La Catedral de Barcelona és probablement un dels monuments més fotografiats de la ciutat. La seva icònica façana neogòtica ha protagonitzat àlbums de fotos de centenars de milers de turistes al llarg dels anys i és una de les parades obligatòries en la ruta històrica per nucli antic de la capital catalana. Des del passat mes de juny, però, tant els visitants com els barcelonins que s’acosten a admirar l’edifici se’l troben presidit per una gran lona publicitària que cobreix tot el cimbori, on s’estan executant unes obres de rehabilitació. Aquest anunci de grans dimensions de la companyia Samsumg ja va aixecar polseguera quan va ser col·locat l’estiu passat, però ara ha tornat a ser objecte d’una altra polèmica pel sistema de llums amb el qual s’il·lumina al capvespre.
La potent il·luminació nocturna de l’edifici eclesiàstic havia passat desapercebuda fins ara fa unes setmanes, quan diversos professionals del món del disseny i la il·luminació es van fer ressò a través de les xarxes socials d’una fotografia on es veu l’aspecte que presenta la façana quan s’engeguen els focus que es projecten sobre aquesta lona. La imatge va córrer com la pólvora entre diferents membres del sector i inclús va traspassar fronteres, arribant a mans d’alguns referents internacionals del col·lectiu. La gran majoria de veus coincidien en apuntar la important contaminació lumínica que provoquen aquests llums i l’absència de qualsevol component estètic en la instal·lació, força grandiloqüent i visible des de molta distància.
Tanmateix, aquesta il·luminació no només sembla respondre a un interès purament comercial, sinó que també contradiu la normativa municipal que fixa els estrictes criteris per il·luminar alguns monuments de la ciutat com aquest. Diverses fonts del sector consultades pel TOT Barcelona apunten que els projectes per posar llum a edificis que tenen un cert nivell de protecció patrimonial acostumen a estar marcats per unes dures directrius tècniques que obliguen els professionals a actuar amb gran cura a l’hora de dissenyar aquests sistemes d’il·luminació. En aquest sentit, sembla evident que aquests preceptes no s’han tingut en consideració en la instal·lació de l’enllumenat d’aquest anunci publicitari, tal com denuncien les mateixes veus.
Un projecte complet guardat en un calaix
La situació és encara més flagrant si tenim en compte que l’Ajuntament té des de finals del 2016 guardat en un calaix un projecte complet per renovar la il·luminació artística de la Catedral. Aquest planejament es basa en l’actualització i optimització del sistema que va estar vigent des dels anys setanta fins poc abans de la reforma del temple que va iniciar-se l’any 2004 i tenia l’objectiu de recuperar la imatge icònica que projectava l’edifici abans de la remodelació, però reduint al màxim el consum energètic de la instal·lació. L’autor d’aquest projecte va ser un equip encapçalat per Alfred Sá, que va ser el guanyador d’un concurs entre dissenyadors que va impulsar l’executiu liderat aleshores per Xavier Trias. Amb el canvi de govern després de les eleccions, la iniciativa va quedar en punt mort fins gairebé un any després, quan el consistori va formalitzar la contractació dels seus serveis per redactar aquest planejament, que es va entregar a finals del 2016 i que aleshores preveia un cost aproximat de 700.000 euros, un import que ara s’hauria d’actualitzar.
“La il·luminació dels anys setanta estava col·locada amb molt criteri, però ja estava obsoleta perquè utilitzava làmpades incandescents i halògenes. Amb el nou projecte volíem respectar la idea del sistema antic i la tradicional fotografia del temple amb una llum càlida i suau, actualitzant la tecnologia i evitant crear contaminació lumínica”, assegura Sá en una conversa amb el TOT Barcelona. El dissenyador explica que per poder elaborar la proposta van entrevistar-se amb l’Arquebisbat de Barcelona per conèixer quina imatge de l’edifici volien projectar i van tenir accés tant a les fotografies com al llistat dels projectors que van utilitzar-se fins a principis dels anys 2000. A més, l’equip també va analitzar els projectors de grans dimensions que es van instal·lar a la teulada de la Catedral abans de la reforma del 2004.
Tot plegat va permetre redactar un projecte definitiu que reduïa considerablement la potència de l’enllumenat instal·lat, que passaria de més de 200 kW a només uns 14 kW. De fet, Sá considera que aquest estalvi energètic podria ser encara més gran si els càlculs i el planejament s’adaptessin a la tecnologia vigent avui dia, incorporant les millores de la tecnologia LED i aplicant tècniques punteres que el seu equip utilitza i que permeten reduir la contaminació lumínica a la seva mínima expressió. Tanmateix, la proposta fa gairebé set anys que està guardada en un calaix a l’espera que l’executiu aposti per reprendre la renovació de la il·luminació de la Catedral.
Salconduit per saltar-se els criteris tècnics
L’existència d’aquest projecte professional -que ha rebut elogis i reconeixement de diversos professionals del sector a escala internacional- no acaba d’encaixar amb la permissivitat municipal pel que fa a l’enllumenat de la lona. Precisament, un dels punts que més comentaris ha generat entre el col·lectiu és el fet que, en comptes d’impulsar una nova instal·lació de llum per millorar la imatge de l’edifici en conjunt, el consistori permeti una il·luminació que genera un alt impacte visual només per fer visible l’anunci de nit. A més, els professionals del disseny i la il·luminació denuncien que aquests criteris tècnics tan estrictes no s’han tingut en consideració a l’hora de col·locar aquest enllumenat, que tal com ha pogut comprovar de primera mà el TOT Barcelona provoca una gran contaminació lumínica. “Si s’ha d’il·luminar la lona de nit, entenem que s’ha de fer ben fet. No pot haver-hi tant de control i normativa per després instal·lar uns projectors gegants que tothom pot veure i que molesten molt”, afegeixen.
Malgrat la polèmica, Sá espera que un cop retirada la lona i passades les eleccions municipals es pugui treure del calaix el planejament per actualitzar-lo i aplicar-lo al temple tal com estava previst, respectant la imatge tradicional de l’edifici, però a l’hora potenciant la seva bellesa i magnificència.
Avís als responsables per incompliment de la normativa
Fonts municipals consultades pel TOT Barcelona apunten que en el conveni d’autorització per col·locar la lona publicitària s’exigeix complir amb la normativa de contaminació lumínica, que prohibeix instal·lar llums en la part inferior i en els laterals tant de la lona com de la bastida. Aquestes restriccions tenen l’objectiu d’evitar la “dispersió de llum i l’augment de contaminació lumínica zenital”, a més de no permetre la intrusió lumínica en l’entorn domèstic i de minimitzar les molèsties i els perjudicis que la instal·lació en si pugui causar.
Tenint en compte aquests criteris, l’Ajuntament s’ha posat en contacte amb l’operador publicitari perquè redirigeixi els focus i disminueixi la intensitat dels llums. Per la seva banda, l’operador s’ha compromès a fer els canvis de manera “immediata” per corregir la il·luminació. El consistori farà seguiment del cas per comprovar que s’està complint la norma.
Doble aportació de més 54.000 euros
Cal recordar que per convertir la bastida de la Catedral en un espai publicitari Samsung ha realitzat fins a dos pagaments diferents. Per una banda, la companyia ha fet una contribució a l’Arquebisbat per rehabilitar el cimbori i, per l’altra, ha abonat una taxa a l’Ajuntament per l’impacte visual, que es destina a obres de millora del paisatge urbà. La companyia ha invertit almenys 53.943 euros per tenir dret a sis mesos d’instal·lació de l’anunci, uns diners que s’havien de destinar a la reforma de les mitgeres del Mas Guinardó.
