La basílica del Pi de Barcelona, al cor de Ciutat Vella, ha patit una pintada en una paret de difícil accés que afecta un element patrimonial valuós. Es tracta d’un escut d’armes del segle XIV, que ha quedat parcialment cobert pel grafit lila i que serà molt difícil de restaurar. La parròquia tenia pendent estudiar si podia tenir restes de policromia, doncs els escuts similars de l’època eren de colors. Si conservava pigmentació, la pintada posa seriosament en risc recuperar la pintura medieval a la part que ha quedat coberta per aerosol modern.
Els fets van tenir lloc a mitjans del mes de març, però han sortit a la llum arran d’una piulada de denúncia d’un bloguer d’història de Barcelona, David Martínez. L’arxiver i conservador del museu i tresor de la basílica del Pi, Jordi Sacasas, confirma al TOT Barcelona que va denunciar als Mossos d’Esquadra la pintada “al cap de 3 o 4 dies” i actualment elabora l’informe professional detallat dels danys, que ha d’acompanyar aquest tipus de comunicació a la policia.
“No es pot netejar amb un raspall i au, ha afectat una escultura de finals XIV”, lamenta. Aquest element delicat, que està inserit a la paret pintada, “no es pot netejar amb productes agressius”. Lamenta que “un atemptat al patrimoni” com aquest “no és un embrutament” sinó “danys” al conjunt de la societat, que és a qui en última instància gaudeix de l’art i la memòria de la ciutat.
Neteja del grafit de l’església del Pi
El proper pas serà encarregar a un expert en restauració de patrimoni que faci una proposta de restauració. La parròquia la revisarà, matisarà i decidirà finalment quines tècniques i productes són “la millor forma de conservar-ho”. A banda, és clar, hi ha la qüestió del cost. Qui paga un atac al patrimoni? Si no hi ha una intervenció providencial d’una asseguradora o de l’Ajuntament, Sacasas sospita que li tocarà assumir-ho a la parròquia. No obstant, la basílica no té gaires recursos econòmics i ja suporta el pes del cost de manteniment del temple.
És la segona església de la ciutat amb més patrimoni després de la Catedral, però no té tants ingressos a través del turisme com Santa Maria del Mar o la Sagrada Família. El vandalisme perjudica doblement el patrimoni, reflexiona, perquè a més del dany directe provoca una mala imatge i una sensació de deixadesa que redueixen l’interès del públic i fa més difícil mantenir-lo. “És un peix que es mossega la cua!”, adverteix.
Tot plegat fa que la rehabilitació de la paret afectada vagi per llarg. “Mig any o més… Es fa difícil posar terminis”, indica l’arxiver. No obstant això, Sacasas subratlla que una cosa és malmetre el patrimoni i una altra és l’art urbà. “No estem en contra dels grafiti, n’hi ha hagut des d’abans dels romans! El problema és fer mal al patrimoni, que és de tots”, analitza.
Pedres robades de la parròquia del Pi
No és el primer cop que el Pi topa amb l’incivisme, de fet hi ha altres pintades al perímetre de l’edifici. Fins i tot han patit robatoris, com “fa 7 o 8 anys”, quan els hi van sostreure pedres de la façana. Arran de terra, encara és visible el forat que van deixar la desena de carreus antics que van ser furtats. Tot i haver-ho denunciat, no han rebut cap pista de què se’n va fer. Dins del temple, “les mesures de seguretat són altes”, però l’exterior és difícil de controlar. Per si de cas, la parròquia aplica prevencions de seguretat i per exemple han reubicat a l’interior una mare de Déu gòtica que lluïa fora.
El robatori de peces no catalogades o difícils d’identificar, com aquestes pedres històriques, és difícil de perseguir. “Si ens roben una peça important, com la custòdia major d’orfebreria que està súper catalogada, la Interpol la detectaria de seguida que aparegués en un catàleg o se’n distribuïssin fotos per vendre-la”, indica. En canvi, recorda el cas del drac de ferro forjat de la baixada de Santa Eulàlia que va ser robat l’any passat: “És difícil que la policia actuï d’ofici en un cas així, només intervindria si es donés la casualitat que algú la reconeix i ho denuncia”. Per això sovint els lladres venen aquests materials llunys del punt d’origen, en altres continents fins i tot, per dificultar que algú els reconegui.
2 
