Una gran bastida cobreix la façana històrica del Teatre Principal de la Rambla, el més antic de Barcelona. Les obres per recuperar l’equipament van començar el febrer del 2026, amb cinc anys de retard, però ara l’activitat és màxima, amb feines d’enderroc en tots els espais de l’edifici, tal com ha pogut comprovar el TOT Barcelona en una visita aquest dimecres al matí. L’impulsor del projecte, l’hoteler José María Trenor, ha explicat que la inversió privada s’enfilarà per sobre dels 50 milions, el doble del previst inicialment. El cost s’ha disparat tant perquè no es tenia clar l’abast de la transformació. Trenor espera recuperar la inversió en 10 o 15 anys.
L’obertura, si no hi ha endarreriments, serà la tardor del 2028. Fa més de dues dècades que el Principal està tancat, amb alguna excepció puntual. El teatre disposarà de quatre espais diferenciats: la sala gran, amb 850 butaques; el frontó Jai Alai, amb capacitat per a 1.500 persones; el Teatre Latino, per a 250 espectadors, i la Cúpula Venus, amb 14 metres de diàmetre i 17 metres d’altura i capacitat fins a 200 persones. Trenor, fundador i CEO d’Atir Hospitality, ha arribat a un acord amb la família Balañá pel dret de superfície de l’edifici durant cinquanta anys.
“La Rambla entrarà dintre del teatre”
La reforma l’executa el despatx Batlle i Roig. L’arquitecte Enric Batlle ha detallat que la façana estarà acabada coincidint amb el final de les obres de la Rambla, el primer trimestre del 2027, i es recuperarà tal com la va concebre l’arquitecte Francesc Daniel Molina el 1847, amb un accés que farà que “la Rambla entri dintre del teatre”. Serà un vestíbul molt ampli, des del qual es podrà anar a la resta d’espais de l’edifici, tots connectats entre si.
La idea és que el Principal aculli musicals, teatre, activitats immersives, presentacions, esdeveniments… També hi haurà un restaurant i una terrassa amb vistes de la Rambla. Els quatre espais podran estar en funcionament a la vegada o no. La sala gran serà un teatre més convencional, mentre que el frontó Jai Alai tindrà un ús més polivalent. Amb uns 1.500 metres quadrats i dues graderies, en una de les parets del frontó encara es pot llegir Jalai Alai Palacio. El Teatre Latino serà un espai més íntim, amb musicals de petit format, i la Cúpula Venus destaca per la seva gran làmpada, que ni l’arquitecte ni Trenor han sabut concretar si és del 1847. En tot cas, es restaurarà, així com les pintures de la sala. A la Cúpula Venus hi van actuar Pepe Rubianes, Christa Leem, Loles León i Ángel Pavlovsky, entre altres. El TOT no inclou imatges de la visita en aquest article perquè no ha estat permès fer-ne a cap mitjà.
La remodelació recuperarà els elements protegits -el teatre és bé cultural d’interès local-, però el resultat final de la reforma conservarà tradició i modernitat. Una de les intervencions destacades és que el frontó s’obrirà fins a la façana del teatre que dona a la Rambla, ara tapada. Les obres també han tret a la llum algunes sorpreses, com un mural del 1980 de Pilarín Bayés, en una de les escales, que s’ha protegit per preservar-lo. I en un dels espais penja la fotografia d’un home amb corbata que ningú ha sabut identificar. A més, l’escultora Susana Solano ha incorporat runa del Principal en una instal·lació artística que es pot veure a l’avinguda de la Catedral, i dues butaques del frontó s’han restaurat i es podran veure a la Galeria Único, a partir del 8 de juliol.
Quatre segles d’història
Entre el 1596 i el 1603, on ara hi ha el Principal, es va construir un primer corral de comèdies conegut com a Teatre de la Santa Creu, vinculat a l’antic Hospital de la Santa Creu, que destinava els ingressos de les representacions a finançar la seva activitat assistencial. L’edifici ha estat reconstruït diverses vegades. Al llarg de la seva història, el Principal ha patit quatre incendis. El 1787, en va patir un, i l’immoble es va haver d’aixecar de nou. El nom de Teatre Principal es va adaptar el segle XIX. I el 1847, Francesc Daniel Molina -autor del disseny de la plaça Reial-, va dur a terme la reforma de teatre. D’aquesta època, és la façana del teatre i la Cúpula Venus. El 1918, l’arquitecte Adolf Florensa va fer una reconstrucció de l’equipament i va incorporar-hi el frontó Jai Alai i el Teatre Latino. Abans de la Guerra Civil, i després d’un incendi, l’edifici es va refer influenciat per l’art-déco.
Al llarg dels seus quatre segles llargs de vida ha acollit òperes, teatre, concerts, balls i exhibicions de frontó i pilota basca, i ha estat escenari d’actes de gran repercussió social, econòmica i política, com ser la seu de l’Ateneu Barcelonès, l’acte del concurs de creditors de les primeres línies fèrries de l’Estat o reunions del POUM durant la Guerra Civil.
La Rambla, el gran eix cultural de Barcelona
La recuperació del Teatre Principal era la peça que faltava per convertir en un futur la Rambla en el gran eix cultural de Barcelona, l’objectiu de l’alcalde Jaume Collboni. A equipaments tan importants com el Gran Teatre del Liceu, el Teatre Poliorama, el Palau de la Virreina, el Centre d’Arts Santa Mònica, s’hi sumaran l’Antiga Foneria dels Canons, que obrirà el 2028 com a Centre d’Art Digital de Catalunya, i el Club Capitol, que passarà a mans municipals i serà un nou teatre amb dues sales.
