Hi ha racons de Barcelona que destaquen per la seva bellesa. Tant, que sovint acaben massificats per l’arribada de turistes que volen gaudir de les vistes. Hi ha altres llocs, però, que han aconseguit escapar, de moment, d’aquest fenomen i visitar-los és sinònim de conèixer racons màgics de la ciutat, així com la gent que hi viu.
És el mateix Ajuntament qui a la seva web explica quins són algun d’aquests racons amagats que mantenen el seu encant, en part, perquè no apareixen a les guies turístiques. Els descriu com a espais que mantenen “l’essència del poble que tots els barris de la ciutat van ser algun dia” i que “ni tan sols surten als mapes turístics”. El portal municipal fa un repàs a tots aquests espais, començant per desenes de places desconegudes, claustres, miradors o jardins. Sobre aquests últims, en destaca cinc.
Fundació Palo Alto
Ocupen una antiga fàbrica del segle XIX i es descriu com un jardí “exuberant i frondós”. La vegetació, que està per tot arreu, arriba fins i tot a les façanes dels edificis, fet que augmenta l’espectacularitat de l’espai. També hi ha un hort i un bar. La propietat és d’una vintena d’empreses dedicades a la creació artística.
Jardins de la Casa Ignasi de Puig
Situats al carrer de la Boqueria, destaquen per tenir a prop un edifici d’estil neoclàssic. Tot i que per entrar-hi cal creuar la recepció de l’hotel, l’Ajuntament el té catalogat com un parc d'”accés públic”. Està plagat d’arbres orientals i parterres geomètrics. També es pot prendre alguna cosa.
Els jardins de la Torre de les Aigües
Una platja al mig de l’Eixample? En aquest jardí és una realitat. L’Ajuntament en destaca la seva ubicació, en un dels primers interiors d’illa que es van recuperar a l’Eixample. Hi ha un recinte de bany alimentat per una torre de maons de finals del segle XIX.
El jardí de l’Àngel
La gràcia d’aquest recinte és que està al costat d’un dels carrers més transitats, el Portal de l’Àngel. Tal com en el cas de la Casa Ignasi de Puig, el jardí de l’Àngel també forma part d’un hotel. Tot i això, el consistori deixa clar al seu protal que també és d’accés públic. Destaca la fusta del patí, les palmeres, les pintades, una “pèrgola envidriada”…
Els jardins del Palau Robert
L’últim jardí que es destaca és segurament el més conegut. Els jardins del Palau Robert són, segons el consistori, un “oasi que s’intueix des de la Diagonal”. Destaca els seus espais d’ombra i que simula els jardins originals de principis de segle.
