El concurs públic per substituir Joan Roca com a director del Museu d’Història de Barcelona (Muhba) ha aixecat polseguera. Fa poc més d’una setmana que l’Ajuntament de Barcelona, a través de l’Institut de Cultura de Barcelona (ICUB), va publicar l’oferta pública, i l’Associació de Professionals de la Museologia (AMC) ja ha presentat un recurs d’alçada contra el procés. Així ho ha confirmat el seu president, Joan Vicens Tarré, al TOT Barcelona. El motiu del canvi en la direcció del museu és que Roca està a punt de jubilar-se, després de 17 anys en el càrrec.
Els recels que la convocatòria, publicada el 15 d’abril a la Gaseta municipal, ha aixecat en el sector està motivada pel fet que la persona que sigui elegida no ha de tenir experiència específica en l’àmbit museístic i només cal acreditar un nivell de català “suficient”, la qual cosa deixa la porta oberta a l’ambigüitat. Tres dies després de l’obertura del concurs, l’Associació de Professionals de la Museologia va anunciar que la junta directiva de l’entitat havia decidit presentar un recurs d’alçada contra el procés. L’AMC mostra “la seva inquietud” davant de convocatòries “que no ofereixen garanties necessàries amb relació a coneixements i competències en temes rellevants com la museologia o la llengua”. L’ICUB, en canvi, sosté que quan es fa un concurs per a una direcció no es poden fer unes bases a mida, hi ha una disposició molt estricta sobre com s’ha de fer, i “la convocatòria s’ha d’ajustar estrictament al que ja hi ha establert i regeix en tots els concursos de direcció des de l’any 2015”.
Tres anys d’experiència en direcció
Els requisits polèmics de l’oferta de feina preveuen una “experiència mínima de tres anys en llocs de direcció o comandament en organitzacions públiques o privades”, però no concreta que aquesta hagi de ser en la direcció d’un equipament cultural. Pel que fa a la llengua, la convocatòria estableix “tenir coneixements suficients de llengua castellana (els nacionals d’altres estats membres de la Unió Europea) i catalana”, tot i que no es demana cap titulació ni un nivell mínim, com sí que han d’acreditar les persones que, per exemple, volen convertir-se en funcionaris del consistori. No obstant això, l’Ajuntament es reserva l’opció de fer alguna prova si ho considera convenient. Els aspirants poden presentar la documentació tant en català com en castellà, “les dues llengües cooficials”.
Segons Vicens Tarré, amb el recurs d’alçada presentat no es demana paralitzar el procés sinó que es modifiquin alguns punts específics. L’AMC planteja que l’experiència en la direcció o comandament d’equips sigui “en equipaments museístics i patrimonials”. El president dels museòlegs afegeix que l’oferta tampoc “especifica quin nivell de català cal, tampoc de castellà”. Sobre aquesta qüestió, Vicens Tarré recorda el cas del director del Museu del Disseny-Disseny Hub Barcelona, José Luis de Vicente, que no ha acreditat uns nivells adequats de català, com ha quedat palès en actes públics.
“Els paràmetres no es poden modificar”
Fonts de l’ICUB responen que els processos de cobertura de llocs directius de l’Ajuntament de Barcelona i dels seus organismes públics es van aprovar en comissió de govern el 19 de novembre de 2015, i en aquestes bases i en els requisits de participació, “s’especifica que han de tenir experiència de tres anys en llocs de direcció o comandament en organitzacions públiques o privades”. “Els paràmetres són molt clars en aquest punt, no es poden improvisar ni modificar. I són així de genèrics”, afirmen des del departament de premsa de l’Institut de Cultura. Més enllà del requisit general, entre els criteris de valoració del procés es concreta també “que es valorarà l’experiència i els coneixements relatius a les funcions bàsiques del lloc de treball i les competències professionals necessàries per a l’òptim desenvolupament de les funcions del lloc de treball”.
Una comissió avaluarà el procés
La convocatòria incorpora la creació d’una comissió de valoració que avaluarà l’experiència i els coneixements, la formació en les matèries relacionades amb el lloc de treball i les competències professionals necessàries. Aquesta comissió podrà demanar els aspirants fer algunes proves, com la presentació i defensa d’una memòria o projecte, la realització d’entrevistes o proves psicotècniques o competencials. Estarà formada per Agustín Abelaira, gerent de l’Àrea de Recursos i Transformació Digital; Mercedes Torres, directora dels serveis de Planificació Econòmica, Selecció i Promoció de la Gerència de Persones, Organització i Administració, i Carles Vicente Guitart, director del Museu Etnològic i Cultures del Món.
El recurs presentat pels museòlegs també fa referència a aquesta comissió, pel fet que només hi ha una persona representant del sector museístic. Segons el president de l’AMC els va “cridar l’atenció” que, junt amb el director del Museu Etnològic i Cultures del Món, hi hagués un representant de recursos humans i una altra persona de l’administració. Amb posterioritat a la presentació del recurs, Vicens Tarré diu que va poder parlar amb el gerent de l’ICUB, Oriol Martí, que li va aclarir que la composició de la comissió de valoració depenia d’un reglament intern, del 2015, que determina qui ha de formar part d’aquesta.
Segons l’Ajuntament, les bases d’aquests processos estableixen que aquesta comissió de valoració ha d’estar formada per tres persones provinents de tres àrees concretes de l’Ajuntament: “La Gerència de Recursos, la Gerència de Recursos Humans i Organització, i la gerència del sector, districte o organisme públic al qual estigui adscrit el lloc de treball”. Tampoc, en aquest cas, hi ha marge per a la improvisació o la modificació de les condicions pel que fa a la comissió de valoració, subratllen des de l’ICUB. Juntament amb aquesta comissió de valoració, en el concurs també tindran veu “un comitè d’assessors, integrat per persones de reconeguda solvència, experiència i trajectòria en l’àmbit dels museus”.
Els equipaments del Muhba
El Muhba és un dels museus municipals més importants de Barcelona. Va ser impulsat per l’historiador Agustí Duran i Sanpere, que en va ser el primer director, inaugurant-se l’any 1943. La principal funció d’aquest equipament és la conservació, estudi, documentació, divulgació i exposició del patrimoni històric, així com la història de la ciutat, des dels seus orígens fins als nostres dies. Amb la seu central a la Casa Padellàs, al conjunt monumental de la plaça del Rei, disposa de diferents espais patrimonials per barris i districtes que mostren la colònia romana, l’urbs medieval, la ciutat industrial, la guerra i la postguerra i la metròpoli contemporània. Entre aquests equipaments destaquen el temple d’August i la via sepulcral romana, el Palau Reial, la Fabra i Coats, el Turó de la Rovira -força degradat, per cert- i els refugis antiaeris de la guerra i l’antiga fàbrica de l’Oliva-Artés. I des de finals de l’any passat, el Born Centre de Cultura i Memòria, està també sota el paraigua del Muhba. Vicens Tarré destaca la feina que es fa des del museu i les moltes subseus que té pel territori, que conformen un mapa d’equipaments amb un fil argumental de tota la història de Barcelona, des de Barcino fins a l’actualitat.
3 
