Abans de Nadal, es va celebrar una reunió molt esperada en clau Museu del Transport. Membres de l’Associació Coordinadora Pro Museu del Transport de Barcelona van trobar-se per primer cop en dos anys amb la primera tinenta d’alcaldia i presidenta de Transports Metropolitana de Barcelona (TMB), Laia Bonet. En aquest cara a cara, el consistori va posar sobre la taula la seva proposta per ubicar l’equipament a l’anomenada llosa de la Vall d’Hebron, just a sobre de les cotxeres de Sant Genís de l’operador. La iniciativa municipal va agafar una mica a contrapeu els integrants de la plataforma, que sempre han defensat que el museu ha d’anar a l’antic Palau de Comunicacions i Transports, propietat de l’administració i actual seu del palau número 1 de la Fira de Barcelona. De fet, així ho defensaran en el Ple de l’Ajuntament que se celebrarà el pròxim 30 de gener, després d’aconseguir els suports ciutadans necessaris per fer-se un lloc a l’ordre del dia.
En aquella mateixa reunió, els portaveus de l’entitat ciutadana ja van mostrar el seu desacord amb el projecte plantejat pel consistori, del qual no en van veure cap document formal, però van acordar emplaçar-se a una segona trobada abans de la seva intervenció al plenari. Des de l’Ajuntament se’ls va demanar discreció amb la proposta de la Vall d’Hebron i, tot i no secundar-la, ho van respectar. El passat divendres 16 de gener va tenir lloc el segon cara a cara amb l’executiu liderat per Jaume Collboni. L’administració va sondejar aleshores els promotors del museu, que van mantenir el seu posicionament i la seva intenció de defensar la iniciativa del museu en aquest pavelló supervivent de l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929. Tot i la negativa evident de la plataforma, només uns minuts després de sortir del despatx on se celebrava la trobada, La Vanguardia publicava un article on s’explicava amb tota mena de detalls la proposta municipal, donant per descartada l’opció del Palau de Comunicacions i Transports. “La discreció la van fer saltar pels aires quan encara estàvem baixant les escales de l’Ajuntament”, reblen des de la coordinadora.
Aquesta notícia s’ha publicat mentre encara sortíem de l’Ajuntament, després d’una reunió amb la Sra. Bonet en què se’ns havia demanat discreció i confidencialitat sobre la proposta de TMB, que no compartim. No s’ha esperat al Ple del proper dia 30. pic.twitter.com/IEhMqxiPun
— Coordinadora Pro Museu Transport de Barcelona (@MuseuTransport) January 16, 2026
Deixant a una banda el malestar que va provocar la publicació de l’article, el que més preocupa a la plataforma és que s’hagi volgut descartar la seva proposta abans inclús de ser debatuda al plenari. L’entitat va aconseguir els suports ciutadans necessaris per portar la iniciativa a la cambra barcelonina sempre amb la premissa de defensar la ubicació del Museu del Transport al palau número 1 del recinte firal. És per això que han decidit tirar endavant amb la seva idea inicial, tot i ser conscients del posicionament que prendrà l’executiu. Durant els dies previs a la sessió, la coordinadora mantindrà trobades amb els diferents grups municipals per temptejar-los i conèixer el sentit del seu vot. Independentment del resultat de la votació, els promotors del museu recorden que el Pla especial integral i de millora urbana per al desenvolupament de l’àmbit dels pavellons firals (PEliMU) -el full de ruta urbanístic que afecta el palau en qüestió- està encara en procés d’al·legacions, de manera que no està tot dit en aquest sentit. A més, l’entitat ha detectat algunes irregularitats en el planejament i estudia la possibilitat d’emprendre accions legals, fet que podria derivar en última instància en un litigi judicial.
Dubtes amb un projecte que fa curt
La proposta municipal parteix de la construcció de dos edificis. El primer aniria a la part frontal de la llosa de la Vall d’Hebron, sobre les cotxeres de Sant Genís, un espai on també està previst ubicar un immoble de deu plantes per a les consultes externes de l’hospital i un altre de vuit plantes per traslladar la seu de l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB). La idea és destinar les vies que no utilitzen els tallers de l’operador per exposar els cinc trens històrics restaurats pel centenari del metro. A sobre d’aquest recinte és on s’aixecarien les dues plantes d’aquesta primera seu del museu. El segon immoble encara no té una ubicació definida, però s’utilitzaria per guardar en condicions tot aquell patrimoni ara conservat en força mal estat a les cotxeres del Triangle que la companyia té al barri del Bon Pastor. Aquest no seria un espai expositiu obert al públic com l’altre, sinó que s’hi farien visites puntuals.
Des de la plataforma consideren que, més que un museu local o nacional, s’està impulsant un espai expositiu, només amb el material de TMB i sense la magnitud que requeriria un equipament d’aquestes característiques. Qüestionen que l’estructura actual de la llosa permeti construir un edifici de dues plantes sobre les cotxeres sense haver de reforçar la infraestructura perquè pugui suportar el pes. També s’hauria de comprovar si no s’estaria superant amb aquest projecte la volumetria prevista per a la parcel·la. A més, es tracta d’uns terrenys catalogats com a equipaments sanitaris, de manera que s’hauria de modificar el planejament per adequar-lo als nous usos que es proposen. Tot això sense tenir en compte la inversió que requeriria edificar un immoble de zero, adequant-lo per albergar aquest material històric.
Retorn als orígens per a un pavelló infrautilitzat
Analitzada la poca informació facilitada sobre el projecte municipal, la coordinadora manté que la millor ubicació per al Museu del Transport és aquest palau número 1. No només per la seva vinculació històrica amb el sector, ja que originalment es va construir per albergar una mostra d’avions, vaixells, tramvies, trens i vehicles de tota mena. Es tracta d’un recinte de 16.000 metres quadrats que durant el 2024 només va tenir 119 dies d’activitat. Això suposa que durant dues terceres parts de l’any va estar sense ús, convertint-se en el recinte firal més infrautilitzat. Per contra, és l’equipament que té un consum energètic més elevat (1.770 MWh/any) i també el que gasta més aigua, amb 2.666 metres cúbics en tot el 2024. Es dona la circumstància que just aquest 2025 acabava la concessió de l’Ajuntament atorgada a l’organització firal, de manera que, a l’espera d’un nou conveni, les instal·lacions haurien d’estar disponibles o almenys sobre la taula del debat. Aquestes instal·lacions no serien les primeres que després d’anys sota control de la Fira de Barcelona retornen al municipi: el 2017 es va acordar revisar els termes de la cessió d’ús del palau Victòria Eugènia perquè pogués formar part de l’ampliació del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC).
En tot cas, des de l’entitat no s’oposen a una possible gestió del museu en mans l’organització firal si això permet tirar endavant el projecte. “Tenint en compte que actualment l’Ajuntament i Fira estan negociant els nous termes de la cessió d’ús dels espais firals de Montjuïc, és un moment especialment adient per establir que el Palau de Comunicacions i Transports es destini a Museu del Transport, ja sigui recuperant l’Ajuntament el ple domini d’aquest espai o bé posant-ho com a condició de la cessió d’ús a la Fira”, apunten. Pel que fa a la despesa, és important remarcar que aquestes instal·lacions no requeririen inversió més enllà de la necessària per habilitar-les com a seu de l’equipament, un cost que sempre serà menor que la construcció de nous edificis. De fet, en el pla urbanístic de l’àmbit, es precisa que la rehabilitació del palau número 1 per adaptar-se als requeriments de l’organització firal, sumada a la urbanització de la plaça de l’Univers, costarà prop de 159 milions d’euros, un muntant que es reduiria considerablement en el cas d’ubicar-hi el museu. D’altra banda, cal tenir en compte que l’ús proposat per la plataforma ciutadana és “plenament compatible amb el planejament vigent dels espais firals”, de manera que tampoc requereix cap modificació del Pla General Metropolità (PGM).
