El govern de l’Estat ha aprovat declarar bé cultural d’interès nacional, en la categoria de monument històric, els grups escultòrics de Josep Maria Subirachs a la Sagrada Família, després que la Generalitat ho acordés al febrer al Consell Executiu. Aquest dilluns el BOE ha publicat la declaració que va ser proposada per la consellera de Cultura, Laura Borràs, i compta amb informes favorables del Consell Assessor del Patrimoni Cultural Català i de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC).
Formen part d’aquestes obres els grups escultòrics de la façana de la Passió: El Sant Sopar, L’orella de Malcus, La traïció de Judes, La flagel·lació, L’Alfa i l’Omega, La negació de Pere, El judici de Jesús, El Cirineu, Jesús camí del Calvari, El soldat Longino, Els soldats jugant a daus, La Crucifixió, L’enterrament, L’esperit Sant i L’Ascensió.
També a la Passió, són obra de Subirachs les portes de l’Evangeli – Porta de l’Evangeli de Mateu i Porta de l’Evangeli de Joan -, la Porta de Getsemaní, la Porta de la Coronació, i els apòstols – Jaume el menor, Bartomeu, Tomás i Felipe.
A les portes de la façana de la Glòria, formen part dels béns reconeguts són El portal major – que conté el text complet del parenostre i el de la quarta petició -, la Porta de la primera petició, la Porta de la segona petició, la Porta de la tercera petició, la Porta de la cinquena petició, la Porta de la sisena petició i la Porta de la setena petició.
També formen part de les obres de Subirachs l’escultura de Sant Jordi, ubicada al primer trifori de la nau central, i el semibust de bronze de l’arquitecte Antoni Gaudí, ubicat al Museu de la Sagrada Família.
Expressionista i figuratiu
Josep Maria Subirachs (1927-2014) va rebre el 1986 l’encàrrec de realitzar els grups escultòrics de la façana de la Passió del Temple, i va dedicar més de vint anys de la seva vida a esculpir aquests grups escultòrics i altres elements, una obra que s’ha considerat la síntesi i la culminació de la seva carrera escultòrica.
Després de transitar en la seva escultura del noucentisme a l’abstracció geomètrica, Subirachs va crear un llenguatge escultòric contemporani i expressionista, que va aplicar a la Sagrada Família, i que no només no pertorba l’obra arquitectònica de Gaudí, sinó que contribueix a expressar-la, ha observat l’executiu estatal.
Per representar els dos últims dies de la vida de Jesús de Natzaret, l’escultor va recuperar l’expressionisme figuratiu, buscant l’efecte dramàtic i proposant una lectura que segueix una línia ascendent, en forma d’S, que es distribueix en tres nivells.
La narració, amb un relat argumental, estilístic i simbòlic d’episodis concrets de la història religiosa del cristianisme, es presenta “de manera gairebé cinematogràfica, i comença amb l’escena de l’últim sopar de Jesús amb els seus deixebles i acaba amb l’escena de l’enterrament , segons recull el BOE.
L’obra de Subirachs a la Sagrada Família està dotada d’entitat pròpia i transcendeix l’obra arquitectònica que li fa de suport, alhora que li aporta un valor cultural afegit d’alt nivell i qualitat artística: “Constitueix un episodi excepcional en el context del art i de l’escultura contemporània i ha convertit el seu autor en un referent essencial de l’art català “, ha destacat el Govern.
