Com en l’obra de l’escriptor britànic Charles Dickens, A Christmas Carol (Una nadala, en anglès), el fantasma de l’hotel de luxe faraònic projectat per a la Casa Buenos Aires amenaça de tornar com un malson més real que mai. L’edifici modernista de Vallvidrera podria estar en perill un cop més després que l’Ajuntament de Barcelona presentés finalment in extremis l’octubre passat un recurs de cassació contra el veredicte del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que deixava en l’aire el procés d’expropiació dut a terme el novembre del 2022.
La sentència, que declarava nul·la la modificació del Pla General Metropolità (PGM) que qualificava l’espai com a equipament públic i el protegia patrimonialment com a Bé d’Interès Urbanístic a causa d’un defecte de forma, va camí de ratificar-se al Tribunal Suprem si el recurs presentat pel consistori no és admès a tràmit i la resolució del TSJC esdevé ferma. Aquest fet obriria, de nou, la porta al projecte hoteler que pretenia enderrocar el recinte i que va motivar l’entrada furtiva a l’edifici d’un grup de joves l’any 2019 per evitar-ho.
Preocupació entre el veïnat
Entre el veïnat dels “barris de muntanya”, en paraules del president de l’associació de veïns de Vallvidrera, Joan Pujol, la preocupació és màxima. Les entitats temen que el Suprem tombarà el recurs de cassació municipal. La presentació del recurs serveix per guanyar temps. Però mentre el Suprem no resolt, l’Ajuntament ha de rectificar els “defectes de forma” de la sentència amb un nou planejament. Si aquesta feina prèvia no es fa i el recurs no s’admet, “l’enderroc de la Casa Buenos Aires pot ser molt ràpida”, avisa Pujol, en conversa amb el TOT Barcelona. Bàsicament, els defectes que cita la sentència són “la inexistència” de l’impacte de gènere, la qual cosa pot derivar “en una ordenació de naturalesa discriminatòria”, i que l’expropiació no era el millor instrument que es podia haver usat perquè la finca passés a mans de la ciutat.
En el moment de la publicació d’aquest article, el veïnat d’aquesta zona de Barcelona treballava en un manifest que té intenció de fer públic a principis de juliol. Pujol avança al TOT que espera que el text compti amb el suport d’entre 10 i 15 entitats i en el qual plantejaran “una acció simbòlica i momentània de reocupació” de la Casa Buenos Aires. A aquesta situació s’ha arribat després d’intentar fer, des del passat desembre, una reunió amb la tinenta d’alcaldia d’Urbanisme Laia Bonet. Els veïns pensen que, en l’àmbit municipal, la recuperació de l’immoble està parada.
Des de l’Ajuntament tampoc han donat gaires explicacions al TOT Barcelona. Fonts municipals han remès a aquest mitjà a les declaracions que el comissionat d’Habitatge, Joan Ramon Riera, va fer en la comissió d’Ecologia, Urbanisme, Mobilitat i Habitatge del febrer passat -sí, fa més de quatre mesos- en resposta a un prec de Janet Sanz, la regidora de Barcelona en Comú i extitular d’Urbanisme quan l’Ajuntament va impulsar l’expropiació de la Casa Buenos Aires per fer-hi habitatge dotacional i protegir l’immoble. Llavors, Riera va confirmar la presentació del recurs i va dir que el govern estava estudiant tècnicament i jurídicament quines eren les passes següents que s’havien de donar “per a poder esmenar els defectes de forma que ja definia la sentència”. I va afegir que la intenció de l’executiu encapçalat per Jaume Collboni era seguir treballant per protegir el patrimoni i determinar-ne l’ús públic. “Cal analitzar les necessitats d’habitatge dotacional de tot l’àmbit, no només d’aquest edifici”.
En aquella comissió, l’edil de Barcelona en Comú ja va alertar dels temors que ara té el veïnat i demanava que es treballés en el planejament alternatiu, perquè si la sentència, que va tombar l’expropiació i la transformació de l’edifici en un equipament públic, esdevé ferma i la feina del nou planejament no s’ha realitzat, “no tindríem temps de fer-la i hauríem de retornar les claus, amb tot el que això comportaria”, va reflexionar Sanz. Dit d’una altra manera, la Casa Buenos Aires podria enderrocar-se. Segons la regidora, els defectes de la sentència “són de fàcil correcció i no afecten el subjecte”. Per als Comuns, si la ciutat perd l’edifici modernista, serà “responsabilitat” del govern de Collboni. Fonts de Barcelona en Comú consultades ara pel TOT afirmen no tenir més novetats sobre el cas.
Una joia centenària congelada en el temps
Cal recordar que la Casa Buenos Aires és una joia arquitectònica imponent construïda l’any 1886 a Vallvidrera. Originalment, s’havia ideat per acollir un gran hotel de retir als afores de la ciutat de Barcelona. Després d’una meravellosa reforma que va tenir lloc el 1910 i que va anar a càrrec de l’arquitecte Jeroni Granell, autor dels vitralls del Palau de la Música Catalana, l’edifici es va convertir en una residència d’estudiants de la Universitat de Barcelona (UB) i inclús en un hospital de campanya durant la Guerra Civil.
El tancament definitiu de la residència de gent gran l’any 2012 va deixar la finca congelada en el temps, preservant-ne l’interior en perfecte estat. El veïnat va fer diversos intents de comprar el recinte al llarg dels anys -es va arribar a fer una oferta formal de 2,5 milions d’euros de la mà de la cooperativa Sostre Cívic-, però la congregació religiosa dels Pares Paüls, propietaris fins a l’expropiació de finals del 2022, ara posada en dubte, es va negar en tot moment i va acabar apostant per un projecte que pretenia enderrocar l’edifici per erigir-hi un hotel de luxe a càrrec del fons d’inversió London Private Company. Només l’ocupació de l’immoble el 2019 va aconseguir frustrar els plans de la propietat.
Amb el polèmic desallotjament dels ocupants i l’anunci de l’expropiació posterior per 3,5 milions -per construir-hi 37 pisos dotacionals per a joves i gent gran i equipaments de barri-, la finca va entrar en un estat letàrgic que es va allargar fins ara fa just un any, quan es va fer públic el posicionament del TSJC on es declarava nul tot el procés, forçant d’aquesta manera el consistori a mobilitzar-se corrents per no deixar perdre la compra de l’immoble. D’aquell període d’ocupació, el col·lectiu en defensa de l’edifici icònic encara arrossega una multa de 65.000 euros en concepte de “danys” a la casa, una sanció que prové de la denúncia presentada en el seu moment pels Pares Paüls i que va acabar derivant en l’actuació policial discutida que va posar fi a l’ocupació. En aquest cas, el veïnat ja no pot presentar més recursos en contra de la sanció.
