Poques coses generen menys discussió que la monumentalitat i el glamur de l’església de Sant Andreu de Palomar. Fa anys que s’ha consolidat com l’emblema del barri i concentra la mirada dels pocs turistes que fugen del centre de la ciutat. Malgrat tot, de tant en tant apareixen pintades que obliden que es tracta d’un patrimoni històric i que allotja la Capella dels Segadors, recentment nomenada Bé Cultural d’interès Nacional (BCIN) per la Generalitat de Catalunya. Així ho expressen diferents veïns, que lamenten que un edifici amb tanta història no hauria de ser l’espai per a reivindicacions d’aquesta mena.
L’església s’ha acostumat a viure amb aquestes pintades. Moltes d’elles són firmes anònimes que no amaguen cap significat. Així ho detalla el mossèn de la parròquia, Toni Roman, al TOT Barcelona: “Són grups aïllats que venen de nit i pinten les parets”. L’últim exemple, el d’aquesta setmana. L’edifici centenari s’ha despertat amb una nova pintada que diu ACAB, quatre lletres que, juntes, representen a aquells que van contra de la policia. Si rodeges l’edifici en trobes més. A tocar de la Capella dels Segadors hi ha escrit ‘només la natura ens pot jutjar’ en anglès. I just a l’entrada, una mig esborrada que amb prou feines es pot llegir. “Ens han fet pintades molt diverses, contra l’església o amb missatges feministes”, conclou Roman.
“Són els temps que ens ha tocat viure”
“No és agradable, però hem de conviure-hi perquè són els temps que ens ha tocat viure”. El mossèn sembla entendre el neguit d’aquells que protesten, malgrat que admet que “no és agradable”. “A vegades ve una brigada de l’Ajuntament a esborrar-les i a vegades ho fem nosaltres a través del bisbat”, diu Roman, que també confirma que les últimes han passat més inadvertides i que la gent les comenta més “quan són més ofensives”.
Pintades contra Càritas
El cas més sonat, recorda el capellà, és el d’unes pintades que van aparèixer contra Càritas arreu de la façana principal i a la porta d’entrada. Les pintades responsabilitzaven l’entitat cristiana del desnonament d’una parella de 60 anys que vivia al carrer de Pons i Gallarza. En aquesta ocasió, l’acció va fer més mal. “Sap greu perquè es desprestigia la bona feina en l’àmbit social que fa Càritas al barri”, lamenta Roman. En aquest cas, el Sindicat d’Habitatges de Sant Andreu, que va reivindicar la pintada, diu que la parella desnonada formava part d’un programa temporal de reinserció i habitatge de Càritas. Segons els activistes, un cop acabat el programa, l’entitat se’n va desentendre.
Aquest cas va aconseguir tenir la repercussió que altres no han tingut. Actualment, es poden comptar fins a 4 pintades a la façana de l’església. Una contra la policia, una segona amb reivindicacions contra el canvi climàtic i dues més que no tenen cap mena de significat. De moment, però, la parròquia no es planteja prendre cap mesura perquè considera que són persones “aïllades”. Així, les continuaran tapant quan faci falta.
