L’Ajuntament de Barcelona considera que la llei de l’habitatge assequible que la Comissió Europea presentarà aquest dimecres avala la decisió que ha pres el govern de Jaume Collboni d’eliminar els pisos turístics a la capital catalana a finals del 2028, amb l’objectiu que uns 10.000 habitatges tornin al mercat residencial. Segons la primera tinenta d’alcaldia, Laia Bonet, primer va ser el Tribunal Constitucional qui va donar la raó al consistori i ara és la Comissió Europea, segons la interpretació que fa el consistori. El punt de vista municipal de la futura llei, que tot just ara engega la seva tramitació parlamentària, contrasta amb el que diu la patronal dels pisos turístics, per a qui les intencions de Collboni quedaran sense cobertura, ja que la normativa fixa “condicions molt estrictes” per justificar “qualsevol restricció”.
El text europeu vol fer front a la crisi de l’habitatge que afecta les principals ciutats europees, a través de la figura de zona tensionada. Aquesta regulació ja existeix a Catalunya i pretén determinar en quines àrees les autoritats podran intervenir el mercat de l’habitatge. Entre els criteris per definir una zona tensionada hi ha que el preu mitjà de l’habitatge sigui igual o superior a vuit vegades la renda disponible mitjana dels habitants de la zona, recull l’agència ACN.
Zones tensionades
Bonet recorda que la declaració de zones tensionades és quelcom que ja s’utilitza a Barcelona. Amb la normativa europea, la UE reconeix que en aquelles àrees on hi ha més estrès immobiliari, “les regles del joc no garanteixen l’accés a l’habitatge i, per tant, habilita els governs a poder regular i modificar les regles del joc per poder garantir l’accés a l’habitatge”, ha dit Bonet. Per a la regidora socialista, la llei reconeix que l’existència de pisos turístics afecta, ja que disminueix la possibilitat de disposar de pisos per viure-hi. “És una idea que està als antípodes del que defensen alguns lobbies i del que hem defensat sempre des de Barcelona. Hem de poder intervenir per poder garantir la disponibilitat de pisos, canviar les regles del joc i garantir l’accés a l’habitatge”.
La llei europea de l’habitatge assequible cita els lloguers temporals, i en aquest cas, per adoptar mesures per limitar-los, les autoritats competents hauran de demostrar que els allotjaments turístics de curta durada “han tingut un efecte negatiu sobre la disponibilitat o l’assequibilitat de l’habitatge durant almenys els tres anys anteriors a l’adopció de la mesura”. Els governs també hauran d’acreditar una relació entre els lloguers turístics de curta durada i el deteriorament de la disponibilitat o assequibilitat de l’habitatge, i demostrar que aquest efecte s’ha produït durant un període mínim de tres anys abans d’adoptar la restricció, explica l’ACN.
Apartur sosté que Collboni es queda sense cobertura
En opinió de l’Associació d’Apartaments Turístics de Barcelona (Apartur), la nova normativa europea qüestiona l’eliminació dels pisos turístics, tal com ha plantejat Collboni. L’associació defensa que el text europeu fixa “condicions molt estrictes” per justificar “qualsevol restricció” als lloguers de curta durada. La directora general d’Apartur, Marian Muro, assegura que la proposta europea “marca un camí molt diferent del que s’està seguint a Barcelona” i defensa que les decisions que afectin activitats legals estiguin basades en dades, siguin proporcionades i valorin alternatives menys restrictives. Muro parla al seu LinkedIn de “línies vermelles” i que la decisió de Collboni d’eliminar els pisos turístics s’ha quedat sense cobertura, “és injustificada, desproporcional i contrària als principis generals del Dret de la Unió Europea”.
