Fa una dècada, la Torre Garcini, la masia més ben conservada del Guinardó, va estar a punt de ser enderrocada per la immobiliària Núñez i Navarro per construir habitatges en el solar. En aquests 10 anys, la finca ha canviat de mans. Des de març del 2018, l’edifici és propietat municipal. L’Ajuntament va pagar a Núñez i Navarro uns set milions d’euros en un procés d’expropiació forçosa que s’havia iniciat dos anys abans per convertir la zona en un bé de domini públic motivat per fortes mobilitzacions veïnals per salvar la Torre Garcini.
Des d’un primer moment, la intenció ha estat convertir la Torre Garcini en un casal de persones grans, però la transformació s’ha dilatat en el temps fins ara. Aquesta setmana, el consistori, a través de l’empresa Bimsa, ha tret a licitació les obres de rehabilitació de la finca per un valor estimat del contracte d’uns 3,7 milions d’euros sense IVA, tot i que el pressupost final dependrà de les ofertes de les constructores i no es pot descartar que siguin a la baixa, apunten fonts municipals. El concurs restarà obert fins al 20 de gener. Fins a aquell dia, les empreses interessades poden presentar les seves ofertes. Segons les últimes dades fetes públiques, aquest procés s’allargarà fins al maig. La reforma està prevista que s’iniciï l’estiu vinent i duri uns 19 mesos. És a dir, si no es produeixen endarreriments, l’equipament públic podria ser una realitat durant el primer trimestre del 2027.
Restaurar el mas i recuperar els jardins
Situada al carrer d’en Xiprer, 40-46, la Torre Garcini “és un dels vestigis més ben conservats del passat agrícola de la ciutat de Barcelona”. El projecte municipal preveu preservar i restaurar el mas original, construir un edifici annex que funcionarà com a espai polivalent i recuperar els jardins per convertir-los en un nou espai públic del Guinardó. Segons l’Ajuntament, tot el conjunt té una superfície de 1.570 m².
La masia disposa de planta baixa més dues plantes superiors i d’una superfície construïda de 667 m². Des de fa anys, la finca està tapiada i en desús. A banda de convertir la Torre Garcini en un equipament públic, l’objectiu de la reforma també és “la recuperació de la memòria històrica d’aquest edifici singular”, diu el consistori. Si bé la coberta es farà totalment nova, les taules de ceràmica es preservaran. També es reciclaran les rajoles hidràuliques, que es reubicaran a la primera planta, i es restauraran el forn, la llar de foc i el pou.
Construïda la segona meitat del segle XVIII
La importància de la Torre Garcini és que es tracta d’un testimoni quasi únic dels orígens rurals del pla de Barcelona. Construïda la segona meitat del segle XVIII, “amb un estil d’arquitectura popular amb un ús original residencial i agrícola”, subratlla l’Ajuntament, la finca únicament està catalogada com a Bé d’Interès Documental, però és considerada “una peça molt important i valorada al Guinardó i a la ciutat pel seu interès històric i arquitectònic”. És un clar exemple de les masies que hi havia al Guinardó, on es veu “la relació entre l’edifici d’explotació i la residència senyorial. Fins i tot els jardins -testimoni dels antics camps de conreu- han estat productius fins fa relativament poc, amb el cultiu de flors que es venien a les Rambles, i amb els horts”, afegeixen des del consistori.
Un cop acabades les obres, el nou equipament tindrà 557 m² de superfície en tres plantes -planta baixa més dos-, amb aula d’informàtica, taller de cuina, sala de jocs, sala de lectura i galeria exterior, entre altres estances. Per la seva banda, l’edifici annex tindrà dues plantes amb dues sales polivalents. De 193 m², una de les sales serà oberta als jardins. I pel que fa als jardins seran d’accés lliure. És previst conservar el màxim d’arbrat i crear diferents espais com la plaça de l’Era, un taller floral, un jardí floral i l’espai de la bassa i els fruiters, explica el consistori.
Una mobilització veïnal va salvar la Torre Garcini
La Torre Garcini va estar habitada fins a l’any 2010. En aquella època, la propietat va vendre la finca a Núñez i Navarro, que tenia intenció d’aixecar en el solar habitatges. La mobilització veïnal va ser decisiva per salvar l’immoble, delimitat pels carrers de Xiprer, Escornalbou i el passatge de Garcini. Com explicava La Vanguardia el juliol del 2014, el consistori va plantejar a la constructora una permuta per alliberar la Torre Garcini i la masia de Can Ripoll (Sant Gervasi) a canvi d’uns terrenys municipals per edificar al carrer de Montevideo. El fet que formessin part del parc de l’Oreneta va aixecar polseguera i l’operació no va fructificar per l’oposició veïnal, que volia preservar totalment el parc.
Dos anys després, el 2016, l’Ajuntament va impulsar la modificació urbanística per expropiar la Torre Garcini. Va ser aprovada definitivament l’abril del 2016 i prop d’un any després, la primavera del 2017, es va iniciar el procés d’expropiació forçosa. La compra de la Torre Garcini es va materialitzar el març del 2018 per set milions d’euros. Des de llavors, la transformació de l’edifici en un equipament ha estat massa anys en els calaixos municipals. L’estiu vinent, sembla, que per fi les màquines entraran en la parcel·la.
