Acord a Nissan pel tancament de les plantes el 2021

La direcció i els sindicats arriben a un pacte després de 25 hores negociant

La direcció de Nissan i els sindicats han arribat a un acord definitiu aquesta tarda sobre l’ERO a 2.525 treballadors i el tancament de les plantes a Catalunya després de 25 hores de reunió telemàtica, segons el Departament de Treball. Entre d’altres, l’empresa s’ha compromès a no executar cap acomiadament traumàtic i les baixes només seran voluntàries o per prejubilacions fins a finals del 2021, quan la marca té previst tancar les plantes de la Zona Franca, Sant Andreu de la Barca i Montcada, segons fonts sindicals. A més, s’han obtingut millores en les indemnitzacions per al col·lectiu de treballadors d’entre 50 i 54 anys, després d’incloure’ls en el conveni especial de la Seguretat Social.

Executius i treballadors s’han posat d’acord en allargar el tancament fins a finals del 2021, un any més tard de la data que va anunciar inicialment la companyia per tancar plantes de la Zona Franca (Barcelona), Montcada i Reixac i Sant Andreu de la Barca, per donar temps per trobar un nou inversor. Com a contrapartida, els sindicats hauran d’abandonar la vaga i tornar a la feina a finals d’agost. Els treballadors han fet 95 dies de vaga indefinida, centralitzada a Montcada i Reixac, per protestar primer per les incerteses de futur i després per l’anunci de tancament.

Sortides no traumàtiques

Un dels punts on més s’ha encallat la negociació ha estat com gestionar l’excedent de treballadors fins a finals del 2021, un any més tard de la data que va anunciar inicialment la companyia. Els sindicats han exigit des de l’inici evitar acomiadaments traumàtics mentre que hi hagués activitat industrial a les plantes. Finalment, la part de la plantilla que surti abans de l’empresa serà voluntàriament o per prejubilació.

A més, treballadors i empresa s’han compromès a col·laborar amb les administracions per afavorir la reindustrialització de les tres plantes i garantir l’ocupació durant els tres primers anys en la hipotètica nova empresa que ocupi els terrenys de Nissan, segons fonts sindicals.

Indemnitzacions de fins al 90% del sou

Pel que fa a la sortida de la plantilla, s’han establert diferents grups en funció de l’edat. Els nascuts abans del 31 de desembre del 1966 cobraran el 90% del salari fins als 63 anys. A més, els treballadors d’entre 51 i 54 anys podran prejubilar-se amb conveni especial fins als 63 o els 61 anys amb diferents percentatges de sou (del 75% fins al 85%). Aquest ha estat un dels punts de fricció de les reunions, ja que en un inici l’empresa no contemplava abonar aquestes quantitats.

Pel que fa als més joves, de menys de 50 anys, garantiran una indemnització de 60 dies per any sense límits d’anualitats. Pels que empleats d’aquesta franja d’edat que optin a treballar a la nova empresa, la compensació serà equivalent a 50 dies sense límits d’anualitats i amb una percepció lineal de 750 euros per any d’antiguitat, cosa que deixa un total molt similar a una indemnització de 60 dies, apunten fonts sindicals.

La plantilla celebrarà una assemblea aquest dijous al matí a Montcada per ratificar l’acord. Mentrestant, aquest vespre els advocats de les parts estan revisant el redactat del document.

Quasi una setmana tard

L’acord s’ha produït quasi una setmana més tard del final del període oficial de consultes, dijous passat. Des d’aleshores, però, s’han anat produint successives pròrrogues. La primera en la mateixa matinada de dijous a divendres, quan una indisposició de la mediadora va fer que les parts ajornessin la trobada fins a l’endemà a les onze del matí. La reunió va continuar i es va allargar 14 hores més, quan l’empresa es va plantar amb una proposta final.

Els sindicats la van rebutjar i van proposar una darrera contraoferta, que l’empresa va qualificar d’inassumible i va donar les negociacions per acabades, tot i que va demanar als treballadors que donessin una resposta a l’oferta de la companyia el dimarts 4 d’agost.

El directiu de Nissan responsable d’operacions industrials a Nissan Ibérica i encarregat del tancament de les plantes, Frank Torres, va deixar clar dissabte en una roda de premsa telemàtica que era la darrera oferta. L’endemà suggeria que no descartava la mediació del govern espanyol, unes funcions que són competència de la Generalitat, tal com va recordar aquest dimarts el secretari general de Treball, Josep Ginesta.

Per la seva banda, també dissabte, els sindicats celebraven una assemblea on la plantilla expressava el seu rebuig a la darrera oferta de l’empresa i va amenaçar en portar el conflicte als tribunals, a més de mantenir les seves demandes per unes indemnitzacions més justes, un pla de reindustrialització i cap acomiadament mentre continués l’activitat industrial a les plantes, entre d’altres.

Finalment, aquest dimarts la mediació va convocar per separat les dues parts i a partir de les sis de la tarda es va iniciar una darrera i definitiva trobada entre els treballadors i la direcció que ha acabat amb l’acord signat aquest vespre.

40 anys d’història

La companyia nipona va anunciar el 28 de maig que tancaria les tres fàbriques que té a Catalunya, argumentat que les instal·lacions no eren competitives. Els sindicats, però, han denunciat que la multinacional havia “ofegat” les instal·lacions, traient models sense substituir-los i permetent fugues de vehicles a fàbriques de Renault, soci de Nissan. Tot plegat ha deixat la Zona Franca amb una producció de menys del 25% de la seva capacitat i només tres models: la furgoneta e-NV200 i les pick-up Nissan Navara i Renault Alaskan.

Les instal·lacions de la multinacional –les tres fàbriques, el centre de distribució al port i la planta de recanvis– representen l’1,3% del PIB de Catalunya i el 7% del producte industrial català.

La marxa de Nissan posa fi a 40 anys d’història tot i que l’orígen de les instal·lacions es remunta fa un segle, el 1920, amb la fàbrica que Henry Ford va decidir instal·lar a Cadis. El centre es va traslladar a la capital catalana al cap de tres anys i es va instal·lar al Poblenou. Trenta anys més tard i en plena dictadura, Ford va marxar d’Espanya, l’empresa es va nacionalitzar i va passar a anomenar-se Motor Ibérica. No va ser fins al 1967 que la producció es va traslladar a la Zona Franca. Nissan va adquirir part de la companyia el 1980.

Nou comentari