Un Sant Jordi amb un ‘best-seller’ a cada carpa

El principal reclam polític han estat els llibres dels presos mentre que entre els més petits es consolida el feminisme

“Xics i grans mig morts de pena/ li sortien al seu pas,/ demanant-li amb ulls plorosos/ que tingués d’ells pietat”. Qui cantava era el Toni, un jove del cau Montnegre Josep Carner de Gràcia a la rambla Catalunya, aquest matí, amb una guitarra. La cançó era Conte medieval, dels Esquirols, però més aviat semblava un prec al cel perquè el dia acabés de millorar i el sol fes la seva feina. En peu des de de dos quarts de cinc del matí, el jove explica com la carpa on tenen la venda de roses ha estat un regal improvisat que els ha cedit amablement la parada de llibres del costat. I el prec ha funcionat. Tant que els llibreters que rondinaven han acabat celebrant la gentada que omplia els principals passejos del centre a l’una del migdia. Amb l’arribada en massa de la gent, s’han incrementat les vendes i, llavors, ha començat a dibuixar-se el retrat d’uns primers resultats més variats de l’habitual. 

A la parada de la llibreria Laie, al passeig de Gràcia tocant al carrer Casp, els més venuts eren Entre el cel i la terra, de Gerard Quintana, i L’art de portar gabardina, de Sergi Pàmies. A la de la Casa del Llibrea rambla Catalunya, Tú no matarás, de Julia Navarro, i Diccionario de las cosas que no supe explicarte, de Risto Mejide –que arrasava en les cues de signatures uns metres més enllà, amb gorra i ulleres, com fan els famosos de veritat–. A la parada de la llibreria Altaïr el centre de totes les atencions eren els llibres de Xabier Aldekoa, ja fos Indestructibles, Els fills del Nil Oceà Àfrica. “Ho està acaparant tot, mira, mira”, deia una noia que despatxava tot assenyalant la part de la carpa que concentrava més feligresos, on se situaven les obres del periodista d’internacional.

Però també els llibres dels presos polítics i els seus advocats han tingut nombrosos compradors. Si l’any passat el focus era el referèndum, aquest any ho és la presó. “Està sortint especialment bé el de l’Oriol Junqueras” diu el Miquel, responsable d’una parada enorme de la Llibreria Universitària, refererint-se a Contes des de la presó. Tot i així, el llibreter destaca que el més venut està sent la ficció de Sakura, de Matilde Asensi, i, un any més, Les filles del capità, de María Dueñas. 

El plàstic ha estat un dels elements més útils al matí per als llibreters. / Jordi Play

El plàstic ha estat un dels elements més útils al matí per als llibreters. / Jordi Play

Els noms dels famosos –els que signen i els que surten a les portades dels llibres– eren els més comentats pels passejants. Molts introduïts com ‘aquell’. Qui veia el Bruno Oro, s’hi referia com “aquell que sortia al Polònia”. Un grup de dones que intentaven decidir-se si comprar el nou llibre de Gerard Quintana o el de Jaume Alonso Cuevilllas s’acabava decantant per “aquell, el del de Sopa de Cabra”. I Jordi Borràs, esmentat en veure el llibre Dies que duraran anys, es converteix en “aquell de les fotos i la barbeta”. 

Entre el jovent i els petits, feminisme

Així, després de més d’una hora de passeig, cap llibreria repeteix títol en explicar les obres més venudes. Tampoc les de literatura juvenil i infantil, que si l’any passat van tenir com a líders indiscutibles els Contes de bona nit per a nenes rebels –tant 1 com 2–, aquest any varien i no acaben d’amortitzar l’espai destacat que gairebé totes les parades havien reservat aquesta Diada als llibres d’Elena Favilli.

En canvi, a l’estand de la llibreria Troa Garbí funciona molt bé el recull de vinyetes de Mafalda sota el títol Femenino singularde Quino, i la sèrie de Futbolíssims, de Roberto Santiago. Els dependents dels espais juvenils destaquen que el feminisme s’ha fet un forat amb força a les vendes. I ho demostren unes noies que s’escapen per la rambla Catalunya amb el llibre Las chicas van donde quieren: 25 aventureras que cambiaron las historia, per la germana petita d’una d’elles. “El venedor m’ha dit que estava triomfant molt i m’ha semblar perfecte, pels més petits és per on comencen a canviar les coses”, apunta la Cristina fent de germana gran. 

Més informació

Nou comentari