La Granja Montserrat és un dels edificis més vells de Nou Barris. Popularment coneguda com a Granja del Ritz, per l’hotel que abastia fa molts anys, es va alçar als anys 20 del segle passat en el torrent de Tapioles, al barri de Vallbona.

Amb una extensió de vuit mil metres quadrats, va ser una de les granges més avançades de tot Catalunya, tant pel seu innovador sistema de regadiu com pels moderns procediments que s’usaven per a la recol·lecció i la cria dels animals. També va ser capdavantera pels nombrosos avantatges socials de què gaudien els seus treballadors i treballadores (fins i tot tenien una piscina!).

Un segle més tard, però, la Granja Montserrat es troba en estat ruïnós i s’esfondra irremeiablement. Cal una actuació urgent lligada a una pla d’usos que permeti salvar aquesta rara avis que recorda el passat agrícola d’una Barcelona desmemoriada. “Si no hi ha una intervenció immediata, acabarà per caure”, alerta Arnaldo Gil, membre fundador de l’Arxiu Històric de Roquetes-Nou Barris. L’estat ruïnós fa témer el pitjor dels pronòstics. Aquest mateix estiu, un incendi forestal ha estat prop d’engolir-ne els vestigis.

Gil interpel·la directament l’Ajuntament de Barcelona, que és el propietari de l’antiga granja des del 2003. “Ho hem vist massa vegades: un edifici patrimonial propietat del consistori, sense protecció, en el qual no s’intervé i que acaba per denigrar-se fins a quedar en estat ruïnós, quan ja no hi ha res a fer”. L’Arxiu ha demanat reiteradament al Districte que iniciï un procés per catalogar la Granja com a patrimoni local. Encara no han rebut cap resposta. El TOT Barcelona també s’ha posat en contacte amb l’Ajuntament en diverses ocasions i tampoc no ha obtingut resposta sobre el futur de la granja.

A l’espera que l’Ajuntament un procés per catalogar la Granja com a patrimoni localA rxiu Històric Roquetes- Nou Barris

De Granja Montserrat a la Granja del Ritz

Si en el seu període inicial havia venut els seus productes als veïns i veïnes de Vallbona i als comerços que hi havia a l’antiga carretera de Ribes, durant la guerra civil la Granja Montserrat fou col·lectivitzada i es va dedicar a abastir les tropes republicanes. Als anys quaranta, el propietari, Miquel Cabré —a qui la granja deu el nom de Montserrat, en honor a la seva dona—, va vendre la granja a la propietària de l’Hotel Ritz, Mercedes Azcoaga, una de les dones més influents i poderoses de la ciutat a l’època. Així va ser com la Granja Montserrat va convertir-se en la principal proveïdora d’aliments frescos per a l’hotel. Verdures, llegums, carn i, sobretot, aviram, eren traginats de Vallbona a les taules de l’hotel de luxe de la Gran Via.

Pocs anys més tard, Azcoaga va vendre’s l’hotel, que passà a mans de Julio Muñoz Ramonet, el controvertit amo de Can Batlló i d’un palauet al carrer Muntaner. I amb el negoci, és clar, hi va anar també la finca de Vallbona. Les pèrdues econòmiques van fer que la família Ramonet es desempallegués de la propietat del Ritz als anys 90. Al nou comprador, Joan Gaspart, aquella granja situada als afores no li va interessar gens ni mica. L’abandonament ja era total quan el 2003 se’n va ordenar l’expropiació i la titularitat va passar a mans de l’Ajuntament de Barcelona.

Gallines salvatges a Vallbona

Quan les instal·lacions de la Granja Vallbona van quedar abandonades, alguns dels galls i gallines que contenia van quedar en llibertat. Els seus descendents van seguir criant, silvestres, per l’entorn de la granja i se’ls podia veure sovint per carrers del barri. Al 2010, la Guàrdia Urbana de Barcelona va decomissar uns 80 exemplars que corretejaven amunt i avall de Vallbona. Les patrulles policials feien batudes per tractar d’enxampar-les: la cria d’aus estava prohibida i requeria d’un permís d’explotació agrícola. Molts d’aquells exemplars eren usats per a lluites il·legals de galls.

Preservar-se o morir

Des de l’Arxiu Històric de Roquetes-Nou Barris demanen que s’actuï com més aviat millor a la Granja del Ritz per garantir-ne la preservació. No és només una preservació material: “El seu abandonament contribuiria també a la desmemòria històrica i restaria identitat al barri, alhora que donaria ales als interessos que hi volen especular”, avisa Arnaldo Gila. “El conjunt ha de ser rehabilitat i emprat com a equipament per als veïns i les veïnes de la Zona Nord”, rebla.

Ara bé, el membre fundador de l’Arxiu és molt conscient que una rehabilitació hauria de mantenir-ne l’essència: “És un espai molt llaminer perquè es complementa amb La Ponderosa i el Rec Comtal, podria convertir Vallbona en un barri ecològic”. “És una finca de molt valor, però l’Ajuntament, que n’és el propietari, però no té voluntat de fer res… Si no hi ha una intervenció immediata, la Granja Montserrat caurà”. I aixecar un nou edifici al solar un cop desaparegut l’autèntic, sosté, no tindrà sentit: “Si ja no és reconeixible, perdrà el seu valor”.

Comentaris

    JordiP Gener 02, 2022 | 10:38
    No hope. Qualsevol immoble que caigui en mans municipals està condemnat a la ruïna i desaparició. No fan res durant molt de temps, cau la taulada, algun okupa causa un incendi, les herbes s'ho mengen tot i, finalment, la natura recupera el que és seu. Mentre tant, l'antic propietari gaudeix els dinerons que li van caure i el van alliberar d'una propietat amb tan poc futur. Dinerons que, per cert, van sortir de la caixa comuna, no ho oblidem.

Nou comentari