L’Ajuntament de Barcelona té previst reformar els jardins de les Dones de la Motor Ibèrica de Sant Andreu de Palomar. El projecte, però, preocupa el Centre d’Estudis Ignasi Iglésias (CEII) –una entitat de referència del barri que té com a objectiu la investigació i divulgació del passat de l’antic poble de Sant Andreu de Palomar– i Junts per Barcelona. La raó és la possible existència de restes arqueològiques importants en aquesta zona, entre les quals en destaca l’antic cementiri medieval de Sant Andreu, segons l’historiador que presideix el Centre d’Estudis Ignasi Iglésias, Jordi Petit. Ni Junts ni el CEII s’oposen al fet que es facin les obres dels jardins, però han presentat al·legacions en les quals demanen que es facin sondejos abans de començar el moviment de terres. Segons Petit, aquest cementiri parroquial va funcionar fins al segle XIX, quan es va traslladar.
En les al·legacions, a les quals ha tingut accés el TOT Barcelona, Junts subratlla que el projecte executiu parla d’un entorn “amb un elevat potencial arqueològic”. No obstant això, en la documentació analitzada no s’indica que s’hagi realitzat “una campanya sistemàtica de sondejos arqueològics previs destinada a determinar l’existència, extensió, profunditat i estat de conservació de les possibles restes funeràries”. Per a Junts, és del tot necessari fer aquests sondejos previs a l’inici de les obres. “Existeixen indicis històrics i arqueològics que justifiquen la necessitat d’esgotar les mesures preventives abans d’intervenir sobre el subsol”, diu Junts en les al·legacions. La possible “existència de restes funeràries no és una eventualitat aliena al projecte, sinó un risc arqueològic”, indica el text que signa el president del grup municipal, Jordi Martí Galbis, el regidor Josep Rius i la consellera-portaveu de Sant Andreu, Ximena Gadea.
Jordi Petit diu que la intenció de l’Ajuntament és fer una rebaixa dels terrenys de màxim mig metre, i, en alguns punts, quan s’hagi tret el sauló, la rebaixa encara serà menor. Per al Centre d’Estudis Ignasi Iglésias és del tot insuficient per aclarir si hi ha restes funeràries. “Demanem que es facin quatre sondejos d’un metre i mig a la zona de la capella dels Segadors i de l’església”. Als anys seixanta, quan es va construir l’L1 del metro, a l’altura de Sant Andreu, van aparèixer ossos a la plaça d’Orfila que podrien ser medievals, recorda Petit. Al segle XIX, el cementiri parroquial es va traslladar a l’emplaçament actual, però només es van canviar de lloc els nínxols que es veien. Les restes medievals poden continuar soterrades, tot i que també pot ser que fossin enderrocades abans. “No ho sabem”. Segons l’historiador, mai s’han fet sondejos arqueològics en aquest racó històric de Sant Andreu, on al segle X hi havia un temple romànic sobre el qual es va aixecar l’església actual. Com cada any el 10 de setembre, el poble de Sant Andreu es reunirà al voltant de la Capella dels Segadors, on es va iniciar la Revolta dels Segadors del 1640, i el Centre d’Estudis Ignasi Iglésias aprofitarà l’acte per reivindicar que es facin els sondejos.
Sondejos per saber què hi ha al subsol
Junts recorda que no es tracta d’un àmbit sense antecedents patrimonials coneguts, sinó que s’està davant d’un espai vinculat històricament al nucli de Sant Andreu de Palomar i situat en l’entorn immediat de la Capella dels Segadors, declarada bé cultural d’interès nacional. Així, els sondejos arqueològics previs, “selectius i científicament justificats”, permetrien determinar amb més precisió la realitat del subsol abans d’iniciar el moviment de terres. “Aquests sondejos haurien de prioritzar especialment els punts en què, d’acord amb la documentació històrica i arqueològica disponible, sigui més probable la conservació de restes de l’antic cementiri parroquial, i també qualsevol altre element patrimonial susceptible de resultar afectat”. En el document de Junts s’esmenta també possibles restes del Rec Comtal, tot i que Petit creu que aquestes més aviat es poden trobar al carrer de Cinca. L’historiador recorda que un mapa del 1833 sí que indica que en aquest entorn hi havia habitacles.
Fonts de l’Ajuntament de Barcelona han confirmat al TOT que s’han rebut dues al·legacions al projecte i que l’empresa Barcelona d’Infraestructures Municipals (BIMSA) i el Servei d’Arqueologia de Barcelona estan preparant la resposta conjuntament. El consistori assegura que “la possible afectació arqueològica” s’ha valorat en el projecte, que contempla “un rebaix previ amb control arqueològic” per identificar possibles restes d’interès. També es farà el seguiment de la resta d’excavacions de més profunditat, particularment les corresponents a la plantació de l’arbrat. Amb un pressupost de més d’1,6 milions, les obres han de començar al novembre, però les fonts consultades reconeixen que la presentació de les al·legacions poden endarrerir l’aprovació definitiva del projecte i el començament de la reforma.
Refugi climàtic, nova il·luminació i renovació de l’arbrat
Els jardins de les Dones de la Motor Ibèrica és una plaça articulada al voltant del carrer dels Segadors i de la confluència amb els carrers d’en Paixalet i del Cinca. L’objectiu de la intervenció municipal és convertir l’espai en un refugi climàtic. A més, el projecte contempla fer valdre un espai de gran rellevància històrica i patrimonial al nucli de Sant Andreu de Palomar, “millorant la relació urbana entre la Capella dels Segadors, l’església de Sant Andreu i els espais públics de l’entorn, i reforçant la identitat cívica i cultural de l’àmbit”. També es garantirà l’accessibilitat universal i se substituiran les escales actuals per rampes accessibles. D’altra banda, es renaturalitzarà l’espai amb la plantació de nou arbrat, parterres vegetats i sistemes urbans de drenatge sostenible, i es renovarà l’enllumenat amb tecnologia LED, incloent-hi la il·luminació monumental de la Capella dels Segadors.
El projecte de reforma dels jardins coincideix en el temps amb la rehabilitació de la Capella dels Segadors. Fa dos anys, l’Ajuntament de Barcelona, l’Arquebisbat de Barcelona -propietat de la capella- i l’església de Sant Andreu de Palomar van signar un conveni per dur-les a terme. Les obres, amb un pressupost de 300.000 euros, van començar el març passat i consisteixen “en la rehabilitació de la coberta i la consolidació dels paraments de la façana per tal de conservar millor la capella i evitar la seva degradació”. Aquest estiu, Junts va criticar les feines i les va titllar de “nyap” pet fet que s’estan executant sense haver escoltat les entitats andreuenques i “banalitzen la història”.
La història de les dones de la Motor Ibèrica
Els jardins de les Dones de la Motor Ibèrica són un homenatge a un grup de 300 dones que el juny del 1976 es van tancar a l’església de Sant Andreu de Palomar. Tot un referent de la lluita pels drets laborals durant la transició, les dones es van tancar durant vint-i-vuit dies per protestar contra els acomiadaments i retallades salarials als seus marits, que eren treballadors de l’empresa automobilística Motor Ibèrica, situada al Poblenou. El juny del 2026 va fer mig segle d’aquests fets.
