Junts per Barcelona titlla de “nyap” la rehabilitació que el govern de Jaume Collboni està executant de la Capella dels Segadors, un símbol del barri de Sant Andreu de Palomar i un monument del patrimoni arquitectònic català. Les restes de la capella es conserven al costat de la parròquia actual. En un vídeo difós a la xarxa, la secció de Junts a Sant Andreu afirma que les obres s’estan fent sense haver escoltat a les entitats andreuenques. “És un despropòsit”, diu la consellera portaveu del partit al districte, Ximena Gadea. Junts ha registrat un prec urgent en el qual insta a què s’aturin cautelarment les feines fins que els grups de l’oposició i les entitats de Sant Andreu hagin pogut conèixer el projecte executiu íntegre i les actuacions previstes.
❤️ La Capella dels Segadors és patrimoni històric de Sant Andreu i de Catalunya.
— Junts Sant Andreu 🎗 (@JuntsxStAndreu) August 3, 2026
‼️Després d’anys de lluita veïnal de les entitats de Sant Andreu per recuperar-ne la integritat, el govern Collboni ha fet un nyap. pic.twitter.com/hXYL8aJ2eK
És on es va iniciar la revolta dels segadors el 1640
La Capella dels Segadors és un bé cultural d’interès nacional. Junts recorda que fa anys que des de Sant Andreu de Palomar es lluita perquè es faci una rehabilitació digna. Per al conseller Xavier de la Cruz, les obres, tal com estan plantejades, “difuminen la història” i “banalitzen la nostra història”. A aquesta capella històrica, es va iniciar el 1640 la Revolta dels Segadors, procedents d’arreu de Catalunya, amb el Sant Crist de la parròquia com a bandera, que va acabar donant peu a la Guerra dels Segadors.
En el prec presentat, Junts exigeix que les obres es desenvolupin amb la màxima “transparència”, participació institucional i amb “el màxim respecte pels valors històrics, patrimonials i simbòlics de la Capella dels Segadors”. La formació independentista critica també que els grups de l’oposició no han pogut fer cap visita de les obres, mentre que si s’ha fet una visita de “caràcter partidista” amb representants del PSC. És “un tracte desigual que no és compatible amb els principis de transparència i igualtat institucional”.
Les obres de rehabilitació s’executen després que fa dos anys, l’Ajuntament de Barcelona, l’Arquebisbat de Barcelona -propietat de la capella- i la església de Sant Andreu de Palomar signessin un conveni per dur-les a terme.
L’església actual es va aixecar sobre un antic temple romànic del segle X. El 1846, se’n va iniciar l’ampliació, però es va acabar optant per fer-la nova. L’arquitecte andreuenc Pere Falqués i Urpí en va ser l’encarregat. El 1882, es va esfondrar la cúpula a mitja missa, la qual cosa va ocasionar diversos morts i ferits, explica l’Ajuntament en el seu web. Amb posterioritat, la parròquia la va acabar Josep Domènech i Estapà. “El campanar va completar-se el 1889, i l’any 1904 va inaugurar-se la façana”.
Incendis durant la Setmana Tràgica i la Guerra Civil
Durant la Setmana Tràgica del 1909, els revoltats van encendre l’altar major, l’orgue i els altars de fusta de l’església. Durant l’assalt, es va perdre el Crist dels Segadors, “enarborat durant la revolta del 1640”. Durant la Guerra Civil, es va incendiar de nou i es va intentar fer explotar la cúpula. “Les Fuerzas del Aire de la República van fer servir la parròquia com a magatzem de benzina, i les campanes van fondre’s per fer material de guerra”, recorda el consistori.
A l’interior de la parròquia, en destaquen els murals del pintor andreuenc Josep Verdaguer i Coma, que entre el 1956 i el 1960 va decorar el temple amb pintures que representaven escenes bíbliques i de la vida de Sant Andreu.
