Fils, maons i pàgines: Can Batlló es novel·la a si mateixa

L'antiga fàbrica de Sants-la Bordeta protagonitza una novel·la històrica impresa i editada a la nau d'arts gràfiques conquerida pels veïns

Can Batlló s’autogestiona fins i tot com a novel·la. L’antiga fàbrica de la Bordeta es fa un lloc en les estanteries de literatura amb la primera ficció històrica ambientada i protagonitzada en aquest vapor industrial, cabdal per al veïnat de Sants. Però les naus no només han fet de musa, sinó que a més acullen la impremta i l’editorial cooperatives de les quals ha sortit cada pàgina. El llibre es titula La fàbrica, s’ha publicat aquest desembre i el firma l’activista Jordi Soler, un dels veïns més implicats en la gestió comunitària de Can Batlló i en el Centre Social de Sants.

Soler ha teixit una història sobre dues fàbriques, l’obrera i llibertària dels anys 30 i la veïnal d’ara. Explica la història d’en Pau, un jove barceloní que surt amb una militant de Can Batlló en plena crisi de Can Vies, i que troba en un llibre del mercat de Sant Antoni una misteriosa carta. Estirarà del fil per desenterrar la memòria dels germans Pere i Joan Colomina a la Catalunya del primer terç del segle XX. L’ajuden en aquesta recerca il·lustres de l’esquerra barcelonina i santsenca com Txema Bofill, Manel Aisa, Agus Giralt i Ivan Miró –que de fet ha escrit la introducció del llibre–.

“Volia retratar l’ahir i l’avui de Can Batlló i posar en evidència el fil d’Ariadna que els uneix, perquè el present té arrels molt profundes”, explica Soler. L’ocupació veïnal de Can Batlló el 2011 i que l’autogestió del recinte hagi funcionat tan bé durant vuit anys i mig no són un accident històric, raona l’autor, sinó fruit de dos segles d’experiències llibertàries a Sants que han deixat un pòsit.

La novel·la 'La Fàbrica' de Jordi Soler, a la cafeteria de Can Batlló / JS

La novel·la ‘La Fàbrica’ de Jordi Soler, a la cafeteria de Can Batlló / JS

Tot i que escriu des de fa anys, ha après tècniques narratives a l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès i ha treballat alguns passatges del llibre –una escena de sexe– amb l’ajuda de les companyes de classe. L’experiència li ha agradat tant que ja prepara una segona novel·la, que aquest cop ambientarà Os de Balaguer (la Noguera) en els ultimíssims dies de la Guerra Civil.

La novel·la se suma a dos precedents, perquè Can Batlló ja havia flirtejat abans amb la cultura autoreferencial. Per un costat, el 2017 veïns del barri van escriure i representar l’obra de teatre Can Batlló als anys 40 – En temps del Sr. Muñoz durant tres nits de juliol a les naus i passadissos de la fàbrica, amb una afluència tan alta com inesperada. D’altra banda, la cooperativa santsenca LaCol va publicar Inventari de Can Batlló: Teixint una història col·lectiva el 2014, una visió panoràmica de la història de la fàbrica.

Impremta històrica i editorial cooperativa

De Can Batlló surten cada dia centenars de pàgines, des que es va posar en marxa fa dos anys la nau d’arts gràfiques i visuals del Bloc 11. Forma part del tros de recinte amb gestió veïnal, oficialitzada el passat març al ple municipal amb una cessió a 30 anys. La nau inclou una impremta comunitària i una editorial cooperativa, a més d’un altell destinat a aficionats a l’art, cursos de pintura i artistes residents.

La impremta custodia maquinària analògica amb la que la plataforma veïnal de Can Batlló pot imprimir els seus propis cartells i materials de difusió. També acull cursos de serigrafia, visites d’escoles, tallers, confecció de pancartes… L’editorial està professionalitzada, amb 6 treballadors. Es tracta de la cooperativa Descontrol, que com altres projectes allotjats al recinte té un conveni amb la plataforma veïnal: a canvi de la cessió de l’espai, participa a les assemblees i col·labora en el manteniment de les naus a través dels torns de treball establerts.

Interior de la nau d'arts gràfiques i visuals de Can Batlló, on hi ha la impremta col·lectiva i l'editorial Descontrol / MMP

Interior de la nau d’arts gràfiques i visuals de Can Batlló, on hi ha la impremta col·lectiva i l’editorial Descontrol / MMP

“Vam començar l’editorial recuperant clàssics oblidats de l’anarquisme i poc a poc hem anat obrint el catàleg a temes socials més actuals, com la resistència tecnològica o la lluita del Kurdistan”, explica Ibai Sansurbieta, un dels impulsors. Els llibres que imprimeixen a Can Batlló viatgen fins a més de 300 punts de venda de Catalunya i de l’Estat, tot i que tenen com a espais de referència les llibreries La Ciutat Invisible i Espai Contrabandos. Pel 2020 preparen novetats sobre violència de gènere, Durruti i poesia política. I, per descomptat, col·laborar en les pròximes conquestes veïnals de Can Batlló.

Nou comentari