Avui és Sant Jordi però no serà el dia del llibre. Almenys, no al carrer. Una imatge inèdita per a moltes generacions. Una raresa que només pairem perquè fa més d’un mes que vivim en l’anomalia permanent. I un daltabaix econòmic més dels que s’estan produint per la pandèmia de Covid-19. S’intentarà fer la jornada de venda de llibres al carrer el 23 de juliol –si és que les autoritats sanitàries ho permeten, que no està clar– i aquests dies grans cadenes i plataformes com Amazon estan incentivant la venda per internet i el repartiment a domicili. Això ha provocat la resposta de llibreries independents, que han llançat la campanya Sempre és 23, que s’oposa a aquests enviaments massius –que van contra la lògica del confinament– i reclama que es tingui en compte que els llibreters hi són tot l’any.
Però hi ha una altra revolta, cada vegada menys silenciosa i que aquest any torna a agafar força davant de la situació precària en què quedaran moltes llibreries: la posició dels llibreters contra el descompte tradicional del 10% en la venda de llibres el dia de Sant Jordi.
Va ser l’escriptor Ramon Solsona, en una entrevista al Tot Barcelona el 29 de març, qui ens va empènyer a buscar l’opinió dels llibreters sobre aquesta peculiaritat del dia del llibre. La jornada de l’any amb més demanda, es fa una rebaixa en el preu del producte, just al contrari que en qualsevol altre sector.
Solsona es va mostrar taxatiu en la seva opinió: “El descompte de Sant Jordi s’ha de suprimir. Els llibreters ho pensen però no s’hi atreveixen. I crec que ara és el moment”. L’escriptor està convençut que aquest any, amb el desastre econòmic que deixarà l’epidèmia, els compradors entendrien el canvi perfectament. I un cop fet, ja no caldria tornar enrere.
El Gremi no es pronuncia
El Gremi de Llibreters ha reaccionat amb prudència extrema, de fet amb reticència, al plantejament de suprimir el descompte. Segons els seus portaveus “respecta totes les opinions i agraeix les propostes que se li fan arribar”. Però “com a entitat que aplega un col·lectiu pren les decisions mancomunadament i, sobre el dia del llibre, ho fa també amb el concurs dels editors i els distribuïdors, en el marc de la Cambra del Llibre de Catalunya, per tal que en surtin acords de consens a benefici de tot el sector. Aquest any excepcional, el dia del llibre s’ajorna. El descompte tradicional es farà el dia que se celebri la diada”. Ni una paraula sobre el dilema sobre si cal eliminar el descompte. Ni sí, ni no.
Ben diferent és l’actitud dels responsables de les llibreries. I no sembla que les decisions siguin tan mancomunades. Hem parlat amb cinc llibreters independents de Barcelona, i no n’hi ha cap que consideri recomanable mantenir el descompte tradicional. Els matisos, en tot cas, són entre els que ja no fan el descompte i els que voldrien eliminar-lo però temen les conseqüències.
Nollegiu (Poblenou i el Clot): no fa el descompte des de fa cinc anys
“La cultura del descompte s’ha d’erradicar”. És l’opinió de Xavier Vidal, propietari d’una de les llibreries revelació dels últims anys a Barcelona (al Poblenou i, des de la tardor, també al Clot). És el més contundent, juntament amb Carlota Freixenet, de La Carbonera (al Poble-sec). Sense fissures. No al descompte de Sant Jordi. “Pel prestigi del sector, per respecte a la feina dels llibreters i perquè va contra la lògica del mercat“. La Nollegiu va seguir la tradició el seu primer Sant Jordi, el 2014. I no hi ha tornat. “Em vaig tornar boig. És molt complicat fer el 10% enmig de la bogeria d’aquell dia. La gent vol saber el preu abans de pagar, els llibres estan marcats amb el preu normal… és una feinada. I a més a més hi estic en contra. Per tant, mai més”, resumeix. L’únic que fa Vidal a la parada del carrer, perquè sigui més fàcil i ràpid cobrar, és arrodonir el preu a la baixa: si un llibre està marcat a 26,85 euros, el cobra a 26,50, perquè no calguin monedes de menys de 50 cèntims. Res més.
A la conversa surten comparacions similars a les que faran altres llibreters. “Qualsevol economista et dirà que no té sentit fer descomptes el dia que tothom vol comprar el teu producte. Què costa un bitllet d’avió per anar a Menorca l’1 d’agost i què costa a l’hivern?“. S’ha de tenir en compte, a més, que el sector del llibre està regulat. El preu el marca l’editor –ningú el pot vendre més car– i es permet un descompte del 5% quan el llibreter vulgui. El 10% és només per al dia de Sant Jordi. “Però no és obligatori”, subratlla l’amo de la Nollegiu. Les distribuïdores venen als minoristes els llibres al 70% del preu final, de manera que el marge “brut” de les llibreries –s’han pagar lloguers, subministraments, nòmines– és de només el 30%. “Les grans cadenes tenen més marge perquè, com que compren més volum, els fan un preu millor, però les llibreries independents ens movem en aquest marc”, afegeix.
Segons Vidal, la clau de l’error perpetuat un any darrere l’altre és que “el dia de Sant Jordi s’ha pervertit i s’ha capgirat”. “L’origen del dia del llibre per Sant Jordi és a finals dels anys 20 del segles XX. La Catalònia, el va instaurar per liquidar estocs que no tenien sortida i feia un descompte. Ara això ja no té sentit, perquè les editorials treuen les novetats per Sant Jordi, és just al revés del que es feia al principi”, sentencia.
Calders (Sant Antoni): “Els llagostins per Nadal pugen de preu”
“Deixaríem de fer-lo, però creiem que seria molt impopular”. Aquesta és la posició d’Isabel Sucunza, una de les sòcies de la Calders, inaugurada el 2014 al passatge modestíssim dedicat a l’escriptor català. La llibreria i el bar de tapes que porta el mateix nom han convertit aquest cul de sac en un dels punts més interessants de la ciutat. L’opinió de la Calders –i de la Sucunza– compta. I és aquesta: “El problema és que hi ha una mena de tabú respecte de la cultura i els diners. Però el que està clar és que els llagostins per Nadal, quan hi ha més demanda, pugen de preu i no a l’inrevés, com passa amb els llibres per Sant Jordi“.
Per a Sucunza, hi ha un debat de fons: “La cultura ha d’estar a l’abast de tothom, té una part de servei públic, però també s’ha de tenir en compte que el sector ha de ser professional i que la gent que hi treballa ha de poder-ne viure”. Per tant, creu que el descompte s’hauria de suprimir però alhora ho troba complicat.
Documenta (Eixample): no tenen clar que sortís a compte eliminar el descompte
“No dic ni que sí, ni que no. Però s’ha de valorar tot. Si no, és fer trampes al solitari”. L’advertiment d’Èric del Arco, que el 2013 va agafar el relleu dels fundadors de la Documenta i la va traslladar del Gòtic al carrer Pau Claris, és que caldria fer números. “Les distribuïdores ens fan un descompte del 5% en la comanda de Sant Jordi que et permet jugar amb avantatge tot el mes d’abril. Nosaltres fem el 10%, i per tant hi posem un 5% de la nostra butxaca, però només el dia 23. La resta del mes ens en beneficiem. Jo venc més en el conjunt del mes d’abril que el dia de Sant Jordi. Per tant, no tinc clar que el canvi em sortís a compte”, argumenta.
L’altre inconvenient que veu a intentar canviar la tendència és que la gent considera el descompte “un dret adquirit”. Del Arco creu que per fer pedagogia i justificar la supressió del 10% amb tot el públic de Sant Jordi –molt més ampli i menys fidel que la clientela habitual– caldria fer “una campanya de màrqueting molt potent que seria molt cara”.
La Carbonera (Poble-sec): “Aquest any tindríem suport de la gent”
“La gent s’està bolcant amb les llibreries, donant-nos suport pel confinament. Segur que entendria el canvi”. Ho diu Carlota Freixenet. Fa tres anys que dirigeix La Carbonera, i no fa el descompte de Sant Jordi. De fet, aplica la mateixa fórmula que la Nollegiu, amb un carnet de fidelització que dona dret a un descompte del 5% tot l’any: es premia la continuïtat i el suport al projecte.
Per a ella, generalitzar el que ja estan fent llibreries com la seva no seria difícil. “La majoria de gent ni demana el descompte, ni pregunta si li has fet. Recordo un parell de vegades que se m’han posat molt tossuts i l’he acabat fent per no tenir una escena, però és absolutament anecdòtic, perquè estem parlant de quantitats molt petites“, assegura. Molt petites per a cada comprador –2,5 euros en un llibre que en valgui 25– però que van fent pila per a les llibreries. Sobre el descompte de les distribuïdores al qual es refereix Èric del Arco, Freixenet matisa que algunes no fan el 5%, sinó el 3,5% o el 2,5%, i la resta fins al 10% es carrega al pressupost de la llibreria. “No surt a compte, és una feinada i no té sentit”, conclou.
La Tribu (Sant Andreu): “Aquest any segur que no s’hauria de fer”
“És com si les botigues de roba fessin rebaixes durant la campanya de Nadal”. Un altre greuge comparatiu. En aquest cas, de Dàlia R. Bonet. Ella i el seu soci van obrir La Tribu el 22 d’abril de l’any passat. I recorda que el primer dia ja els demanaven el descompte perquè l’endemà era Sant Jordi. “El dia 23 el vam fer, perquè érem nous. Però estic d’acord amb Ramon Solsona. I, especialment aquest any, no s’hauria de fer. S’ha de tenir en compte que estem en una situació molt precària i que moltes llibreries no podran tornar a obrir”, resumeix.
I llança un avís: “L’arrel del problema és que no hi ha bons plans de foment de la lectura i hi ha poc públic que valori el llibre tot l’any. I la tasca que fan les llibreries pel seu compte demostra que és possible fer-ho. Nosaltres només fa un any que hi som i ja enim gent en llista d’espera al club de lectura. És gent que llegirà almenys un llibre cada mes”. Per això reclama un paper més actiu de l’administració en favor de l’hàbit de llegir, que seria el que donaria viabilitat a les llibreries.
