Barcelona compta amb una xarxa d’una quarantena de biblioteques públiques. Moltes d’elles destaquen per la seva especialitat o pel seu encant. És el cas de la Biblioteca de Catalunya, un recinte espectacular situat al centre del Raval i dirigida, especialment, als historiadors. O la Joan Miró, que va néixer com un gran vaixell i presenta un dels aspectes més peculiars de tota la ciutat. N’hi ha tres, però, que destaquen per les seves dimensions i pel gran volum de llibres i arxius que s’hi emmagatzemen. Són aquestes.
La biblioteca de la Vila de Gràcia
Situada a la cruïlla entre els carrers de Torrent de l’Olla i Travessera de Gràcia, aquest equipament és una referència pels estudiants graciencs i d’altres punts de la ciutat que hi van enamorats de les seves característiques. L’edifici contrasta amb el teixit de la vila, conegut per les seves petites cases i blocs d’edificis més aviat baixos. La biblioteca compta amb cinc plantes: un subterrani, una primera planta destinada als llibres infantils, una segona i tercera de caràcter generalista, i una quarta on hi ha les oficines i l’aula d’informàtica.
La biblioteca destaca pel que trobem al subterrani. Un espai molt ampli amb capacitat per a 80 persones i que, alhora, es transforma amb una sala d’estudi nocturn en moments puntuals de l’any, com quan arriba la selectivitat o en èpoques d’exàmens. Aquest espai també es pot transformar en una sala d’actes per fer presentacions de llibres o espectacles.
La biblioteca Ignasi Iglésias – Can Fabra
Aquesta biblioteca es troba al punt neuràlgic de Sant Andreu, gràcies a la seva perfecta ubicació. Es troba a l’antiga fàbrica de fils Fabra i Coats i a pocs carrers de l’Església de Sant Andreu, una de les més espectaculars de la ciutat gràcies a la segona cúpula més gran de Catalunya. Per si això fos pocs, s’ha guanyat la confiança dels andreuencs en ser l’única que obra els diumenges. A més, allotja una especialitat que cada cop és més difícil de trobar: els còmics. En aquest recinte n’hi ha de tots tipus, èpoques i colors. Les grans dimensions de l’edifici i la seva particularitat històrica, a més, fan que tothom vulgui passar-s’hi a visitar-la.
Biblioteca Gabriel Garcia Márquez
És l’última estrena de la ciutat. I ha entrat amb força. Amb prop de 4.000 metres quadrats distribuïts en sis plantes i més de 40.000 documents al seu arxiu, és la tercera més gran de la ciutat, només per darrere de les de Sant Andreu i Gràcia. Està situada al districte de Sant Martí, un espai que, fins fa no gaires anys, era orfe de biblioteques. Un dels espais més peculiars del nou edifici està al subterrani. A banda de nombroses sales polivalents, l’última planta guarda un estudi de ràdio que poc té a envejar als de RAC1 o Catalunya Ràdio.
Aquest recinte ha entrat amb força al districte, tot i algunes polèmiques pel seu nom. Alguns veïns van aprofitar l’arribada d’un nou centre de coneixement perquè es posés el nom d’una dona, absent en la majoria d’equipaments de la ciutat. Finalment, però, la biblioteca va passar a dir-se Gabriel Garcia Márquez, ja que està especialitzada en literatura llatinoamericana.
