La història dels antics magatzems Jorba està farcida d’elements de misteri. Fa una setmana us explicàvem al TOT Barcelona l’estranya desaparició de les dues escultures que durant més de sis dècades van presidir la façana d’aquest edifici de l’avinguda del Portal de l’Àngel, que des del 1998 alberga una de les seus més emblemàtiques d’El Corte Inglés a la capital catalana. El segon capítol d’aquest particular serial té com a protagonista un monument que des de fa gairebé un segle resisteix ocult en una de les terrasses de les instal·lacions ubicades en aquesta artèria comercial barcelonina, a la cantonada amb el carrer de Sant Anna.
L’obra en qüestió formava part del conjunt de la terrassa pública amb vistes privilegiades que es va projectar durant l’ampliació dels magatzems Jorba l’any 1932. Les obres -que van anar a càrrec de l’arquitecte Arnald Calvet– van permetre configurar un ampli espai al capdamunt del nou edifici flanquejat per un sistema de pèrgoles i que comptava amb una cafeteria, una zona de jocs infantils i una gran font inspirada en la Font Màgica de Montjuïc, que s’havia inaugurat només uns anys abans amb motiu de la celebració de l’Exposició Internacional a Barcelona. Coronant aquesta terrassa en una espècie de pilar, els responsables de la construcció van decidir instal·lar un conjunt escultòric de marcat estil noucentista que representava una dona asseguda en una espècie de tron i secundada per fins a setze figures de nens que es repartien per una base esgrafiada.
Tres dècades més tard, el 26 de maig del 1963, es confirmava la compra de les instal·lacions per part de la companyia madrilenya Galerías Preciados, que va iniciar un procés de remodelació que va culminar el desembre del 1964. Durant aquesta reforma, els nous propietaris -de la mà de l’arquitecte Francesc Bassó i Birulés- van decidir eliminar la terrassa i convertir-la en el cinquè pis de l’edifici. La destrucció de l’espai, però, no va suposar la demolició del conjunt escultòric, que es va conservar, quedant completament aïllat en un dels extrems de la teulada. En aquestes condicions ha resistit el monument en els darrers seixanta anys, ocult al públic i preservant un enigma que es remunta a abans inclús de la seva pròpia inauguració: qui és l’autor d’aquesta obra?
Inauguració per separat i repercussió mediàtica
La recerca d’aquest autor és una altra de les difícils empreses que s’ha proposat la historiadora de l’art Beli Artigas. El misteri de les escultures desaparegudes va fer revifar el seu interès per descobrir l’artista que s’amaga darrere d’aquest monument, una incògnita que al llarg dels anys ha atret l’atenció de periodistes i historiadors, sense que cap aconseguís resoldre amb certesa la qüestió. A diferència del cas de les dues peces de la façana dels antics magatzems, els retalls de premsa recuperats sobre la inauguració de l’ampliació de les instal·lacions sí que destacaven la configuració d’aquesta terrassa pública. De fet, els mateixos propietaris del negoci van decidir presentar en societat aquest espai el 30 d’abril del 1933, sis mesos més tard que la resta de l’edifici i en un esdeveniment separat que va tenir força repercussió mediàtica.
La terrassa semblava, doncs, que havia de ser la cirereta del pastís del projecte d’ampliació dels magatzems Jorba, un punt diferencial que acabés de situar l’equipament com un dels espais emblemàtics de la ciutat. Així ho va recollir la premsa, que en va destacar la seva estructura i els serveis oferts, especialment de cara als infants. En cap cas, però, es mencionava el monument que coronava la terrassa ni tampoc el responsable del disseny d’aquestes instal·lacions exteriors. Tanmateix, el conjunt escultòric va presidir les instal·lacions durant més de tres dècades, tal com demostren diverses fotografies realitzades al llarg de tots aquests anys, i fins i tot en va sobreviure a la seva desaparició amb la reforma culminada el desembre del 1964. Documentació com aquesta és la que ens permet saber precisament que el monument ha resistit inalterat durant aquest temps fins a l’actualitat i que només s’ha vist afectat per la falta de manteniment i les inclemències meteorològiques.
Esgrafiats personalitzats
Malgrat romandre ocult al públic des de la remodelació impulsada per la companyia Galerías Preciados, diversos grups d’afortunats han tingut l’oportunitat de poder contemplar en aquests darrers seixanta anys el conjunt, que actualment s’erigeix entre cables i aparells de climatització de l’edifici. L’estat de conservació del monument permet encara distingir clarament una figura femenina asseguda en un tron o butaca que sosté amb la mà dreta una espècie d’eina, en una referència que recorda a les divinitats que en la mitologia romana eren sinònim de protecció de la gestació i del naixement, tal com apunta Artigas. Als seus peus, al voltant d’una base quadrangular, es reparteixen setze escultures de nens que porten a les mans diferents elements com una pilota, un vaixell o una nina.
Un dels punts més interessants del conjunt, però, és aquesta base esgrafiada. En una de les cares encara és visible un dibuix que representa diversos infants jugant en primer pla amb el nou edifici dels magatzems Jorba de fons, que és fàcilment reconeixible per la gran cúpula que es va inaugurar l’any 1932. Un altre dels costats mostra un grup de nens pintant i esculpint sota les paraules Labor omnia vincit, el lema en llatí que van assumir com a propi els responsables del negoci des dels seus inicis. Fins i tot, un dels esgrafiats inclou la data d’inauguració de la terrassa en números romans. Tot plegat indica que es tracta d’una obra personalitzada que es va fer per a l’ocasió, un detall que encara fa més inversemblant que enlloc hi figuri cap menció de l’artista que la va idear.
Quatre autors per a una obra
Davant la incògnita i falta de documentació sobre l’autoria del monument, una de les probabilitats que agafa més força és que el conjunt fos obra del mateix escultor o taller de pedra artificial que ja va treballar en la decoració del primer dels edificis que la família Jorba va estrenar al Portal de l’Àngel l’any 1926. El principal argument per sustentar aquesta hipòtesi és que l’ampliació dels magatzems amb la construcció de les noves instal·lacions va anar a càrrec d’Arnald Calvet, el mateix arquitecte que ja havia treballat en aquest primer equipament de la companyia a l’artèria comercial barcelonina.
Aquest supòsit, però, obre un ventall força ampli de possibilitats, ja que tampoc se sap amb certesa qui es va encarregar de la decoració escultòrica de l’edifici primigeni dels magatzems. Sota un conjunt escultòric ubicat a la façana d’aquest primer immoble hi figura la firma V. Castillo, que sembla indicar que aquest personatge en va ser l’autor. Tanmateix, en diversos articles i estudis sobre la història de les emblemàtiques instal·lacions s’atribueix la decoració a un escultor originari de la mateixa població bagenca que la família Jorba, Lluís Faulí. En altres publicacions en premsa apareixen el nom de dos tallers de pedra artificial relacionats també amb aquest edifici: les fàbriques Minguell i Picas.
Aquest particular galimaties d’autors no fa res més que afegir una dosi més de misteri a la ja de per si trepidant història d’aquestes antigues instal·lacions. Només el temps i la perícia d’historiadors com Artigas dirà si aquestes incògnites es queden en enigmes o si els magatzems Jorba encara tenen un darrer capítol per escriure.
