Barcelona té molts passats històrics, i un d’ells és el que van protagonitzar els espies de la Primera Guerra Mundial. Aquells temps del 1917 els retrata l’escriptor Andreu Martín en la seva nova novel·la ‘La quarta noia per l’esquerra’ (Clandestina de la col·lecció Crims.cat). En aquells moments, segons ha indicat Martí a l’ACN, “Barcelona era la capital d’espies de tot el món”.
La història que explica aquest llibre està, principalment, ambientada a l’avinguda Paral·lel. El protagonista és un pagés que busca una ballarina que el connecta amb el seu pare, ja que havia viscut amb ella una estranya aventura. A part que és ballarina, no sap res d’ella. Només que és la quarta noia per l’esquerra d’una fotografia que guarda. Amb poc temps, però, descobrirà que treballa com a ballarina a l’emblemàtic teatre El Molino. Més enllà de la troballa d’aquesta dona, el llibre també explica com la condició de Barcelona de territori neutral durant la guerra, van fer que en els seus ports es poguessin trobar, de manera il·legal, combustible i queviures.
El Paral·lel dels teatres
En parlar del Paral·lel de principis del segle XX, també cal recordar com en aquella època era l’avinguda dels teatres per excelència. El llegat històric que ha deixat entre els veïns que van conèixer aquells temps i els veïns actuals és important. Tal com va explicar fa uns mesos al diari Línia Sants el president de l’Associació de Veïns la França Xica del Poble-sec i el Centre de Recerca Històrica del Poble-sec, Josep Guzmán, els orígens d’aquests teatres van ser unes barraques de fusta que abans es trobaven a la plaça Catalunya.
D’allà van marxar quan una llei del 1892 els va obligar. Això va marcar l’inici de l’època daurada del Paral·lel aquell mateix any, quan va néixer el primer dels seus teatres: el Teatre Espanyol. Després, el van seguir molts altres, alguns que aguanten oberts i amb programació tot l’any, com l’emblemàtic Teatre Apolo, i altres que, degradats pel pas del temps, han hagut de tancar, com el Teatre Arnau.
