Barcelona Global i Mas-Colell reclamen que el mecenatge desgravi fins al 66%

La reforma de la llei de mecenatge és un de les principals reivindicacions d'un informe amb 16 propostes de Barcelona Global

Barcelona Global ha llançat 16 propostes per “reprendre” i impulsar la col·laboració público-privada a la capital catalana amb l’objectiu de concretar com pot incidir aquest model de gestió en camps com la sanitat, la cultura, la ciència, l’habitatge , el turisme i les ciutats intel·ligents.

Ho han explicat aquest dimecres el president de Barcelona Global, Pau Guardans; el conseller delegat de l’entitat privada, Mateu Hernández, i el professor de l’Iese i codirector d’Iese Public Center of Excellence Xavier Vives, en una roda de premsa en la qual també han participat el president de Bist i exconseller de la Generalitat, Andreu Mas -Colell, i la fundadora i consellera delegada de Anteverti, Pilar Conesa.

Llei de mecenatge

Una de les principals propostes de Barcelona Global és, en matèria de fiscalitat, la modificació de la llei de mecenatge amb un augment inicial de la desgravació per a donacions de fins al 50% que, en un termini raonable, pogués arribar als valors de la llei de mecenatge francesa, que arriba al 66%. “La mesura fiscal més transformadora és la modificació de la llei de mecenatge. És la que es va fer a França i va ser un punt d’inflexió en molts àmbits. Ens toca portar-lo a l’agenda política”, ha defensat Guardans.

Mas-Colell ha dit que aquest canvi no s’ha dut a terme fins ara per falta de convicció política: “No es tracta d’una sèrie de donacions que pagaran menys impostos, sinó que n’hi ha molt poques, i es tracta d’induir que n’hi hagi més. A França ha estat d’aquesta manera, s’ha arribat al 66% en tres etapes i ha tingut un gran efecte en donacions privades”.

“La suma de públic i privar multiplica”

Guardans ha explicat que l’objectiu és “portar la col·laboració público-privada a coses concretes” en un moment en què, ha assegurat, falten trobades entre sector públic i sector privat, ja que la política planifica poc a mitjà i llarg termini i el sector privat no ha estat a l’altura ni en governança ni en aportació de recursos.

“Els reptes que té Barcelona són inabordables si no recuperem aquest instrument bàsic per fer coses que és la col·laboració público-privada. Si es fa bé, la suma del que és privat i el que és públic multiplica”, ha defensat Guardans, que ha advertit de la pèrdua d’oportunitats en cas de no superar l’actual paràlisi.

“No és un tema partidista”

Per al president de l’entitat, el document també ha de servir perquè els actors polítics, als quals el faran arribar, sàpiguen que les propostes en matèria de col·laboració público-privada no són d’un color polític concret: “No és un tema partidista de dretes i esquerres, o de dalt i baix “.

Per la seva banda, Vives ha criticat que Barcelona es troba sola perquè, segons ell, està deixada de la mà de l’Estat i també de Catalunya, i totes les polítiques van cap a altres costats, i ha defensat que hi ha molt espai entre les actuacions purament públiques o privades en què desenvolupar una gestió dual més eficient.

L’informe, titulat El repte de sumar per multiplicar: la col·laboració público-privada com a eix de transformació de Barcelona, ha estat elaborat juntament amb el Public-Private Sector Research Center de l’Iese i amb la participació de més de 50 socis de Barcelona global.

Propostes

L’informe proposa un pla per a la reeconomització del centre de Barcelona que serveixi per “reactivar” i desenvolupar l’activitat en espais en desús de la zona portuària, Correus, Duanes i els antics jutjats de la Via Laietana: “Segurament podrien tornar a tenir una activitat molt més potent al centre “, ha defensat Hernández, i ha posat d’exemple del Pier01.

També es recull un pla per utilitzar, mitjançant la coparticipació d’actors públics i privats, grans àrees com el Fòrum o el litoral del Besòs per desenvolupar nous tipus d’activitats econòmiques, i la renovació de centres hospitalaris com l’Hospital de la Mar i el de Vall d’Hebron.

L’estudi també contempla, mitjançant la col·laboració público-privada, la creació d’habitatge assequible de lloguer, d’habitatge assistit per a gent gran i de residències per a estudiants, investigadors i docents.

Proposen la creació d’una agència d’atracció i acceleració de la inversió per a la “gran Barcelona”, ​​semblant a models público-privats com London & Partners, la creació d’un fons público-privat d’inversió en innovació i recerca, i la reforma de l’Institut de Cultura de Barcelona (Icub) perquè orienti la producció de tercers, entre d’altres coses.

Una altra mesura destacada és crear plataformes de serveis sanitaris orientats a la comunitat internacional perquè vagin a Barcelona a fer el seu tractament i així aportar finançament addicional al sistema públic, el que permetria disposar d’equipaments tecnològics d’última generació, segons ha defensat Mas-Colell.

Més informació

Nou comentari