El 24 d’octubre del 1932 s’inaugurava a l’avinguda del Portal de l’Àngel l’ampliació dels magatzems Jorba. La companyia originària de Sant Vicenç de Castellet (Bages) presentava en societat les seves noves instal·lacions a la capital catalana, un edifici monumental ubicat a la cantonada amb el carrer de Sant Anna i coronat per una cúpula de gran bellesa obra de l’arquitecte Arnald Calvet, que ja s’havia encarregat de la construcció del primer edifici de l’empresa familiar en aquesta artèria comercial barcelonina l’any 1926.
La flamant construcció presentava diversos elements únics que pretenien convertir aquests magatzems en un dels espais emblemàtics de la ciutat. A l’últim pis de l’edifici, per exemple, s’hi va projectar una terrassa pública amb vistes privilegiades i una font que culminava en una escultura d’una dona asseguda en una espècie de tron. El gran reclam de les instal·lacions, però, era la seva elegant façana principal, que comptava amb una marquesina a la planta baixa i que estava presidida per dues importants escultures ubicades just a sota la cúpula. Les dues obres artístiques representaven un home -Hermes, el déu del Comerç- i una dona agafant amb una mà una roda d’engranatge, que simbolitzava el sector de la indústria.
Les escultures van resistir estoicament inalterades a la façana de l’edifici dels antics magatzems Jorba durant més de sis dècades i inclús van sobreviure a la compra de les instal·lacions per part de la companyia madrilenya Galerías Preciados. L’any 1995 es confirma l’adquisició de l’equipament per part de El Corte Inglés i els nous propietaris inicien els tràmits per reformar-ne l’interior i restaurar-ne la seva pell exterior. El remodelat edifici obriria les seves portes ja sota el nom de la nova empresa el 18 de maig del 1998, però ho faria sense les característiques obres artístiques de la façana. Què va passar amb les dues escultures? Per què la premsa no es va fer ressò aleshores de la seva sobtada desaparició? Estan guardades en un magatzem o van ser destruïdes?
Un rastre perdut l’any 1997
Amb la voluntat de trobar respostes a aquestes preguntes, la historiadora de l’art Beli Artigas va fer el passat mes de novembre una crida a través de les xarxes socials per recavar informació sobre el cas i així poder resoldre el misteri de les escultures perdudes dels antics magatzems Jorba. La investigació per ara ha servit per despertar encara més dubtes i alimentar les incògnites que envolten aquest emblemàtic edifici, que recentment ha canviat de mans i ara pertany al conglomerat empresarial Redevco Iberian Ventures.
Per trobar l’últim traç del rastre de les escultures desaparegudes cal remuntar-se a l’any 1997. Després d’aconseguir just un any abans la llicència per a la “restauració de façanes i l’adequació d’interiors” de les instal·lacions, El Corte Inglés iniciava aleshores les obres de reforma de l’edifici amb la instal·lació de tot un entramat de bastides just davant de la façana principal. Els treballs van anar a càrrec d’un equip de professionals dirigit per Carles Bassó Vidal, fill de l’arquitecte que va encapçalar la remodelació que va patir l’equipament el 1964, quan el compra Galerias Preciado.
En la documentació sobre el projecte de reforma presentada per l’equip d’arquitectes a l’Ajuntament de Barcelona es pot comprovar com la intenció dels responsables era preservar les dues obres artístiques de la façana. Així ho constaten tant els alçats com diverses fotografies que es conserven a l’expedient de la remodelació, que actualment es troba guardat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. És en aquest lapse de temps entre l’inici de les obres i la inauguració de l’edifici renovat el 18 de maig del 1998 quan desapareixen les dues escultures.
Dubtes i hipòtesis
Les raons que van portar a retirar les peces són un verdader misteri. En l’expedient que guarden els arquitectes encarregats de la reforma no consta que aquestes tinguessin cap mena de defecte estructural que obligués a treure-les de la façana ni tampoc s’indica que requerissin cap mena de restauració. De fet, en aquest punt, les escultures desapareixen completament del mapa i tampoc es fa referència a elles en cap de les dues reformes de l’edifici que es van dur a terme el 2016 i el 2019 per part de l’equip de l’arquitecte Roberto Suso Vergara, tal com remarca Artigas.
Aquesta manca d’informació al respecte no ha permès fins ara esbrinar quin van ser el desenllaç de les peces. Es van destruir? Han estat guardades tot aquest temps en un magatzem de les mateixes instal·lacions? Tot són preguntes i hipòtesis sense una base suficientment ferma. Des del consistori barceloní només matisen que durant les obres iniciades l’any 1997 es va refer “completament” la façana, substituint la pedra artificial i sense mantenir diversos elements figuratius com ara les escultures de la cúpula, però no detallen el perquè d’aquesta decisió.
Blindatge patrimonial fora de temps
Una altra de les incògnites que posa el cas sobre la taula és perquè un edifici d’aquesta entitat i importància històrica no estava blindat com part del patrimoni barceloní durant els anys noranta. Fonts municipals consultades pel TOT Barcelona posen llum en aquest aspecte i apunten que la protecció dels antics magatzems no es va fer efectiva fins al 2000, quan s’aprova el Pla Especial del Catàleg de Patrimoni de l’Ajuntament de Barcelona. Això suposa que abans d’aquesta data no hi havia una normativa específica que impedís que elements decoratius com les escultures poguessin ser malmeses o desaparèixer de la façana.
Actualment, l’edifici està protegit com a Bé d’Interès Urbanístic, de manera que qualsevol intervenció que es faci a les instal·lacions haurà de mantenir la volumetria original i també garantir la bona conservació de la façana original, amb els seus materials, textures i cromatisme. Tampoc poden patir alteracions ni la cúpula ni les diferents terrasses.
1 
