ven molt perquè té molts exemples d’èxit. Les coses no passen perquè sí. Barcelona ven en funció del que s’ha fet. És molt important que la marca es cuidi amb històries d’èxit i se sàpiguen potenciar. Des del Consorci l’hem fet servir en esdeveniments com Barcelona New Economic Week – BNEW o BWAW Barcelona Woman Acceleration Week.
El CZFB té com a objectiu convertir-se en un dels llocs preferits per treballar dels barcelonins? I en el cas dels estrangers?
Sí, és un espai per als barcelonins i per a qualsevol emprenedor i emprenedora. Moltes vegades l’acció d’emprendre està relacionada amb la creació d’empreses emergents (start-ups), però no sempre és així. Nosaltres, per exemple, des d’una empresa pública centenària com el Consorci estem emprenent a partir d’una emprenedoria interna. I això està passant cada vegada més perquè als llocs de treball la innovació es contagia.
I això com es viu a DFactory?
Quan estàs en un espai com aquest les idees no surten soles, però poden sorgir gràcies a la col·laboració de gent que té ganes d’innovar. És una manera de contagiar-se positivament.
Parlem dels projectes. DFactory és el recinte de la indústria 4.0. Amb aquesta iniciativa es posicionarà Barcelona en el mapa de la indústria del futur?
Ja està posicionada. En els darrers temps hem aconseguit grans fites. D’entrada, fer realitat la visió que es va tenir ja fa quatre anys d’impulsar les tecnologies que engloben la indústria 4.0, com per exemple, la robòtica. Aquestes tecnologies, a més, determinen la capacitat de digitalització d’una fàbrica, i les pots veure aquí, a DFactory, a través d’empreses molt innovadores, com HP, que les estan aplicant.
Què ofereix DFactory a aquestes empreses?
Entre altres, apropar-los aquesta tecnologia, i això fa que sigui una gran atracció per a centres d’innovació i d’indústria 4.0 del món.
Com ha rebut l’ecosistema emprenedor del sector industrial aquest projecte?
Molt bé. Fa només vuit mesos que estem en plena activitat i encara no hem fet la inauguració, i ja estem al 75% de l’ocupació. Hi ha 30 empreses treballant aquí.
Fins a quin punt és important la sostenibilitat del medi ambient en el projecte del CZFB?
És estratègica, i materialitzem aquesta importància a partir de diverses iniciatives. Ara mateix, per exemple, estem treballant per instal·lar plaques fotovoltaiques a les naus industrials del polígon. La idea és que la instal·lació estigui enllestida en menys d’un any. Això seria molt important.
Tradicionalment, la Zona Franca ha estat un espai poc accessible en transport públic, però ara ja hi ha dues línies de metro. S’esperen més canvis per fomentar el transport públic per als treballadors?
Un dels tres eixos de treball és la integració urbana. Tenim tres estacions de la Línia 10 del metro i estem a 10 minuts del centre de Barcelona. Tenim l’Aeroport del Prat i el Port de Barcelona aquí al costat. És a dir, la Zona Franca està connectada per terra, mar i aire.
El delegat especial de l’Estat al CZFB, Pere Navarro va dir que “Nissan havia estat una de les majors crisis industrials de Catalunya”. Quin és el paper que va jugar el Consorci en aquesta crisi? S’hauria pogut fer més?
El CZFB ho ha fet tot i més. Justament el delegat del Consorci s’ha deixat la pell. Fer més hauria estat impossible perquè el que es volia era un gran pacte, i s’ha fet un basat en el fet que hi hagi una oferta industrial i una oferta logística. Això ha passat perquè realment tots els interlocutors han volgut que aquesta reindustrialització passi de veritat, que els llocs de treball es recuperin i que realment hi hagi una dinamització d’activitat econòmica com cal.
Després de tot el treball que ha suposat aquesta reindustrialització, com valora haver-la aconseguit?
És un èxit, evidentment, per a Barcelona, per a Catalunya, però sobretot per al Consorci.
El camí, però, no ha estat fàcil.
L’encaix de les diferents parts ha costat molt, moltíssim, moltíssim, moltíssim, moltíssim… I s’ha intentat trencar moltes vegades per diferents interessos.
Els treballadors de Nissan han estat tres anys esperant ser recol·locats. Creu que en una altra situació així es farien les coses diferents? Hi ha garanties que no torni a passar?
Quan les empreses fan que el seu model de negoci funcioni, principalment, o estigui principalment condicionat per una subvenció, la seva continuïtat és molt difícil. Això és el que justament s’ha evitat amb el nou projecte. No se sustenta amb una subvenció, sinó que hi ha la garantia que hi ha llocs de treball, una producció i moltes altres coses que fan que el projecte sigui beneficiós.
Vostè és la primera directora general del Consorci. Creu que el CZFB avança en termes d’igualtat?
Quan el 2018 em van fer directora general, els titulars dels diaris deien que era la primera directora del CZFB després de més de 100 anys d’història. Em va impressionar bastant. Des del primer dia vam crear un Consell de la Dona al polígon industrial de la Zona Franca, per tal que les empreses fessin de veritat plans d’igualtat, complissin les quotes i promocionessin la transferència de salaris. Cada vegada hi ha més empreses que se sumen a aquest consell.
I en l’àmbit dels esdeveniments s’ha fet alguna cosa?
Fa tres anys vam fer l’esdeveniment Barcelona Women Generation Week, que consistia a promocionar la igualtat de gènere. És el primer esdeveniment d’igualtat de gènere que es va fer a l’Estat i al món empresarial.
Quin percentatge de dones i homes treballen al Consorci? Han arribat a la paritat?
Pel que fa a la nostra organització interna, hi ha més dones que homes. Des de sempre. A l’entorn, entre els nostres clients i el polígon, és diferent. Un 70% són homes i un 30% dones.
Quines polítiques esteu implementant en clau d’igualtat d’oportunitats?
Hi ha diverses. Una d’elles és la divulgació en igualtat de gènere que fem a centres educatius, des d’universitats fins a escoles.
Per què és important transmetre aquests missatges a les nenes?
Amb nou anys, per exemple, no decideixen, però ja estan dient que, per exemple, no seran enginyeres per ser infermeres perquè els hi han dit a casa. Això s’ha de trencar, o que almenys sàpiguen que tenen les dues opcions.
I com se’ls fa entendre això?
Ensenyant-los en directe el que fan les professionals. És llavors quan algunes han acabat dient: “Jo també vull ser programadora de robots”.
