Hi ha tres dones al carrer que, encuriosides, intenten endevinar una esquerda en la reixa per fitar que s’hi mou dins. Fa res que un senyor hi ha arribat, s’ha tret un pesat joc de claus de la butxaca, ha obert el cadenat i ha desaparegut dins de la finca.
És un il·lustre edifici de les Corts, l’antiga residència de seminaristes de Can Capellanets, declarat patrimoni a preservar. El teixit veïnal en fa bandera des de fa anys per exigir que cap projecte per donar-li ús desfiguri l’immoble -que es troba buit i deteriorat- ni arrasi el jardí que l’envolta. El timbre no funciona i el silenci regna rere la porta d’una propietat de l’Església on, just quan semblava que podia començar a reconduir-se la picabaralla sobre el mal estat del convictori, s’escenifica en els darrers dies una disputa “rocambolesca”, tal com la defineix un resident a la zona.
La propietària de l’edifici és la fundació Sant Josep Oriol, vinculada a l’Arquebisbat de Barcelona i als bisbats de Sant Feliu de Llobregat i de Terrassa. Fa quatre anys, la fundació va cedir la posessió per 50 anys a l’empresa L’Onada Serveis perquè construís un geriàtric i el gestionés. Una constel·lació de 26 entitats aplegades en la plataforma Salvem el Patrimoni de les Corts ha retret durant anys que el pla aprovat per l’Ajuntament ignorava la catalogació de l’edifici al modificar-ne el volum, adherir-li un nou immoble encara més gros i sacrificar part de zona verda. El gir de guió ha estat tan imprevist que el teixit veïnal preparava noves accions de protesta quan, de sobte, l’Església va anunciar que estripava el projecte.
L’entesa entre l’entitat propietària i una de les principals gestores de residències a l’Estat -administra 30 centres assistencials i va facturar 34,7 milions d’euros el 2019– es va desfer el 25 d’octubre. En aquella data, la fundació Sant Josep Oriol va comunicar a través de burofax a L’Onada que donava l’acord per rescindit. Al·lega “raons tècniques i jurídiques”, sense precisar més.
En canvi, la companyia no troba que el comunicat de l’organització eclesiàstica sigui suficient i considera que el contracte continua vigent. “Una cosa és la propietat, que és de la fundació, i una altra la possessió, que és nostra des de 2017. De fet, ells no poden entrar dins del recinte, ja els hi hem dit per activa i per passiva”, esgrimeixen fonts de L’Onada Serveis al TOT Barcelona.
Operaris amb cisalla
Fa dues setmanes, els veïns van veure uns operaris esberlant amb una cisalla el tancament de l’entrada de Can Capellanets. En els darrers dies, s’hi han deixat veure traginant estris d’obra. L’Onada admet que els treballadors actuen sota les seves ordres.
“La fundació ha canviat dos cops el pany. És il·legal, com si el propietari d’un pis el llogués i després canviés el pany. La possessió és inviolable”, addueix l’empresa, que no renuncia en cap cas a edificar una residència: “És un projecte en marxa i s’acabarà fent. Es farà la residència que està planificada. Si en algun moment no es porta a terme, serà perquè un jutge dirà que el que es va signar el 2017 no és vàlid, però això no passarà. Hem tingut la possessió pacífica de l’espai i les claus per accedir-hi”.
El convenciment de l’empresa de culminar un asil de 112 places xoca amb les noves intencions de la propietat. Ara es replanteja el projecte amb un nou operador sense renunciar a obrir una residència, cosa que ha despertat expectatives en la xarxa associativa que exigeix que no s’alteri el perfil del convictori ni empetitir el jardí.
L’Arquebisbat de Barcelona assegura a aquest mitjà que la fundació Sant Josep Oriol no ha autoritzat ningú a accedir a Can Capellanets per fer-hi res els últims dies. Encara més, afegeix que el patronat de l’entitat ha transmès a executius de L’Onada que no els atorga el vistiplau per penetrar en la finca un cop que dona l’acord per extingit.
Lluny de rebatre-ho, L’Onada reconeix que la propietat va instar a girar cua els seus responsables i els operaris que van acudir-hi fa dues setmanes. “Ens van dir que sortíssim d’allà. No vam tenir problema a avisar la policia i demostrar que tenim la possessió i, a més, una llicència d’obres de l’Ajuntament activa. El policia va anar al districte a comprovar-ho i va tornar dient que tot era legal. La prova és que som dins fent obres”, addueix la companyia.
El paper de l’Ajuntament
El permís de l’Ajuntament de Barcelona en què la companyia s’empara és recent. No serveix encara per construir el geriàtric, sinó que es limita a treballs de conservació del convictori, malmès en especial des que la teulada es va retirar i que mai no es va reposar. L’Ajuntament ha imposat dues sancions per valor de 3.750 euros a la propietat per la degradació d’un bé catalogat. Els treballs agafaran embranzida en els pròxims dies, sosté L’Onada. “La setmana que ve entra un grua”, avança.
L’autorització d’obres de rehabilitació és del 8 de novembre, consta en un comunicat de l’Ajuntament que penja a la reixa de Can Capellanets. És a dir, es va despatxar dues setmanes després que la fundació eclesiàstica avisés que trencava el contracte. La contradicció entre les dades ha astorat encara més el moviment veïnal, que contempla perplex l’espiral de resultat incert en què el simbòlic immoble de les Corts s’ha immers.
L’Ajuntament comenta que la petició de llicència es va registrar abans que s’informés que el contracte entre ambdues parts es cancel·lava. Segons el Consistori, es va sol·licitar el 4 d’octubre, 21 dies abans que tot es capgirés. El govern local subratlla que l’anunci de la rescissió del contracte no és suficient per retirar l’autorització ni per modificar-la per concedir-la a un nou promotor que, per ara, no existeix.
Davant del possible litigi que s’intueix, l’executiu local recalca que es tracta d’un assumpte “entre privats” i dona a entendre que cal escrupulositat burocràtica per preservar el Consistori de possibles exigències patrimonials. En qualsevol cas, conclou que és “correcte” que per ara s’efectuin tasques de conservació al convictori.
L’Onada indica que el burofax de la propietat advertia d’una possible denúncia. Per la seva banda, nega que tingui cap interès d’emprendre un contenciós. “Donem tota validesa als documents signats. Si la fundació no hi està d’acord, que vagi al jutge”, resol.
Per la seva banda, l’organització eclesiàstica s’encomana a una encíclica papal dictada fa sis anys sobre la conservació del medi ambient per optar ara per no construir en el jardí i, a més, obrir-lo al veïnat, segons va informar La Vanguardia. L’empresa no dona cap valor a la menció al Papa: argumenta que l’escrit del pontífex no té res a veure amb Can Capellanets.
Davant d’un escenari tan embolicat, l’Ajuntament assenyala que la “màxima preocupació és que no s’aturin les obres de conservació”. Després de cursar-se dues multes per l’estat d’abandonament de la finca, L’Onada també diu ara que la protecció del convictori és “importantíssima” i que anava darrere de l’Ajuntament perquè desbloquegés els treballs.
L’empresa agrega que no ha perdut el contacte amb arquitectes del Consistori arran del canvi de criteri de la fundació Sant Josep Oriol. De fet, afirma que continua adoptant modificacions al projecte de construcció a instàncies de l’Ajuntament. Al marge del pols judicial que l’Església pugui encetar, L’Onada preveu que podria començar l’edificació el primer semestre de 2022 i finalitzar-la en any i mig.
A tot plegat, la plataforma Salvem el Patrimoni de les Corts ha instat el districte a inspeccionar les obres de L’Onada i saber quines llicències ha lliurat en l’últim any. El moviment prega a l’Ajuntament que contribueixi a desenredar l’afer obrint una via de solució que blindi en tot cas el convictori i el jardí de Can Capellanets.
