A la ronda de Sant Pere s’aixeca un edifici alt, esvelt, d’estil neoclàssic i buit. A mitjan segle XX havia allotjat diferents hotels i cap al 1980 va convertir-se en la seu de la Magistratura del Treball i dels Jutjats Socials de Barcelona. És una joia de més de 5.000 metres quadrats que, en tot cas, fa una dècada que la ciutat desaprofita. És orfe des que els jutjats van mudar-se a la Ciutat de la Justícia, l’any 2015, i els veïns de l’Eixample fa anys que en reclamaven l’ús per crear habitatges -per a gent gran i gent jove- a les plantes superiors i equipaments de barri als soterranis. No serà possible. Si més no, no serà possible el paquet complet.
L’Ajuntament ha aconseguit finalment la cessió de l’espai, propietat de la Tresoreria General de la Seguretat Social, i hi ubicarà l’ampliació del CAP Casc Antic, que n’ocuparà uns 4.000 metres quadrats, el 80% de l’edifici. Fonts municipals concerten al TOT Barcelona que hi haurà un racó per ubicar-hi un segon equipament, que serà segur d’ús veïnal, malgrat que encara s’“ha d’engegar un procés per definir-lo”, remarquen. En canvi, descarten que l’edifici pugui acollir habitatges “atesos els usos possibles que permet la seva qualificació urbanística i les limitacions que la normativa que habilita a la Tresoreria per la seva cessió estableix”.
Amb l’ampliació del centre sanitari en aquest immoble, l’Ajuntament ensorra gairebé per complet les aspiracions veïnals, que havien engegat un projecte conjunt amb la cooperativa Sostre Cívic per habilitar habitatge regulat i altres equipaments de districte i no tant de ciutat, com ho és un CAP. “Cal analitzar amb deteniment com aquesta proposta encaixa amb les reivindicacions històriques del barri i amb el projecte previst en aquest mateix espai”, apunten des de l’Associació de Veïns de la Dreta de l’Eixample. A les plantes inferiors, l’entitat veïnal preferia un centre de dia per a gent gran amb assistència i suport sanitari, un menjador social i una sala polivalent per al barri.
En conversa amb aquest diari, el president de l’entitat, Jaume Artigues, dubte ara que quedi espai per a aquestes “grans necessitats”. “No pot ser que les reivindicacions veïnals ocupin, com a molt, una cinquena part de l’equipament”, es queixa. L’altre aspecte que genera frustració és la negativa de l’Ajuntament a construir un habitatge que el projecte veïnal tenia previst ubicar a les nou plantes superiors. Els veïns saben, sentència Artigues, que no es pot fer habitatge lliure en un terreny qualificat d’equipament, però aquest fet no impediria fer-hi llars dotacionals, “que és el que reclamem”. L’habitatge dotacional és una eina que tenen els municipis per crear pisos disponibles per a persones amb problemes d’accés al mercat -com gent gran i jove- en terrenys que inicialment estaven protegits per a usos públics.
El projecte veïnal neix fallit. El tècnic de Sostre Cívic Yabel Pérez assenyala que encara no havien aterrat en un plànol les intencions veïnals, pendents de quina decisió prenien les administracions. El regidor de l’Eixample, Jordi Valls, ja els va explicar que l’edifici “té molts nuvis”, detalla l’urbanista. Van reunir-se el 2024 i el socialista ja el va advertir aleshores que hi havia “altres departaments” interessats en l’immoble. “Va recollir la idea i ens va dir que intentaria que tot plegat es pogués reconduir, encara que ens va insistir, de forma transparent, que no hi havia cap conclusió al respecte”, detalla. Pérez remarca que no han rebut cap resposta oficial i que “sense veure el projecte tècnic” de l’Ajuntament és difícil “veure com es recondueix” el projecte veïnal. Sigui com sigui, el consistori ja ha descartat fer-hi habitatge, que era una part substancial del projecte, i l’Eixample perd per a la causa una illa urbanística amb “un potencial molt gran”.
Consens veïnal entre barris
Amb l’aposta per l’habitatge complicada, els esforços es canalitzen ara en l’equipament restant. Artigues remarca que les associacions veïnals de l’Eixample no entraran en “discussions absurdes” amb el consistori, però recorda que són de les que més han lluitat l’espai. L’edifici ha sortit a subhasta en dues ocasions, el 2017 i el 2018. En tots dos casos es va licitar per 16,75 milions d’euros, però cap empresa ni entitat el va voler adquirir. Han passat sis anys de bloqueig fins que l’Ajuntament, que no ha donat detalls de l’acord amb la Tresoreria, n’ha aconseguit la gestió i ha decidit convertir-lo en un ambulatori. Artigues, que interpreta els últims moviments municipals com una manera de “desautoritzar” les reivindicacions veïnals, conclou que “el que sabem segur és que ningú ha demanat el trasllat del CAP Casc Antic”. “És una idea que sembla treta d’un barret d’il·lusionista, perquè creiem que el que volen fer és centralitzar els serveis socials”, insinua.
A l’altra barriada li donen la raó. Perquè, en el fons, malgrat estar a prop dels antics jutjats, el CAP Casc Antic no correspon a l’Eixample sinó a Ciutat Vella. “És una cosa que ve de l’anterior consistori. Ja havien dit de fer un CAP nou, però nosaltres no estàvem a favor. El d’ara és relativament nou”, comenta al TOT Barcelona la presidenta de l’AVV Casc Antic, Asun Justo. En un primer moment es va especular que l’ampliació podia fer-se en un solar de 5.400 metres quadrats que hi ha al passeig de Lluís Companys, a tocar de la Ciutadella. Una idea que Ajuntament i Generalitat van descartar perquè “hi anaven finalment edificis administratius”, recorden ara des de la regidoria de Salut. Finalment, s’hi ubicarà l’audiència provincial de Barcelona; una idea, a més, que tampoc agrada als veïns del barri de Sant Pere, Caterina i la Ribera. En resum, Justo ressalta que al barri entenen “perfectament” les queixes que venen de la Dreta de l’Eixample. “Fa temps que l’han reivindicat, també per fer habitatge social, que en falta molt”, conclou.
Dins del CAP sí que veuen necessària l’ampliació, si més no l’arribada d’algunes sales noves. Tot i això, el moviment veïnal rebutja qualsevol ampliació que no es faci en la seu actual de la sindicatura de greuges de Catalunya, que comparteix illa urbana amb l’actual centre sanitari. Els veïns reivindiquen que tot allò constitueixi una “illa de salut”. Una aposta ambiciosa i gens fàcil: suposaria traslladar a una altra zona de la ciutat la sindicatura, un “equipament de país, no de barri” que “es pot ubicar en qualsevol lloc”. Justo insisteix que hi ha “molts edificis amb oficines” a Barcelona, que és en el fons el que necessita la defenedoria del poble català, i que així li ho han comunicat al districte per diferents vies. “Mai ens diuen taxativament que no, però tampoc mai que sí”. Que l’Ajuntament ho acceptés seria una sorpresa majúscula, més ara que ja ha aplanat el futur dels CAP als antics Jutjats Socials de Barcelona.
