Els carrers de Gràcia tornaran a viure la seva festa major després d’un any en què els esdeveniments i les activitats han brillat per la seva absència. Tal com va explicar el TOT Barcelona, el Procicat ha donat llum verda a les revetlles i celebracions populars i la vila barcelonina ja s’ha posat en marxa per planificar l’edició 2021. No obstant, hi ha un factor important d’incertesa que es manté: la debilitada musculatura econòmica de la festa. La cita estival compta amb una coordinació centralitzada però té l’ànima repartida en els grups de veïns que, a cada carrer, organitza activitats i guarnits. Gairebé tots els carrers participants pateixen els efectes de la crisi de la Covid-19 i no arrosseguen importants pèrdues d’ingressos. L’absència d’activitats amb les que fer caixa al llarg de l’any els ha deixat sense estalvis i ara amb prou feines tenen material per començar a elaborar els decorats.
Feia temps que els organitzadors de les diferents activitats i actes no vivien moments de tanta incertesa. Per tot plegat, la Fundació Festa Major de Gràcia, que agrupa les entitats i organitza el cartell, ha hagut de reinventar-se perquè cap dels carrers declinin participar a la festa del 2021. “Només hi ha un que no pot tirar endavant enguany”, assegura al TOT Barcelona la presidenta de la fundació, Carla Carbonell. Destaca que la llum verda del Prociat ha suposat una injecció de la moral, tot i que ja s’esperaven la resolució: “Sabíem que la decisió no trigaria gaire a arribar”. “La cultura és salut, i la festa major és cultura”, conclou Carbonell.
Problemes econòmics
Tan sols la meitat del pressupost dels carrers prové de les subvencions. L’altra part l’aconsegueixen amb l’organització d’activitats i menjars. Carbonell recorda que l’últim gran acte que es va veure a Gràcia va ser “alguna que altra calçotada” cap al febrer de l’any passat. Des de llavors les entitats no han pogut organitzar cap més àpat, ni tampoc concursos o rifes de Nadal, per exemple. Un reguitzell d’iniciatives de petit format d’aquest estil ajudaven cada any a omplir les guardioles de les associacions.
Moltes entitats tenen problemes fins i tot per mantenir els seus locals. En alguns casos, la fundació ha hagut de repartir la subvenció que atorguen cada any en dos torns “per donar més liquiditat a les entitats”, segons argumenta la seva pròpia presidenta.
Altres carrers han optat per compartir espais. És el cas de Lluís Vives, que ha sobreviscut gràcies a una carambola. Han aprofitat que una entitat ha deixat un dels dos locals que tenia per ficar-s’hi ells. La patrona del carrer, Lina López, assegura que ha sigut un any “complicat” i que, per moments, “era una opció no participar” de la festa d’aquest agost. Recorda amb mal regust els preparatius del primer any que van guarnir el carrer, quan encara no disposaven de local. “La gent portava de casa seva una part del decorat i era molt difícil de coordinar”, assegura López.
Carbonell també confirma les dificultats que estan passant “alguns dels carrers històricament més grans”. I és que els problemes no acaben només amb el lloguer dels locals. Els beneficis de les calçotades servien per poder anar comprant material per decorar els carrers. Tot i que els guarnits incorporen molts envasos i altres elements casolans reciclats, cada any és necessari adquirir objectes, eines i matèria prima per donar forma a imaginatives propostes com castells, boscos i personatges gegants. Sense ingressos, doncs, toca “reciclar material d’anteriors guarnits”, tal com diu López, del carrer Lluís Vives.
L’excepció castellera
La colla castellera de Gràcia és de les entitats més actives del barri. Són l’excepció que confirma la regla, ja que no han parat d’organitzar activitats, malgrat la pandèmia. Així i tot, les subvencions suposen ara ”un 20% més del pressupost d’aquest curs”, segons confirmen fonts internes de l’entitat al TOT Barcelona. Són una agrupació molt gran i amb “activitats més enllà de la festa”, recorden, fet que ajuda a “obtenir ajudes d’altres bandes”. A aquest fet cal sumar-hi el tipus de local de què disposen, cedit per l’Ajuntament. Tot plegat els ha permès esquivar amb èxit la reducció de fonts d’ingressos.
Problemes humans
L’organització de la festa assegura que el desgast d’un any llarg de coronavirus va més enllà de l’economia. Carbonell lamenta que els carrers noten la “falta de germanor” fruit de la manca de dinars populars entre el veïnat. La brutalitat de la pandèmia, en aquest sentit, també ha sigut un dels motius pels quals alguns grups de veïns han decidit no participar a la festa. Les prioritats personals canvien. “Tothom tenia assumptes més urgents”, lamenta la presidenta de la fundació, parlant del carrer que no participarà enguany.
Malgrat tot, Gràcia confia en el poder de la seva bicentenària festa major per tornar a reunir als veïns al voltant d’una taula i pal·liar poc a poc el buit que deixa la Covid-19. Tot i això, Carbonell no és gens optimista amb el format més tradicional: els àpats a la fresca. “El més difícil serà que l’administració autoritzi els sopars de veïns”, reconeix la presidenta. De moment preveuen programar 4 activitats diàries, com tallers o fins i tot algun concert, tal com ja va explicar el TOT Barcelona.
Primeres activitats també a Sants
També prepara escalfa motors l’altra gran festa major d’agost de Barcelona, la del barri de Sants. Fins a “12 carrers decoraran els seus sostres”, informen a aquest diari fonts internes de la Federació de Carrers de la Festa Major de Sants. El proper 20 de juny els veïns ja podran assabentar-se oficialment dels primers detalls de la celebració 2021. La federació calcula que “al voltant de 300 persones” podran assistir al concert d’havaneres programat per aquest dia, que farà de tret de sortida. Mica en mica arriben els primers passos per retornar el caliu al veïnat i ressuscitar aquest ingredient primordial de l’estiu barceloní.
