Ens hem de remuntar fins al 2008. Aquell any es demanava per primer cop formalment a l’Ajuntament de Barcelona pel monestir de Santa Maria de Valldonzella. Ho feien diverses entitats en una petició que també anava dirigida al Consorci del Parc de Collserola. L’objecte de la instància és un recinte eclesiàstic amb prop de vuit segles d’història, ubicat a mig camí entre la capital catalana, Sant Feliu de Llobregat i Sant Just Desvern, que ja aleshores arrossegava diverses dècades d’abandonament. Es tracta d’un conjunt protegit com a Bé Cultural d’Interès Local (BCIL) que va donar origen a la comunitat de monges cistercenques i que havia estat expropiat als anys vuitanta per part de la ja desapareguda Corporació Metropolitana de Barcelona, precursora de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), amb l’objectiu de rehabilitar-lo. Amb la dissolució de l’ens el 1987, el projecte de restauració va quedar en un calaix fins que el recinte va passar formalment a mans del consistori barceloní l’any 2003.
Han passat 18 anys des d’aquella primera petició formal ciutadana. En aquest temps, les administracions han encarregat diferents estudis, projectes i avantprojectes per conservar i restaurar aquest espai. Cap va tenir èxit. Mentrestant, la degradació del recinte avançava sense aturador. La darrera iniciativa al respecte va ser la licitació el desembre de 2023 per part de l’Oficina Tècnica de Collserola -depenent del consistori barceloní- d’un pla urgent per a la “consolidació, conservació i protecció dels elements constructius existents”. Les actuacions previstes tenien un pressupost de prop de 301.300 euros. A partir d’aquí, silenci administratiu. Només la prsentació d’un escrit signat per set entitats barcelonines i del Baix Llobregat reclamant l’adopció de mesures urgents aconseguia moure les coses. Tanmateix, la resposta municipal no arribaria fins a l’estiu del 2025, quan es comunicava a les agrupacions que no hi havia consignació pressupostària ni subvenció per poder tirar endavant amb la rehabilitació.
La situació va quedar en aquest bloqueig durant tot un any. Això va fer que les agrupacions aprofitessin que la ciutat acull la Capitalitat Mundial de l’Arquitectura i el Congrés Mundial d’Arquitectes per tornar a alçar la veu demanant intervencions urgents al recinte, així com l’elaboració d’un pla director que defineixi els usos futurs del conjunt i de l’entorn natural i l’encàrrec d’un projecte de restauració arquitectònic en profunditat. Tot plegat va fer un gir de 180 graus fa només unes setmanes, quan va tenir lloc una reunió entre les entitats i l’executiu liderat per Jaume Collboni. La trobada no va servir per concretar un pla d’actuació concret per al monestir. Ara bé, aquesta darrera ofensiva veïnal sí que va aconseguir esgarrapar un compromís per part del consistori. Segons ha pogut saber el TOT Barcelona, l’Ajuntament estudiarà la rehabilitació del conjunt, analitzant possibles mesures per aturar la seva degradació. De cara al pròxim mes de setembre, hi ha prevista una nova reunió amb les agrupacions en la qual el Departament de Patrimoni Arquitectònic, Històric i Artístic presentarà una proposta que sigui factible des del punt de vista econòmic per estabilitzar l’estat de les edificacions.
Un projecte de mínims sobre la taula de l’Ajuntament
Cal recordar que l’Ajuntament de Barcelona té des de fa temps sobre la taula un projecte tècnic elaborat per l’arquitecte Joan Albert Adell precisament per aturar aquesta degradació del recinte. Adell -especialista en romànic que està assessorant les entitats- proposa una sèrie d’intervencions concretes amb poca inversió per almenys aconseguir estabilitzar l’estructura supervivent. En total, l’expert planteja que s’hauria de posar una quantitat al voltant dels 109.056 euros per assolir-ho. I afegeix que, en l’estat actual del conjunt i sense una neteja prèvia de l’espai, “només es poden prendre les mesures imprescindibles per assegurar-ne l’estabilitat i establir les condicions de seguretat que permetin el seu estudi i conservació, a l’espera de la posterior, i completa, rehabilitació”.
Si entrem en detall a les actuacions previstes, Adell proposa primer una neteja de la vegetació que ha engolit el recinte per després fer-ne una exploració arqueològica, que determinarà les possibilitats de restauració. Això també implicaria la demolició de les restes més “precàries”, tant de les cobertes de l’església com de les altres parts on es conserven “vestigis molt inestables de les teulades antigues”. A partir d’aquí, l’arquitecte aposta per mapejar completament el terreny amb tècniques de modelatge en tres dimensions i per implantar un estintolament general dels murs a través de bastides, fet que n’hauria de garantir l’estabilitat. També indica que caldria consolidar la coronació dels murs i tapar amb ceràmica tots els forats que s’hi detectin, desmuntant també les fusteries encara existents. Així mateix, planteja aplicar un tractament superficial per fixar els paraments i la instal·lació d’una coberta provisional de xapa metàl·lica per al temple i d’altres elements estructurals d’acer laminat en els punts que ho requereixin.
“Amb aquestes actuacions, es tracta d’assegurar l’estabilitat i conservació física de les estructures del conjunt, i la documentació de la seva realitat, i les patologies existents, com a pas previ a la redacció dels corresponents projectes. La valoració estimada considera el manteniment de les bastides d’estabilització, i la coberta provisional, durant un període de dos anys, que podria allargar-se, amb el corresponent increment pressupostari”, s’indica en l’estudi elaborat per l’expert. Adell considera aquests dos anys com un termini suficient per a la redacció i licitació del corresponent projecte de restauració-conservació i per a l’execució d’una rehabilitació que “garanteixi el futur del conjunt monumental”. Un cop assolit aquest punt, s’haurien de definir possibles funcionalitats del monestir de Valldonzella que siguin compatibles amb la preservació del recinte protegit com a BCIL.
