El monestir de Pedralbes ha estrenat aquest divendres la restauració del ‘claustre dels gats’, on les monges clarisses rentaven antigament la roba, i obre una nova intervenció patrimonial amb la recuperació de l’hort medieval. Aquest espai exterior, amagat pels murs exteriors del recinte, recuperarà l’esplendor amb un projecte que li retornarà la funció de verger. Són les dues principals novetats que els responsables patrimonials del monestir i les cinc clarisses que encara hi viuen han explicat als regidors del govern i l’oposició de Barcelona, en la tradicional visita per Santa Eulàlia. La Corporació Municipal també ha aprofitat per admirar els murals gòtics de la Capella de Sant Miquel, que van obrir al públic al juny, i una nova maqueta tàctil de la tomba de la reina Elisenda per facilitar la visita a invidents.
Safaretjos individuals al ‘claustre dels gats’ del monestir de Pedralbes / Meritxell M. Pauné
Enguany aquesta deferència històrica no ha tingut lloc el dia de la patrona màrtir sinó que s’ha hagut d’endarrerir un mes per una intervenció mèdica a l’abadessa Montserrat Casas. La comunitat està visiblement envellida i cada any minva. Un cop recuperada, tot i que recolzant-se en un caminador, la portaveu de la comunitat religiosa ha rebut a la Corporació Municipal per mostrar-los els avenços de restauració i oferir-los un refetó amb un tastet de mató de Pedralbes, una recepta pròpia que les monges han mantingut en secret des de l’edat mitjana.
[r:3]
L’abadessa ha celebrat la pervivència del vincle històric de protecció mútua entre aquest monestir gòtic i el Consell de Cent barceloní i s’ha atrevit a demanar a l’alcaldessa que l’Ajuntament rehabiliti, a més de l’hort, dues casetes annexes “per evitar ensurts i que algú pugui prendre mal a dins”. Es referia a l’intent d’ocupació de dos immobles de la Baixada del Monestir la passada primavera, que no es va consumar però va inquietar molt a les religioses.
Cases en desús que les clarisses de Pedralbes demanen rehabilitar / Meritxell M. Pauné
La intervenció al ‘claustre dels gats’, que ha durat diversos anys, ha permès recuperar –i fer aviat visitable– un espai d’ús domèstic abandonat que fins ara servia de magatzem de trastos vells. Es tracta d’un claustre menor, d’un sol pis i sense la majestuositat del claustre principal, però que explica l’evolució de la vida quotidiana al monestir. Deu al seu nom als gats que hi entraven a través de dues gateres a les portes exteriors i conserva les piques individuals de pedra on les religioses rentaven la roba aproftant l’aigua de mina que abasteix l’espai. El pou es conserva rere una porta a la mateixa estança. “Estenien la roba al pis de dalt, per això té la coberta plana i no inclinada”, explica Marcos Castellanos, aparellador de patrimoni històric-artístic de l’Ajuntament de Barcelona, que aquest migdia explicava als curiosos els detalls de la intervenció. “El safareig col·lectiu, amb una gran pica per ensabonar i una altra per esbandir, és dels anys 20 del segle XX”, ha completat.
Safaretjos col·lectius del ‘claustre dels gats’ del monestir de Pedralbes / Meritxell M. Pauné
Una de les gateres del ‘claustre dels gats’ del monestir de Pedralbes / Meritxell M. Pauné
