En pocs dies, l’Ajuntament de Barcelona ha fet públic que restaurarà dos monuments importants de la ciutat. El dissabte passat, el TOT Barcelona es feia ressò que a l’estàtua de Cristòfor Colom, al final de la Rambla, s’hi farà una rehabilitació integral. Ara, el consistori acaba de treure a licitació la redacció del projecte per restaurar l’Arc de Triomf, amb un contracte per valor de 96.800 euros (IVA inclòs).
Situat entre el passeig de Lluís Companys, el passeig de Sant Joan i la ronda de Sant Pere, l’Arc de Triomf es va construir per l’Exposició Universal del 1888. Un segle i mig després, el seu estat de conservació és “preocupant”, especialment tots els seus conjunts i elements escultòrics executats amb pedra artificial. “Tots aquests elements estan construïts amb materials de baixa qualitat (procedents de França i Hongria), i l’exposició constant als elements naturals i les condicions atmosfèriques adverses han contribuït al llarg dels anys a l’afebliment d’aquesta matèria, provocant una evident deterioració en la pedra artificial, agreujada sobretot per la corrosió i explosió de la seva estructura interior de ferro. Aquestes patologies comprometen greument la integritat del monument”, diu l’Ajuntament en la documentació de la licitació.
Dels efectes de la climatologia a petits actes vandàlics
Catalogat com un bé cultural d’interès local, l’Arc de Triomf va ser projectat per Josep Vilaseca com la porta d’entrada de l’Exposició Universal enlloc de la Torre Comtal que havia dissenyat Pere Falqués. La decoració és del mateix Vilaseca i d’escultors de la talla de Josep Llimona, Josep Reynés, Torquat Tasso, Antoni Vilanova, Manuel Fuxà i Pere Carbonell, i el ceramista Magí Fita. Segons el consistori, es tracta d’una obra d’una gran qualitat constructiva, “però que no s’escapa de l’envelliment propi a causa de les inclemències dels factors ambientals, climatologia, contaminació, deposicions i nius d’aus, i malauradament, de petits actes de vandàlics”.
Tot i que el departament de Patrimoni municipal ha sol·licitat diverses vegades finançament per a dur a terme una revisió integral del monument, aquesta no s’ha fet, i al llarg dels anys a l’Arc de Triomf només s’han pogut executar “petites intervencions puntuals de restauració, que no han estat suficients per evitar l’estat actual de degradació”. Algunes parts del monument van ser embolcallades amb malles protectores per raons de seguretat. Les malles es van treure fa un any, un moment en el qual es va aprofitar per “fer una revisió dels diferents elements susceptibles d’estar poc adherits i en perill de despreniment”, que va veure la necessitat d’intervenir urgentment en el monument. El gener passat es va muntar una bastida per iniciar els treballs de consolidació. La bastida ha permès detectar altres patologies preocupants que han fet necessari instal·lar de nou malles per evitar despreniments de materials. La conclusió és que cal fer “un projecte de restauració global de l’Arc de Triomf que defineixi la intervenció integral més adequada per garantir la seva conservació i manteniment i resoldre el preocupant estat de degradació actual”.
Definir el calendari i els costos de l’obra
La redacció del projecte, que ara ha sortit a licitació, haurà d’incloure la descripció i diagnosi de l’estat actual de conservació del monument, estat estructural i definició de patologies. Alhora, haurà de definir els criteris d’actuació i proposta de restauració i incloure la durada prevista de les obres i els costos de les actuacions, detalla el plec tècnic.
Segons l’Ajuntament, el monument, de maó vermell i d’estil neomudèjar, respon al gust per l’ornamentació i l’eclecticisme tan característic del modernisme català, en auge a finals del segle XIX. L’Arc de Triomf no solament era la porta d’entrada a l’Exposició Universal, sinó que simbòlicament era l’entrada de Barcelona a l’època moderna. Es va construir en un moment en què a Europa s’aixecaven obres de tendència historicista, és a dir inspirades en èpoques anteriors. De fet, urbanísticament, es va situar en un punt fronterer entre Ciutat Vella i l‘Eixample, llavors passat i futur de la ciutat. I seguint aquesta tendència historicista, Vilaseca va projectar “un monument de 30 metres d’alçària i de proporcions clàssiques, però de decoració ben vistosa i plena de simbolisme”, amb frisos decoratius, a cadascuna de les cares, que representen un tema relacionat amb la ciutat. A la corba de l’Arc de Triomf, a més, es distingeix l’escut de Barcelona flanquejat pels escuts de les 48 províncies espanyoles, 24 a cada cara del monument.
L’Arc de Triomf i el monument a Colom, unes situacions similars
El projecte de restauració de l’Arc de Triomf presenta moltes similituds amb el que s’ha plantejat pel monument a Colom. Ambdues obres són de la mateixa època -la construcció es va iniciar el 1881 i es va inaugurar també per l’Exposició Universal del 1888-, i el mal estat de l’estàtua de Colom és degut a factors similars. Concretament, l’Ajuntament cita en el cas del monument a Colom “la baixa qualitat dels materials dels diferents elements, el punt d’ubicació, la climatologia i els agents atmosfèrics”, la qual cosa fa que “l’envelliment propi del monument sigui més accelerat que altres ubicats en zones més protegides i amb materials de millor qualitat”. El cost de la redacció del projecte també és de 98.600 euros.
