La Torre del Fang de la Sagrera, un edifici històric protegit, torna a estar ocupada. Abandonat i en desús des de fa anys i ple de grafits, l’edifici i el seu entorn són un niu de brutícia. Fonts veïnals expliquen que fa un parell de mesos que hi tornen a malviure grups de persones en barraques fetes amb plàstics i fusta. No és el primer cop que passa. El 2018, fins i tot, es va ocupar l’interior; l’any 2019, un incendi va deixar una desena de ferits lleus, i en plena pandèmia, l’any 2020, els voltants eren un gran assentament.
“Ara cada cop hi ha més gent. Hi ha un efecte crida”, explica un veí al TOT Barcelona. La presència de xaboles no es limita a la Torre del Fang, una masia d’origen medieval, sinó que s’estén sobre el futur parc lineal que es construirà sobre les vies de l’AVE, entre Sant Andreu i la Sagrera, i que tindrà una extensió d’uns quatre quilòmetres. Sota el pont de Bac de Roda, dissenyat per Santiago Calatrava, hi ha un altre assentament, igual que en una zona pròxima a la futura estació del tren d’alta velocitat. El pont de Calatrava també està força degradat, amb grafits que ningú neteja.
Obres, la segona meitat de l’any
Fonts municipals expliquen que el projecte de reurbanització de l’entorn de la Torre del Fang començarà aquest any, moment en el qual ja s’hauran hagut de desallotjar aquests campaments. Segons l’Ajuntament, en aquests casos, i sempre des de la voluntarietat de cada persona, s’oferiran serveis d’atenció en funció de la vulnerabilitat i disponibilitat dels diferents serveis d’allotjament del programa d’atenció a les persones sense llar.
Lluís Domènech, director d’arquitectura de la societat Barcelona Sagrera Alta Velocitat, va explicar en el darrer consell de barri de la Sagrera del 2023 que les obres d’urbanització s’iniciaran durant la segona meitat de l’any i s’espera que estiguin acabades a principis de 2025. El pressupost d’aquests treballs serà d’1,5 milions d’euros, confirma el consistori. Miquel Catasús, vocal de l’associació de Veïnes i Veïns Clot-Camps de l’Arpa, recorda que aquesta part de la urbanització ja s’hauria d’haver fet l’estiu passat.
Un centre de memòria històrica
De moment, el que continuarà als calaixos municipals serà la recuperació de l’immoble com a equipament. “Ara mateix, l’única previsió és l’entorn”, diu l’Ajuntament. Encara estan per decidir els futurs usos de l’edifici, però el més probable és que sigui un centre d’interpretació i memòria històrica dels barris dels voltants, especialment de Sant Martí de Provençals, i el seu passat agrícola, tot i que també s’ha posat sobre la taula la possibilitat que fos un centre informatiu del nou parc lineal que s’ha de construir, explica Catasús. En tot cas, l’equipament haurà de ser obert a tots els barris i amb un enfocament pedagògic per a les escoles.
L’estiu del 2018, fa prop de sis anys, tots els grups municipals van aprovar una proposta del PDeCAT per recuperar la Torre del Fang. Es va constituir una taula amb les entitats per definir els futurs usos i el calendari, però la taula no s’ha tornat a reunir des d’abans de la pandèmia. “La nostra prioritat és que aquest mandat es rehabiliti la Torre del Fang, és a dir que un cop s’hagi acabat la primera fase de la urbanització, es recuperi l’edifici. No tindria sentit deixar-lo com està. Un cop fet l’equipament, ja s’acabarà la resta de la urbanització”, afirma Catasús. I el primer que cal fer perquè sigui una realitat és dotar-lo d’un pressupost en el pla d’inversions.
Durant la construcció del túnel de l’AVE, que uneix les estacions de la Sagrera i Sants, la intenció era enderrocar la Torre del Fang, tot i el seu valor històric i patrimonial, però la forta oposició veïnal i política va fer que el govern de Jordi Hereu, entre els anys 2006 i 2011, s’ho repensés. Això va obligar a posar els fonaments l’edifici amb quatre bigues i cablejat d’acer per evitar que el malmès immoble, de 750 m² i dues plantes, caigués durant la construcció del túnel, va informar Europa Press el gener del 2009.
Tot i que no es coneix amb exactitud l’any de construcció, alguns estudis situen l’origen de la Torre del Fang al segle XII. Ubicada al carrer del Clot, 228, el Diari de la Generalitat del segle XVI la mencionava amb el nom de Torre de la Verge Maria, i l’escut de la porta principal evoca que va ser propietat del Comtat de Barcelona. Si bé ara depèn administrativament del districte de Sant Andreu, la Torre del Fang sempre ha estat molt lligada a la vida agrícola de Sant Martí de Provençals, barri del districte de Sant Martí.
Es va bombardejar Barcelona des de la torre
Aixecada al camí reial que conduïa des del portal Nou de les muralles de Barcelona fins als pobles de Sant Martí de Provençals i Sant Andreu del Palomar, durant la guerra de 1714 va ser usada per les tropes borbòniques per bombardejar la ciutat. I durant l’expansió del ferrocarril, a mitjan segle XIX, es va convertir en una fàbrica de material de construcció, diu el consistori en la seva pàgina web. Des de llavors, conviu amb el tren, ja que el seu voltant es van fer algunes de les primeres vies de la ciutat. Abans de tancar-la, va funcionar com a servei de normalització lingüística, centre de recursos pedagògics i arxiu de Sant Martí.
