El serial de la Casa Buenos Aires de Vallvidrera va fer el divendres 31 de gener, en el plenari de l’Ajuntament de Barcelona, un pas més per protegir l’edifici patrimonialment i convertir-lo en un equipament per al barri. Amb els vots del PSC, Junts per Barcelona, Barcelona en Comú i ERC, el Consell Plenari va donar llum verda a la Modificació del Pla General Metropolità (MPGM) que ha de permetre blindar l’immoble. L’aprovació d’un nou planejament era obligat per esmenar els defectes de forma que recollia la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). De fet, la sentència anul·lava l’anterior MPGM, amb l’expropiació inclosa de la finca, impulsada pel govern de Barcelona en Comú, el juliol del 2020, per evitar que la Casa Buenos Aires, una joia arquitectònica construïda el 1886, es convertís en un hotel de luxe. Ara, el focus està posat en els usos.
L’aprovació municipal parla d’un “equipament dotacional assistencial” i no cita els 37 pisos previstos per a gent gran i jove. En una nota de premsa, l’Ajuntament diu que “aquesta modificació implicarà la inclusió de l’antic Hotel Buenos Aires en el sistema d’equipaments públics comunitaris, adequant així la regulació del sòl i l’edificabilitat a les normes establertes per la MPGM d’equipaments de l’Àrea Metropolitana de Barcelona”. El veïnat exigeix que bona part de l’immoble es destini a habitatge per a la gent del barri.
Tal com va explicar la tinenta d’alcaldia d’Urbanisme Laia Bonet en el plenari, aquest nou planejament vol girar full en un conflicte “que fa massa temps que dura”, quatre anys i mig des que es va fer l’aprovació inicial de la primera MPGM a la comissió d’Ecologia, Urbanisme, Infraestructures i Mobilitat de juliol del 2020. Ara, el següent pas és que la subcomissió d’Urbanisme de la Generalitat aprovi definitivament el nou planejament, la qual cosa es podria produir el mes de març, ha detallat al TOT Barcelona el president de l’associació de veïns de Vallvidrera Joan Pujol.
Un pas important per reforçar jurídicament l’expedient
Si l’Ajuntament no hagués esmenat els defectes de forma que assenyalava la sentència del TSJC -i si aquesta esdevenia ferma (encara no ho és perquè hi ha pendent de resolució un recurs presentat pel consistori)-, existia un risc seriós que la finca s’enderroqués i que el fons d’inversió London Private Company pogués erigir-hi l’hotel de luxe. Un cop la subcomissió d’Urbanisme de la Generalitat aprovi definitivament el projecte, l’antiga propietat -la congregació dels Pares Paüls- ja no podrà recuperar l’edifici, que ja és de titularitat municipal, subratlla Pujol, a partir del relat que li ha fet l’Ajuntament. Fonts municipals confirmen que ja és públic i, tot i que el tema administrativament i judicialment no es dona per tancat, “aquest tràmit és un pas important per reforçar jurídicament l’expedient i esmenar els defectes de forma de l’anterior MPGM a què apuntava la sentència”.
Segons la tinenta d’alcaldia d’Urbanisme, amb l’aprovació del plenari es dona resposta a les reivindicacions dels veïns. D’una banda, es preservarà patrimonialment la finca. Això farà que s’hagi de rehabilitar quan es converteixi en un equipament públic- i hi haurà més serveis públics i usos socials per al barri de Vallvidrera. De l’altra, el nou planejament concreta la titularitat pública de l’edifici i planteja convertir-lo en un equipament dotacional assistencial, que gestionarà l’àrea de Drets Socials, va explicar la regidora del PSC en el plenari sense concretar què significa fer un equipament dotacional assistencial.
El juliol del 2020, la intenció de l’Ajuntament era construir-hi 37 pisos per a gent gran i joves i equipaments per al barri. Amb posterioritat a la celebració del plenari, fonts municipals han detallat que l’Ajuntament ha detectat “la necessitat d’afegir, dins dels usos possibles de l’equipament que es farà a l’antic Hotel Buenos Aires, l’ús dotacional assistencial, que complementa l’ús d’allotjament que ja s’havia definit en l’anterior MPGM”. L’àrea de Drets Socials de l’Ajuntament ha manifestat interès en el futur equipament. De moment, no hi ha una data sobre quan el nou equipament serà una realitat.
Els veïns exigeixen habitatge per al barri
De fet, aquesta diferència entre el que s’ha aprovat ara, fer un equipament dotacional assistencial, i les intencions de fa quatre anys i mig, d’aixecar també 37 habitatges per a gent gran i joves, preocupa a les entitats veïnals. “Ens interessa molt obrir un procés de debat amb l’Ajuntament per assegurar-ne quins seran els usos. Ens hem trobat en el procés de canvi de planejament amb un terme, l’assistencial, que abans no hi era”, comenta el president de l’associació de veïns de Vallvidrera. Segons el veïnat, aquest nou concepte el consistori afirma que l’ha introduït per blindar l’expropiació i evitar un nou recurs judicial. Però les entitats no ho veuen clar.
“Abans només hi havia un ús, el dotacional. Ens fa molta por que es perdin els usos que des de sempre els veïns hem demanat, que és que es faci un ús d’habitatge per a la gent del barri. Sembla que amb aquesta part assistencial, la Casa Buenos Aires podria tenir uns altres usos que no revertissin directament en la gent del barri. Nosaltres demanem que en part o en gran part els habitatges que es puguin fer siguin pel veïnat. Si s’utilitza el 100 per 100 de l’edifici per a habitatge assistencial acabarem tot aquest procés tenint la mateixa problemàtica que abans que s’expropiés la Casa Buenos Aires, que és que als barris de muntanya no hi ha ni un pis de protecció oficial”, denuncia Pujol. Al barri de Vallvidrera, el Tibidabo i les Planes, el preu de lloguer i de l’habitatge és molt alt i fa impossible que la gent es pugui quedar als barris de muntanya.
En el plenari van votar a favor del nou planejament, a més del PSC, Junts per Barcelona, Barcelona en Comú i ERC. Des de les files de Junts, Damià Calvet va dir que no compartien el relat en contra de la iniciativa privada i de “connivència amb les ocupacions”, però entenien “la preocupació” del veïnat sobre el futur de l’edifici. Junts considera que l’expedient ha trigat massa temps a resoldre’s i defensa un “urbanisme més proactiu”. La presidenta dels Comuns al consistori Janet Sanz va reconèixer que el plantejament aprovat “corregeix” alguns aspectes de la proposta que ells van presentar, amb l’objectiu que l’edifici “no fos per als especuladors” sinó un equipament públic per a Vallvidrera. I Eva Baró, regidora d’ERC, va destacar que la Casa Buenos Aires forma part de la història de Barcelona i, tot i haver estat sempre de titularitat privada, s’ha caracteritzat per ser permeable al barri. Per a l’edil republicana, l’aprovació de la MPGM és “indispensable i inajornable”.
D’hotel als afores de Barcelona a residència de la UB
Inicialment, la Casa Buenos Aires es va construir per ser un hotel de retir als afores de Barcelona. Amb posterioritat, després d’una reforma que va tenir lloc el 1910 i que va anar a càrrec de l’arquitecte Jeroni Granell, l’edifici es va convertir en una residència d’estudiants de la Universitat de Barcelona (UB) i inclús en un hospital de campanya durant la Guerra Civil. El tancament definitiu de la residència de gent gran l’any 2012 va deixar la finca congelada en el temps, preservant-ne l’interior en perfecte estat. El veïnat va fer diversos intents de comprar el recinte al llarg dels anys, i fins i tot es va arribar a fer una oferta formal de 2,5 milions d’euros de la mà de la cooperativa Sostre Cívic. Però la congregació religiosa dels Pares Paüls, propietaris fins a l’expropiació de finals del 2022, es va negar en tot moment i va acabar apostant per un projecte que pretenia enderrocar l’edifici per erigir-hi un hotel de luxe a càrrec del fons d’inversió London Private Company.
L’ocupació de l’immoble va aconseguir frustrar els plans de la propietat, tot i que finalment l’immoble va ser desallotjat l’octubre del 2020, enmig de fortes càrregues policials. Després de l’expropiació de l’edifici per part de l’Ajuntament per uns 3,5 milions d’euros, la finca va entrar en un estat letàrgic que es va allargar fins que es va fer públic el posicionament del TSJC on es declarava nul tot el procés. D’aquesta manera, es forçava el consistori a mobilitzar-se corrents i fer un nou plantejament -el que s’ha aprovat ara- per no deixar perdre la compra de l’immoble.
