L’Hermes de l’Eixample tornarà a ser un dels secrets ocults d’aquest districte barceloní. El mosaic de l’artista local Armand Olivé Milian, que representa la figura d’aquest déu grec i que va aparèixer fa un any durant unes obres en un local, ha quedat tapiat per una paret de pladur, condemnat de nou a l’ostracisme en el qual ha viscut els darrers anys.
La troballa d’aquesta obra artística va tenir lloc l’octubre del 2021 durant la reforma del local comercial ubicat als baixos dels números 79-83 del carrer de la Diputació, al barri de la Nova Esquerra de l’Eixample. Aquest espai havia estat fins aleshores ocupat per la botiga de disfresses El Carnaval i el mosaic havia resistit durant anys ocult darrere de les prestatgeries de l’establiment.
Un dels primers a fer-se ressò d’aquest descobriment va ser Barcelona Singular, el perfil de Twitter darrere el qual trobem al periodista Marc Piquer, que ja alertava aleshores que el més probable era que aquest mural trencadís tornés a tapar-se o acabés destrossat com tants altres. De fet, el traspàs del local per instal·lar-hi una de les seus de la cadena de cafeteries Vivari no feia res més que augmentar les possibilitats d’un desenllaç com aquest.
Conservat, però ocult a la vista
La ràpida reacció de l’Ajuntament de Barcelona, però, va aportar un bri d’esperança per a la conservació del mosaic. Un cop comprovada l’autenticitat i categoria de l’obra, el consistori es va posar en contacte amb els responsables de l’establiment per provar de garantir la preservació del mural. L’acord entre les dues parts finalment va aconseguir conservar el mosaic col·locant un parament de pladur al davant, evitant d’aquesta manera la seva destrucció, però ocultant-lo un cop més al públic. Un any després, la cafeteria ja està en funcionament i en el lloc on podria lluir el mosaic hi ha ara una falsa paret on es pot llegir la consigna en anglès Eat bread and be happy (Menja pa i sigues feliç, en català).
Tanmateix, el mural trencadís no ha desaparegut a la vista del tot. L’executiu barceloní es va encarregar de documentar-lo abans que fos tapiat per poder-lo incloure en l’inventari municipal de mosaics. La història i detalls de l’obra es poden consultar a través de la pàgina web de la iniciativa El mosaic del meu barri.
Un encàrrec d’una caixa d’estalvis
Gràcies a aquest procés de documentació s’ha pogut determinar que es tracta d’un mosaic realitzat l’any 1997 a partir de peces de ceràmica esmaltada i vidre retallades de formes irregulars. El mural representa el déu grec Hermes, que apareix a l’obra amb el seu característic barret alat i amb el caduceu a la mà esquerra, acompanyat d’un gran cavall blanc. Les dues figures miren en direcció a una espècie d’escut, que correspon al logotip de la Confederació Espanyola de Caixes d’Estalvis, l’entitat que va patrocinar la realització del mural.
Aquest mateix logotip també apareix en dos altres mosaics realitzats per Olivé Milian i que actualment es troben al passadís de la Trinitat de Sant Andreu i al vestíbul de l’edifici ubicat al número 33 del carrer de la Foneria, al districte de Sants-Montjuïc. Segons manifesta el mateix autor dels murals, aquestes obres corresponen a una època on l’artista va dur a terme un gran nombre de mosaics per a oficines de caixes d’estalvis. Aquest supòsit fa sospitar que el local comercial on es troba el mural podria haver funcionat com a entitat bancària abans de convertir-se en una botiga de disfresses o bé que algú va traslladar el mural de la seva ubicació original a aquest espai del carrer de la Diputació.
Mosaics malmesos
Cal recordar que un dels múltiples mosaics que Olivé Milian té repartits per la capital catalana va resultar malmès el passat mes d’octubre després que algun individu decidís pintar-hi a sobre amb pintura negra. Aquesta obra -un mural ceràmic en forma de trencadís i tessel·les que s’estén com un fris per la cantonada entre els carrers dels Comptes de Bell-lloc i de Robrenyo- és una peça única que des de fa més de mig segle presideix una de les finques d’aquesta zona del barri de Sants.
Aquesta, però, no era la primera vegada que una obra del reputat ceramista barceloní resultava malmesa. Un grup de veïns de la Verneda ja va aconseguir el maig del 2021 salvar diverses obres de l’artista ubicades al passatge de l’Arriassa després que l’actuació d’uns paletes -que desconeixen el valor de la peça– acabés amb un dels murals arrencat.
1 
