A principis de juliol, les obres de reurbanització del carrer del Taulat, entre el carrer de la Llacuna i la rambla del Poblenou, deixava al descobert un tram de les vies dels antics tramvies 36 i 52, que van circular per aquest emplaçament del Poblenou durant anys. La construcció l’eix verd del carrer de Girona, a l’Eixample, va fer sortir a la llum les vies del tramvia 46. En aquella ocasió, el tram de via es va integrar en el projecte i es va conservar, però encara està pendent que es col·loqui allí una placa o quelcom que recordi el pas dels combois. En el cas de les vies del tramvia del Poblenou, els raïls es perdran, ja que no es conservaran.
El grup municipal d’ERC va plantejar al districte de Sant Martí la conservació de les vies i que aquestes s’integressin en la pacificació del carrer, com es va fer al carrer de Girona. Alhora la consellera republicana Lourdes Arrando va demanar al govern de Jaume Collboni la instal·lació d’una placa o faristol que expliqués la història del tramvia, la importància que va tenir per a la mobilitat del barri i del conegut com a Lloro del 36, un animal guineà que pertanyia als propietaris de La Licorera -un establiment obert el 1932 que es trobava al costat de la parada dels tramvies 36 i 52- i va aprendre a reproduir el xiulet del tramvia, la qual cosa feia que, a vegades, el comboi sortís abans de temps. La Licorera, un comerç emblemàtic de Barcelona, encara segueix en funcionament. Qui s’hi apropi hi podrà veure el lloro dissecat, a l’interior de la seva gàbia.
El Museu d’Història diu que no cal conservar els raïls
Tot i la importància històrica de les vies, l’Ajuntament no les preservarà. Així consta en la resposta que el director general de l’empresa Bimsa, Ricard Font, ha enviat a ERC i a la qual ha tingut accés el TOT Barcelona. Bimsa, responsable de l’execució de les obres, va posar en coneixement de la direcció de Patrimoni Cultural i dels Serveis d’Arqueologia municipals la troballa. La decisió final que no es conservés el tram de vies la va prendre el Museu d’Història de Barcelona (MUHBA), que sosté que “no calia que es portés a terme la recuperació dels raïls, ja que el MUHBA només integra en les seves col·leccions aquest tipus de materials quan tenen significació tècnica o històrica”, recull el document enviat als republicans.
El que sí que està previst és fer un aixecament topogràfic de la descoberta i elaborar-ne la corresponent documentació històrica. Arran de la petició d’ERC, el govern de la ciutat valorarà també la possibilitat d’incorporar una placa informativa que faci valdre aquest element de la memòria de la ciutat.
El regidor d’ERC adscrit al districte de Sant Martí i portaveu adjunt, Jordi Coronas, subratlla que la descoberta de les antigues vies del tramvia 36 al carrer del Taulat és una oportunitat magnífica per preservar un element de la memòria col·lectiva del Poblenou. “El tramvia 36 no només va ser una infraestructura clau per a la mobilitat del barri, sinó que forma part del record compartit del veïnat, amb icones com el Lloro del 36 que mereixen ser explicades i reconegudes”. L’edil republicà celebra que el consistori hagi iniciat les gestions per incorporar una placa informativa, però pensa que la millor manera de preservar aquesta memòria és integrant les vies a l’espai urbà, com un element viu del patrimoni local. “Barcelona ha de saber llegir i valorar les petjades de la seva història quotidiana. I el Poblenou, amb la seva forta identitat obrera i popular, no pot perdre l’oportunitat de reivindicar allò que el fa únic”.
L’historiador i director de Terminus CET (Centre d’Estudis del Transport), Joan Carles Salmeron, coneix molt a fons les dues línies que van circular pel carrer del Taulat. A parer seu, “és un problema” que no es conservi el tram de vies, ja que el tramvia 36 va ser molt important durant la primera meitat del segle XX. “Connectava el Poblenou amb Barcelona”. I subratlla que les parades del 36 i 52 es van convertir en una mena de centre social del barri. “Tots els avis les recorden”. Salmeron creu que seria molt fàcil integrar les vies en la reurbanització del carrer i no afectaria ni a la mobilitat ni als vianants. La recuperació serviria també per reivindicar un transport públic elèctric i sostenibles. El pare del Joan Carles, l’historiador i expert ferroviari Carles Salmeron, en va fer esment al llibre Els tramvies d’Europa.
El final dels tramvies de Barcelona
L’Arxiu Històric del Poblenou explica que el 1874 es va posar en funcionament el primer transport públic del barri. Funcionava amb “tracció de sang”, és a dir amb uns animals de tir, i anava des del Port de Barcelona fins al carrer del Taulat amb Galceran Marquet. El 1905, el tramvia 36 es va electrificar. El recorregut que feia era des de la plaça d’Espanya fins al Poblenou. La línia es va tancar definitivament el 15 de desembre del 1965, segons l’Arxiu [veure aquí].
El tramvia 52 va inaugurar-se el 1916 i anava des del barri de la Bordeta fins a les Drassanes. El 1941, la línia es va perllongar fins al Poblenou, complementant la línia 36, que tenia origen i final al carrer del Taulat. Amb l’anul·lació del tramvia 36 el 1965, el tram entre el Pla del Palau i el Poblenou es va cobrir amb el tramvia 52, que es va anul·lar el 17 de desembre del 1967.
Com ERC, l’Arxiu Històric del Poblenou també va demanar la conservació de les vies, però l’Ajuntament va donar a l’entitat una resposta molt similar a la que van rebre els republicans.
El Tramvia Blau, pendent de recuperar-se
Tres anys i escaig després, el 18 de març del 1971, van desaparèixer totalment els tramvies de Barcelona, amb l’única excepció del Tramvia Blau, que va seguir en actiu fins a finals de gener del 2018, quan es va tancar per problemes de seguretat i manteniment. Des de llavors, està pendent que es recuperi. La reforma preveu la reurbanització de l’avinguda del Tibidabo, des de la plaça de Kennedy fins a la plaça del Doctor Andreu, el nou traçat de la via, la rehabilitació de les cotxeres del servei i la remodelació dels cotxes del tramvia. El gener del 2025, Transports Metropolitans de Barcelona (TMB), de qui depèn el servei, va confirmar que el projecte constructiu ja estava enllestit.
Com a transport públic, el tramvia es va recuperar el 2004, amb la inauguració del TramBesòs i el TramBaix. L’any passat, el servei es va reforçar amb la connexió entre Verdaguer i Glòries. I ara queda per executar el tram entre Verdaguer i la plaça de Francesc Macià. Amb el projecte executiu fet, però sense calendari concret d’obres, Collboni vol portar a votació la unió en un únic projecte a la tornada de les vacances d’estiu. La construcció costarà 195 milions d’euros i no estarà enllestida totalment com a mínim abans de sis anys.
1 
