La grafit a la façana de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau protagonitza un paradoxal atac al patrimoni. La pintada actual cobreix unes inscripcions sobre la paret d’aquesta institució del Raval, que els historiadors atribueixen a la Guerra de Successió. Així, el vandalisme modern amenaça un patrimoni que, fa quatre segles van ser una protesta subversiva contra el comte duc d’Olivares.
Val a dir, però, que el grafit actual no té cap missatge polític explícit. Es tracta de ‘tags’ o signatures amb les que els gratiters marquen espais públics a mode de marca de territori o de senyal del seu pas per un indret. No es tracta, doncs, ni d’un mural artístic ni d’una proclamació de caire social. Són fets amb aerosol negre i blanc, en aquest cas, acompanyades d’una ‘S’ majúscula vermella que tapa una antiga finestra tapiada.
El cas l’ha difós a les xarxes socials el bloguer David Martínez, que a través del seu perfil Històries de Barcelona divulga el patrimoni de la ciutat i denuncia elements en mal estat. “De camí a la Biblioteca de Catalunya, descobreixo que han grafitejat sobre les inscripcions del segle XVII de la façana de l’Hospital de la Santa Creu”, piulada dijous passat. “No sé si es podran netejar sense malmetre-les”, avisava.
Les inscripcions són just al costat de la porta d’entrada al recinte medieval i no estan senyalitzades. Pocs barcelonins i turistes les detecten quan passen per davant, al concorregut carrer de l’Hospital al Raval.
Polèmica enquistada
Barcelona, i en especial Ciutat Vella, viu els darrers mesos una polèmica recurrent per la proliferació de grafits en edificis històrics. En molts casos, la paret on hi ha la pintada té gravats o elements policromats de difícil neteja un cop pintats. La retirada dels pigments moderns amenaça la conservació de la superfície original. És el que va passar a la parròquia del Pi, on una pintada va malmetre un escut del segle XIV. També al passatge de la Pau, al barri Gòtic, hi ha murals del segle XIX a peu de carrer tacats de tinta.
El consistori ha anunciat que estudia un enduriment de les sancions, fins i tot amb denúncies per via penal, però per ara aquesta amenaça no ha resultat prou dissuasiva.
1 
