El director de circ i pallasso Lluís Raluy ha mort als 79 anys aquest dimecres després d’una llarga malaltia. Nascut a Sant Adrià de Besòs, era el patriarca d’una de les famílies més importants del circ a Catalunya i ànima amb el seu germà, Carlos Raluy, d’una saga coneguda per haver conservat el classicisme de dècades enrere i traslladar-se arreu amb una caravana itinerant de carros amb dècades d’història, fent parada allà on instal·len la carpa.
Lluís Raluy ha mort a València, segons ha informat el Circ Raluy Legacy a les xarxes socials. “Deixa darrere d’ell un llegat centenari que perdurarà en el temps i que seguirà viu”, ha expressat la companyia en un comunicat, en què defineixen Lluís Raluy d’ésser “especial, ple de llum, de bondat i de generositat”.
L’altra branca de la família actua aquests dies al Port Vell de Barcelona, al Circ Històric Raluy. “Ens ha deixat Lluís Raluy, germà del meu pare Carlos Raluy. Ells dos durant anys i anys van ser l’ànima del circ Raluy, de qui me’n sento deixeble i d’on he après tant”, ha escrit Rosa Raluy, neboda de Lluís Raluy, en un missatge a xarxes socials.
Història viva del circ, Lluís Raluy era fàcilment reconeixible quan sortia a l’escenari. Era el pallasso de la cara blanca, però era molt més: un artista d’una altra època, que va donar la volta al món predicant l’humor, l’entreteniment i la màgia del circ de tota la vida. Era, pràcticament, un home del Renaixement que, alhora que es llançava a la pista, era matemàtic, físic, escriptor i músic, com els seus familiars han recordat.
La saga que Lluís Raluy va contribuir a popularitzar ha rebut una multitud de reconeixements els últims anys. Entre d’altres, va ser condecorada amb la Creu de Sant Jordi el 2006 i el Premi Nacional de Circ del Ministeri de Cultura espanyol el 1996. “Esperit autodidacte, nòmada, lliure, ha apostat sempre per un món sense fronteres, per la pau, per l’enteniment dels pobles, entregat en cos i ànima al circ“, ha manifestat el Circ Raluy Legacy en un comunicat de comiat a l’iniciador de la nissaga.
