La Biblioteca Arús és una mostra viva de la història de Barcelona. Amb més 125 anys d’història la Biblioteca, ubicada al número 26 del passeig de Sant Joan, s’ha convertit en un espai de saviesa i coneixement especialitzat en la maçoneria i el moviment obrer, incloent-hi els moviments anarquistes, els comunistes o el cooperativisme. Però, més enllà del contingut que s’hi pot trobar a les estanteries, el mobiliari d’època és una de les joies que amaga aquest equipament històric de Barcelona, catalogat com a patrimoni i icona de la maçoneria catalana. Una decoració que ens transporta al passat.
“Com més il·lustració té un poble, més lluny està de l’absolutisme”. Sota aquesta màxima del seu fundador, el periodista barceloní Rossend Arús i Arderiu, va néixer la Biblioteca. Un espai a la ciutat que, originàriament, tenia la voluntat d’instruir al poble català. Per aquest motiu, quan la biblioteca va obrir les portes l’any 1895, “obria fins ben entrada la nit, i també en diumenges i festius”, tal com expliquen des de la Biblioteca.
Ara bé, si Rossend Arús va morir el 1891 i la biblioteca no va inaugurar-se fins quatre anys més tard, per què se’l considera el fundador? Doncs la resposta és ben senzilla, i és que el passat de l’equipament barceloní no es podria entendre sense la figura del reputat periodista, Valentí Almirall, i l’amic de tota la vida d’Arús, Antoni Farnés. Pocs anys abans que Arús morís els va convertir en marmessors, és a dir, les dues persones encarregades de fer complir i executar les seves últimes voluntats, entre elles, obrir aquesta biblioteca per tothom.
Els anys anaven passant i la capital catalana s’adaptava als nous temps. En tots aquests anys, però, la biblioteca seguia oberta i en actiu. El 1939, un cop va acabar la Guerra Civil Espanyola i Franco va prendre el control de Barcelona, la cosa va canviar i la biblioteca va tancar les portes al públic.
Tot i que pugui semblar que el tancament està completament relacionat amb l’assentament del franquisme a Espanya, no ho està. La biblioteca es va veure obligada a tancar mor Josep Buxadé, que en aquell moment era el responsable de l’espai. Des d’aquell moment, l’equipament barceloní es va mantenir tancat al públic fins a l’any 1967 quan, després d’uns quants intents de reobertura fallits, Concepció Rodergas, administradora del Patronat, aconsegueix la reobertura de la Biblioteca al públic. “El fet que la Biblioteca tanqués al públic va permetre que hagi arribat als nostres dies gairebé intacte”, afirmen, ja que d’aquesta manera es van estalviar la “purga literària” de Franco.
Uns valors històrics
En l’Escriptura de fundació de la Biblioteca Arús consta que “sempre serà lliure, no podent excloure sistemàticament cap gènere de llibres per motius socials, polítics ni religiosos”. Sota aquesta premissa, la Biblioteca ha acollit literatura de totes les característiques durant més de cent anys. De fet, actualment compten amb uns 80.000 volums diferents, unes xifres astronòmiques. La gran majoria d’exemplars que es poden trobar en aquest equipament de la ciutat han estat donats per particulars o diverses entitats.
