Ara fa quinze anys, els preus dels pisos estaven en nivells desorbitats. Els bancs concedien hipoteques gairebé amb els ulls tancats, amb uns tipus d’interès també desorbitats. La bombolla immobiliària havia generat un mercat de l’habitatge totalment descontrolat, que acabaria rebentant menys de dos anys després. Era la gran crisi del totxo. Però des d’aquell llunyà 2007 i fins ara, el mercat de l’habitatge ha passat per diverses fases, des de la caiguda absoluta amb preus de ganga, fins a una recuperació que ara ja depassa els nivells de preus d’aquella bombolla.
Preus per sobre dels de la bombolla del 2007
Així ho detalla l’anàlisi d’Euroval sobre dades del Mitma, que determina que el valor mitjà de l’habitatge nou està per sobre dels màxims de la bombolla immobiliària. En el cas de Barcelona, els preus mitjans de l’habitatge nou són un 9,1% més cars que fa quinze anys, passant dels 289.152 euros del 2007 als 315.448 del primer semestre del 2022.
Segons els experts, és lògic que els preus de l’habitatge no hagin deixat de pujar si es té en compte que l’oferta d’habitatge nou és escassa i que el total de les compravendes de pisos nous tot just arriba al 50% de les transaccions que es feien el 2007. A més, cal tenir present que els habitatges nous actuals són més cars de construir, perquè incorporen més eficiència energètica i altres elements de qualitat com espais comunitaris, que naturalment encareixen el preu.
Menys oferta de pisos a la venda
Per altra banda, l’oferta d’habitatges en venda s’ha reduït un 8% durant el segon trimestre del 2022 a tot l’Estat segons un estudi publicat per Idealista. Però en el cas de Barcelona, l’estoc ha caigut per sota de la mitjana i només s’ha reduït un 2%. A Madrid, en canvi, la caiguda ha estat del 15%, i a Bilbao, del 16%. En l’atre extrem hi ha altres territoris on el parc d’habitatges a la venda s’ha disparat en els darrers sis mesos: Ourense lidera aquest creixement amb un 15%, seguit de Lleó (13%), Ceuta (11%) i Conca (10%).
