La transformació de la Casa Tosquella, un edifici modernista del Putxet catalogat com a bé cultural d’interès nacional (BCIN), en un casal de gent gran està generant molta controvèrsia. Sobretot, per la “imponent” porta d’entrada que els estudis d’arquitectura Clara Solà-Morales Studio i Metrònom Arquitectura, guanyadors del concurs convocat per l’Ajuntament, construirà a tocar de la ronda del General Mitre. “Taparà el que s’ha de veure, que és la Casa Tosquella”, diu Cruz Santos, vicepresidenta de la Unió d’Associacions per a la Promoció i la Defensa del Patrimoni Cultural i Natural. “És una entrada fora de lloc. És un atac indirecte al monument”, sosté aquesta professora d’Història Contemporània.
El malestar per la reforma amb la porta plantejada és enorme entre un grup d’arquitectes i professionals de diferents àmbits, fins al punt que han enviat un manifest a l’Ajuntament de Barcelona i una instància a la Generalitat. En el cas del consistori, el text s’ha fet arribar a la primera tinent d’alcaldia i responsable de l’àrea d’Urbanisme, Laia Bonet, i al comissionat d’Habitatge, Joan Ramon Riera. Els signants, una vintena de persones, critiquen en el manifest l’accés previst i consideren que “evoca les portes d’entrada d’una ciutat medieval, que no creiem que sigui adequada per donar pas a un immoble modernista”. A més de Santos, entre els signants hi ha també el secretari general de la Societat Catalana d’Arqueologia, Joan Carles Alay; l’arquitecta de SOS-Monuments, Maria-Josep Altés; la coordinadora acadèmica del Màster d’Estudis Avançats en Història de l’Art de la Universitat de Barcelona, Roser Piñol, i el president de l’associació Som Collserola, Salvador Ferran. En cap cas, els signants són contraris a convertir la Casa Tosquella en un casal de Gent Gran, sinó que el que critiquen és el nou accés.
L’última paraula la té la Generalitat
Segons Alay, ha estat encertat presentar ara l’escrit, a l’inici del procés, perquè estem davant d’un BCIN, el màxim nivell de protecció a Catalunya que es correspon a un BIC a l’Estat espanyol. A diferència de l’Ajuntament, la Generalitat sí que ha respost a la instància i els ha dit que el projecte encara està pendent de rebre l’autorització de la comissió territorial de Cultura. Alay vol deixar clar que qui té l’última paraula és la Generalitat i no l’Ajuntament. “Un BCIN és un bé quasi intocable, tot el que es faci ha de ser molt respectuós amb el bé que es protegeix”. La Casa Tosquella té el mateix nivell de protecció que els monestirs de Poblet o Santes Creus, per citar dos monuments.
Si a Santos la porta d’accés plantejada li recorda una muralla medieval, el secretari general de la Societat Catalana d’Arqueologia diu que “els mòduls” li semblen “una recreació de l’entrada de la plaça de la ciutat romana o les torres del Poble Espanyol”. I considera que no s’ajusta al que es necessita, “ja que criden més l’atenció que la casa, quan haurien de passar desapercebuts”. La llei catalana del patrimoni cultural és molt clara i en aquests béns els entorns han d’estar protegits. “Hi ha un entorn de protecció, no és una circumferència, sinó que té més a veure amb l’ambient. El que es faci no pot pertorbar el bé ni la seva visualització. El BCIN té una normativa molt rigorosa i no es pot deixar passar cap cas perquè no hi hagi cap precedent”. Protegida des del 1974, en el cas de la Casa Tosquella, s’ha de declarar “expressament” l’entorn de protecció, però, de moment, no s’ha fet per “omissió de la Generalitat”.
Més de 44.000 euros per frenar el deteriorament
En el plenari del districte del passat dimecres, la regidora de Sarrià-Sant Gervasi, la socialista Maria Eugènia Gay, va dir que l’any passat el consistori va invertir en millores a la Casa Tosquella per evitar que el deteriorament de l’immoble, abandonat durant anys, anés a més. Fonts municipals concreten que van ser 44.725 euros, IVA inclòs. Gay també va recordar que de les quatre façanes de la finca n’hi ha una que no està protegida i és aquí on s’ha plantejat el nou accés, amb uns mòduls que inclouran serveis com ascensors, escales i banys adaptats pel nou equipament que no es poden fer a l’interior de la casa per la protecció patrimonial.
Fonts del districte afegeixen que el projecte que s’ha fet públic, “és el projecte guanyador d’un concurs d’idees, a partir del qual s’haurà de redactar el projecte executiu. Per tant, en aquests moments el que s’ha difós no és el projecte definitiu sinó les primeres idees que es volen aplicar sobre aquest espai. La proposta final es tindrà una vegada es compti amb el projecte definitiu”, que també serà quan es podrà detallar el cost i el calendari per fer el casal de Gent Gran.
Dues torres i formes ondulants
El TOT Barcelona ha intentat comptar per aquest article amb la valoració del despatx de Solà-Morales sobre el projecte i la nova porta que es vol construir, però des de l’estudi han declinat fer declaracions. Al gener, en una publicació a Instagram, els arquitectes van explicar que havien guanyat el concurs i que construirien una nova façana, de forma ondulant i dues torres, al costat de la ronda de General Mitre, des de la qual es podrà accedir a la planta principal de la Casa Tosquella. La reforma preveu també una restauració curosa de l’interior i ampliar els espais exteriors per a les activitats de la gent gran i del veïnat.
La porta amaga el monument
Com a monument protegit com a BCIN, des de 1974, “les intervencions han de ser les mínimes per respectar al màxim el bé catalogat”, subratllen els signants del document. Per a aquestes persones, les formes cilíndriques i el volum de la porta plantejada amaga la Casa Tosquella i impedeix el diàleg de l’edifici amb l’entorn urbà i els edificis de la ronda de General Mitre, que van adquirir la seva forma actual durant els anys 60 i 70. “Les reminiscències medievals d’aquesta entrada són una disrupció tant del conjunt modernista com urbà”.
A més, en el text, es critica que “la reforma hauria de mostrar més sensibilitat amb l’obra a la qual dona pas, ser prou diàfana, per a permetre el gaudi del bé i estar al seu servei, en lloc de convertir-se en el focus que atrau totes les mirades”. També s’apunta que els equips que valoren els projectes que es presenten a un concurs, haurien de tenir “sensibilitat per reforçar la visibilitat i la presència dels béns que han estat declarats de màxim interès artístic i històric”. El manifest conclou demanant reconsiderar la decisió presa per “reforçar el protagonisme de la Casa Tosquella”. En aquest sentit, els contraris a la reforma han iniciat una recollida de signatures a través de Change.org perquè es revisi el projecte de l’entrada.
Edifici de titularitat municipal
La Casa Tosquella és de propietat municipal. La compra va tenir lloc el novembre del 2021. Amb anterioritat, l’edifici va estar a la venda a Wallapop per 1,4 milions. En desús des del 2012, l’Ajuntament se la va quedar per dotar el Putxet i el Farró d’un nou equipament públic i protegir els edificis singulars per preservar la identitat del barri i el valor patrimonial, va explicar llavors el consistori. L’adquisició es va tancar per 1,1 milions d’euros. Es troba en una situació “d’alt grau de deteriorament”, tant l’edificació com el jardí.
Situada entre els carrers de Ballester, Vallirana i la ronda del General Mitre, a la Casa Tosquella s’hi entra pel carrer de Vallirana número 91-93. Té una superfície de 866,96 m², 224 m² dels quals els ocupa l’edifici i la resta és jardí, detalla l’Ajuntament. Va ser un encàrrec del comerciant Antoni Tosquella al mestre d’obres, Juan Caballé com a casa d’estiu a finals del segle XIX. Més endavant, entre els anys 1907 i 1908, va ser reformada per l’arquitecte Eduard Balcells, un dels darrers exponents del modernisme, que va acabar fent una obra impressionant “amb bases modernistes, però amb tocs aràbics i amb un estil singular”, diu l’Ajuntament. Santos, vicepresidenta de la unió d’associacions en defensa del patrimoni, en destaca sobretot els vitralls, que s’hauran de restaurar i reposar, ja que n’hi ha de trencats, i el terra hidràulic.
