No queda ja cap rastre d’un bar mític de Barcelona, la cafeteria Bracafè del carrer Casp, a tocar de passeig de Gràcia. Va ser cau de periodistes, de gent de ràdio -la redacció i els estudis de la cadena Ser són just al costat- i d’espectadors i d’actors -l’enderrocat teatre Novedades era just davant-. Més de tres anys després que tanqués el recordat establiment de la cadena catalana de cafeteries, la porta d’accés al garatge de la finca on es trobava el local, la Casa Pascual i Pons, ja li ha pres el lloc, com ha fet palès el perfil de Twitter de Barcelona Singular.

L’entrada al pàrquing cobreix ara l’espai que ocupava l’aparador i la sala del local que va servir cafès durant gairebé 90 anys. No queda cap testimoni del popular bar de carrer Casp, un més en la cadena de comerços il·lustres desapareguts a la ciutat en els últims anys. Igual que en altres casos similars, la seva extinció va fer despuntar missatges de lament i d’advertència per la manca de protecció dels locals singulars i del patrimoni sentimental de Barcelona, condemnats a abaixar la persiana, sovint per l’encariment de lloguers.

En el cas de l’establiment emblemàtic de Bracafè, però, la sentència va venir donada per la decisió dels propietaris de l’immoble -ocupat per la companyia d’assegurances Catalana Occident- de situar just allà l’entrada al nou garatge subterrani. La cafeteria va obrir les seves portes per primer cop a Casp només dues setmanes després de proclamar-se la República, el 29 d’abril de 1931.

“Des de la seva inauguració fins a la seva demolició, el setembre de 2018, va ser referència de cafè únic, singular, inimitable”, recorda Bracafè encara ara a la seva web, on el defineix com a “lloc de trobada de gent de la literatura, de la ràdio, dels negocis, del teatre, de la música”. La companyia va traslladar l’activitat de Casp a una altra cafeteria que disposa al carrer Comte d’Urgell.

Comentaris

    Txema Desembre 10, 2021 | 14:33
    Tant sols és el botó de mostra d'una realitat que ens supera i ens defineix, sempre amb una inspiració que manifesta l'explotació neoliberal de fins i tot les nostres ànimes. Primer ens "despojan" dels nostres entorns emocionals i després, a travès seu, dels reflexes d'identitat íntima i personal. Cap aquí anem ben decidits. Com diuen els spaniols: "olé"
    Inés Desembre 10, 2021 | 16:13
    Que pena me da. Cada vez quedan menos recuerdos de mi juventud. Bracafe,terraza Martini,la bolera no se si el Navarra continua en pie. Al menos me queda mis canciones de Joan Manel Serrat cuando la escucho me extrapolo a mis años jóvenes de 14 a 24 que me case. Bueno a pesar de estar casada todo lo hice acompañada de mi marido hasta el día de hoy. Mi barcelona hermosa cosmopolita, puntera con nuestro tren de la costa que nos transportaba a la playa. .Cuando le explico a mis nietas mis recuerdos me dicen Abuela que chulo. Cuando voy a Barcelona me siento triste,nostálgica y también diría que enfadada ahora vivo en Comarruga pero no dejo de preguntarme donde está mi Barcelona? La escondieron? Que habéis hecho con mis recuerdos a quien reclamo?
      Menchú Desembre 12, 2021 | 16:01
      Te comprendo y te apoyo, ¿ quien nos devuelve la Barcelona robada?
      Mercedes Desembre 12, 2021 | 19:27
      Te comprendo yo también soy de Barcelona tengo 74 años y también recuerdo aquella Barcelona estupenda ahora no la reconozco, yo también vivo fuera de Barcelona
    Anònim Desembre 12, 2021 | 15:36
    Jo tenia segurament menys de onze anys (1947/1948), quan el vaig conèixer amb el meu pare. He conservat el record de les seves taules amb una coberta de vidre, que deixaven veure uns caixetins amb diverses classes de cafè en gra. Una pena de veritat, que establiments antics i tradicionals vagin desapareixent un darrera l'altre.

Nou comentari