La Biblioteca de Catalunya, situada al carrer de l’Hospital del barri del Raval, és un dels tresors de la cultura catalana millor conservats a Barcelona. Tal com ha informat l’ACN, compta amb 65 quilòmetres de prestatgeria i una col·lecció física de més de 4,7 milions d’exemplars físics i una de digital que supera els 100 TB. L’objectiu d’aquests exemplars, que consten de llibres, altres documents en paper i publicacions audiovisuals; és conservar el patrimoni bibliogràfic i documental de Catalunya. L’origen del fons d’aquesta biblioteca es remunta a l’any 889 i al seu catàleg es poden trobar tots els períodes literaris des dels primers textos en català.
Tal com ha detallat l’ACN, tot aquest material està repartit entre diverses plantes subterrànies que es troben sota l’emblemàtica sala de lectura de la biblioteca i a un magatzem de la ciutat veïna de l’Hospitalet. Cada any arriben “al voltant de 150.000 exemplars” nous, com revistes, llibres, cartes, plànols, partitures o discos de música. La directora de la Biblioteca de Catalunya, Eugènia Serra, ha assenyalat en una entrevista a l’ACN que els 4,7 milions de documents que atresora la institució han de servir perquè “tant ara com les generacions futures tinguin accés al coneixement i al patrimoni d’allò que és important per a la història social i cultural de Catalunya”.
La Biblioteca Arús
Un altre exemple d’espai emblemàtic és la Biblioteca Arús, situada al passeig de Sant Joan del barri del Fort Pienc. Amb més 125 anys d’història la Biblioteca s’ha convertit en un espai especialitzat en la maçoneria i el moviment obrer, incloent-hi els moviments anarquistes, els comunistes o el cooperativisme. Però, més enllà del contingut que s’hi pot trobar, el mobiliari d’època és també una de les joies que amaga aquest equipament històric, catalogat com a patrimoni i icona de la maçoneria catalana.
“Com més il·lustració té un poble, més lluny està de l’absolutisme”. Sota aquesta màxima del seu fundador, el periodista barceloní Rossend Arús i Arderiu, va néixer el 1895 la Biblioteca. L’espai tenia la voluntat, originàriament, d’instruir al poble català.
