La història de l’edifici de la Rotonda, una finca modernista catalogada, de les últimes dues dècades ha estat marcat per la polèmica. El 2008, l’Ajuntament, encapçalat pel PSC, en va fer un planejament per permetre l’empresa Núñez i Navarro ubicar-hi oficines. Va ser un nyap urbanístic. Es van dur a terme enderrocs i una construcció nova, amb una remunta inclosa. Grups de veïns, reunits en la plataforma Salvem la Rotonda, contraris al projecte, van dur el cas als tribunals i van guanyar. Una sentència del 2018, va anul·lar el planejament del consistori, un Pla de Millora Urbana. La feina es va fer malament. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ordenava l’enderroc d’una part de l’immoble si no s’impulsava el planejament urbanístic correcte, un Pla Especial Integral (PEI), ja que en tractar-se d’un immoble catalogat ha d’incloure el projecte de rehabilitació de l’edifici. La constructora va presentar un PEI el 2022, però tampoc esmenava les deficiències detectades pel TSJC. Ara, el govern de Jaume Collboni ha decidit impulsar un Pla Especial Integral de “titularitat pública” per salvar el 95% de la Rotonda, en paraules de la tinenta d’alcaldia d’Urbanisme, Laia Bonet. I evitar pagar així a Núñez i Navarro 45 milions d’euros en concepte d’indemnització.
Situat a la confluència de l’avinguda del Tibidabo, el passeig de Sant Gervasi i el carrer de Lleó XIII, l’edifici de la Rotonda va ser projectat l’any 1906 per l’arquitecte Adolf Ruiz Casamitjana, i, posteriorment, va ser ampliat per Enric Sagnier el 1918. Com a immoble modernista, és un bé cultural interès local. Inicialment, la Rotonda va ser la Torre Andreu, la casa de Salvador Andreu, farmacèutic conegut per les pastilles del doctor Andreu i un dels impulsors de la urbanització de l’avinguda del Tibidabo. Després de l’ampliació de la finca per part de Sagnier, un dels arquitectes més prolífics de Barcelona, es va convertir en l’Hotel Metropolitan, un dels més luxosos de la ciutat, i als anys 60 es va dur a terme una nova transformació i va obrir com la clínica Rabassa. Des del 1999, la Rotonda és propietat de Núñez i Navarro. Entre els anys 2010 i 2016, l’empresa el va reformar per fer-hi oficines, tot i que una part de l’edifici, com la feta per Sagnier, va anar a terra.
Núñez i Navarro no es pronunciarà fins després del plenari
Aquesta setmana, el futur de la Rotonda va viure un nou episodi. El govern municipal va aprovar inicialment, a la comissió d’Urbanisme del dimarts, fer un nou Pla Especial Integral per preservar la major part de l’edifici i esquivar la indemnització. Superat aquest tràmit, l’aprovació de la comissió s’haurà de ratificar divendres vinent al plenari. La proposta del govern va rebre el vot favorable del PSC, Barcelona en Comú i Trias per Barcelona. ERC i PP es van abstenir, i VOX va fer una reserva de vot. Segons ha detallat Bonet, el nou pla permetrà evitar l’enderroc del 95% de la finca, però no del 5% restant, una construcció nova que es troba en l’interior de l’illa i sobre la qual pesaven bona part de les deficiències citades per l’alt tribunal. El TOT Barcelona ha preguntat a l’empresa què opina de les intencions de l’Ajuntament, però fonts de Núñez i Navarro prefereixen esperar a pronunciar-se després que la proposta municipal hagi passat per plenari.
La sentència del TJSC va declarar nul el Pla de Millora Urbana, que va elaborar i aprovar l’Ajuntament de Barcelona per a la reforma de l’emblemàtic edifici modernista de l’avinguda del Tibidabo. A més, la magistratura va ordenar l’enderroc de les golfes de l’immoble, una mena de remunta que s’amaga rere la façana original conservada i que enllaça amb la meitat de l’edifici de nova construcció. I també va tombar la llicència d’obres atorgada el 2011 per l’Ajuntament a la promotora Núñez i Navarro, va publicar aquest mitjà el gener del 2019. Llavors, la portaveu de la plataforma Salvem la Rotonda, Àngels Garcia, va recordar que la resolució enumerava tot el que no s’hauria d’haver enderrocat i tot allò que el TJSC considerava que havia d’anar a terra. Al llarg dels anys, l’entitat va avisar del risc de pèrdua patrimonial que suposaven les obres. Si tira endavant el Pla Especial Integral, Núñez i Navarro es pot quedar sense l’edifici ja construït que està en l’interior d’illa de la Rotonda.
“Evitar l’enderroc”
El 2022, Núñez i Navarro va impulsar un Pla Especial Integral per a regularitzar la construcció. L’Ajuntament el va arribar a aprovar, com es pot veure en la publicació del Butlletí Oficial de la Província de Barcelona (BOPB) que s’enllaça. Però tampoc era vàlid. La regidora del PSC diu que el pla de la constructora no incorporava les modificacions que indicava la mateixa sentència, perquè mantenia l’edifici que es va construir a l’interior de l’illa, i que el TSJC deia que s’havia d’enderrocar. Bonet afirma que l’objectiu de Núñez i Navarro i l’Ajuntament ha estat en tot moment “evitar l’enderroc”, tot i que, a diferència del pla urbanístic de la constructora, el nou es farà des de la iniciativa pública i serà la ciutat qui n’assumirà els costos.
Damià Calvet, regidor de Trias per Barcelona i exconseller de Territori de la Generalitat, considera que el pla aprovat permet “recuperar el control públic”, assegurar que les actuacions que es facin siguin legals i enaltir el patrimoni de la ciutat. Tot i que els Comuns van votar a favor del pla, la regidora Janet Sanz, extitular d’Urbanisme, creu que el cas de la Rotonda es pot tornar a viure, també a Sarrià-Sant Gervasi, amb Can Raventós. “Entrarem en una dinàmica similar”, opina Sanz. Aquesta primavera passada el TSJC va tombar el pla especial que permetia construir pisos de luxe a l’antiga masia de Can Raventós de Sarrià, i, amb posterioritat, l’Ajuntament va dir que no recorreria contra la sentència. Ara caldrà veure com entoma el consistori el futur d’aquest espai i com resolt el permís donat a la constructora Corp. Com ja comença a ser habitual, Sanz i Bonet se les van tenir en la comissió d’Urbanisme, aquesta vegada sobre la responsabilitat de les obres de Can Raventós. La primera tinenta d’alcaldia de l’executiu de Collboni va retreure els Comuns que durant els 13 mesos que els socialistes duen al capdavant de la ciutat han hagut d’afrontar moltes iniciatives municipals dels anys d’Ada Colau que han acabat judicialitzades.
No ens podem permetre que Can Raventós esdevingui un nou cas com el de La Rotonda. @laiabonetrull @MariaEugeniaGay @jaumecollboni. Necessitem una permuta de l’edificabilitat de Can Raventós! No es pot demorar més! #PermutaJa #DefensemCanRaventós 🌳🌳🏡 https://t.co/OJPjWnu08u
— Defensem Can Raventós (@CanRaventos) July 17, 2024
Després de conèixer les intencions del govern amb la Rotonda, la plataforma veïnal Defensem Can Raventós ha advertit el consistori que amb la masia de Sarrià no pot passar el mateix que amb la finca de Núñez i Navarro, i ha demanat que no es demori més una permuta d’edificabilitat amb la constructora. La regidora d’ERC, Eva Baró, sosté que en el cas de la Rotonda, l’Ajuntament no va escoltar prou el veïnat que alertava de la pèrdua de patrimoni, i ara, 16 anys després, pot repetir-se amb Can Raventós. Per als republicans, el pla que aprova Collboni de la Rotonda és per evitar pagar els 45 milions d’indemnització a Núñez i Navarro, però no tornarà a la ciutat el patrimoni perdut.
