Barcelona perd de manera massa habitual edificis històrics que, si bé no estan protegits, formen part de la memòria de la ciutadania i són part de la identitat d’un barri. Recentment, ha anat a terra un immoble de finals del segle XIX de la plaça de Mañé i Flaquer del barri del Farró, al districte de Sarrià-Sant Gervasi. Aquesta finca, la número 9 de la citada plaça, va ser la Casa de la Mel, i des de mitjans dels anys 80 i fins al 2005, va ser Humedad Relativa, una discoteca i bar musical, on també es feien concerts en directe, molt de moda entre una part de la joventut barcelonina dels anys 80 i 90, els anomenats boomers.
El blog Barcelofilia recordava l’any 2011 com eren les festes a Humedad Relativa, l’Hume. El local no destacava per les decoracions ostentoses dels espais d’oci de nit de la Barcelona preolímpica. Era més aviat austera. Fins a les 00.30 hores, a Humedad Relativa hi havia happy hour, amb les consumicions més barates. A més, la discoteca disposava d’una oferta àmplia de xarrups, entre els quals destacava el canari, amb sabor a plàtan. Durant molts anys, el bar musical va oferir concerts en directe els diumenges a la tarda. Tenia futbolins i taules de billar. A mitjans dels 90, l’entrada costava 400 pessetes, amb una copa inclosa.
L’antiga Casa de la Mel
L’edifici enderrocat era un dels més antics de la plaça de Mañé i Flaquer. Fa quatre mesos, el febrer passat, ja van anar a terra les cases Bigorra, un edifici modernista no catalogat, del carrer de Ríos Rosas, al mateix barri del Farró. La finca on estava Humedad Relativa -que amb el temps es va transformar en Distrito Cinco- es va construir el 1890, segons el cadastre. A principis del segle XX, a la cantonada del carrer de Vallirana amb la plaça, on més tard va obrir Humedad Relativa, hi havia la botiga de queviures Vilardell. El blog Finestres del Farró informa que l’establiment era coneguda com la Mascota o la Casa de la Mel, perquè estava especialitzat en la compravenda de mel pura d’abelles. Durant bona part del segle XX, el seu propietari en va ser Ramiro Prunés i Puig.
A principis d’any, l’Ajuntament va aprovar un pla de patrimoni pels barris del Clot i el Camp de l’Arpa, que protegeix prop de 800 parcel·les, de les quals 204 són patrimonials. La gota que va fer vessar el got va ser l’enderroc de la casa Estrella Coca, a la confluència de Rogent amb València. La finca tampoc estava catalogada. Al llarg dels darrers anys, la ciutat ha perdut edificis emblemàtics com l’illa de les antigues bugaderes d’Horta, o l’Ajuntament ha hagut de salvar, a cop de talonari, finques històriques, com les casetes del carrer de l’Encarnació de Gràcia, per no haver-les protegit abans.
Enderrocat el bar Universal i la discoteca Merlín
Humedad Relativa no és l’únic bar musical-discoteca, amb anys d’història a la ciutat, que han acabat anant a terra. Per exemple, el juny del 2021 es va enderrocar el bar Universal, al carrer de Marià Cubí, i el febrer passat es va posar fi a la discoteca Merlín del Poblenou, afectada per un pla urbanístic a la zona. Durant tres dècades, van passar per la Merlín uns dos milions de persones.
