Inicialment batejada com a Casa Dolors Vidal de Sagnier, en honor a l’esposa de l’arquitecte Enric Sagnier i Vilavecchia, la finca projectada per l’arquitecte l’any 1892 al cor de l’Eixample -rambla de Catalunya, 104-, es va convertir en la residència i el despatx de treball dels Sagnier. Des d’aquest despatx es va forjar el que es considera un dels impulsors més importants de l’època modernista com Gaudí, Puig i Cadafalch o Domènech i Montaner, i alhora és l’arquitecte amb més construccions a la ciutat, amb un total de 380 obres catalogades a la capital del país. Des d’aquesta finca de rambla Catalunya, Sagnier va interpretar el modernisme d’una manera més sòbria i funcional, inspirant-se, sobretot, en l’arquitectura medieval.
I tot i que aquesta finca va ser ser l’habitatge familiar i l’estudi del famós arquitecte, la família va passar temporades a la gran Casa Sagnier, a Sarrià-Sant Gervasi, on de fet, va morri l’arquitecte l’any 1933. Ara, la casa de l’arquitecte tindrà una nova vida convertida en un hotel de luxe.
Un hotel de luxe, tribut a Enric Sagnier
L’establiment ha obert portes aquest dimecres i s’ha presentat com un tribut a l’arquitecte, un homenatge a la seva vida i a l’extens llegat que va deixar a la ciutat de Barcelona. L’hotel pren el relleu a Murmuri, l’establiment que ocupava des del 2008 el número 104 de la Rambla Catalunya operat per Majestic Hotel Group, però que va tancar per desacord amb la propietat. L’hotel remodelat compta amb 51 habitacions, de les quals sis són suites, en un edifici de 7 plantes. Tot i ser un tribut, no érs una reproducció de l’antiga casa, sinó un espai que recorda l’estil modernista respectant l’edificació original. A l’interior hi podem trobar instal·lacions artístiques que evoquen Sagnier, com el retrat de l’arquitecte realitzat amb segells o el mural amb fotos antigues que decora el bar, un patrimoni gràfic que la família ha cedit a l’hotel.
Molt ben relacionat amb les classes benestants de la ciutat, Sagnier va rebre encàrrecs molt potents d’aquesta elit barcelonina, i és autor, entre d’altres, de la Casa Roger Vidal (1890) , Casa Juncadella (1891), el Col·legi de Jesús Maria (1897), la casa Garriga Nogués (1901), ), la Duana del port juntament amb Garcia Faria (1902) la torre Arnús al Tibidabo (1904), o el Palau de Justícia amb Domènech i Estapà (1911).
Sigui com sigui, Barcelona és una ciutat d’hotels amb història. Fa més d’un segle i mig que s’hi van començar a construir establiments per hostes, que intentaven ocupar part del mercat que havien creat els hostals i les fondes d’èpoques anteriors. Els grans hotels van sorgir per acollir els primers turistes que venien a Barcelona per assistir als grans esdeveniments que s’hi celebraven -com ara l’Exposició Universal- o per gaudir de l’ambient i les terrasses dels cafès del centre de la ciutat. I molts d’aquests han sobreviscut al pas del temps i conserven aquell aire de la Barcelona modernista i noucentista.
