Ni la pandèmia de la Covid-19 ha aconseguit parar l’auge de la comèdia a Barcelona. En els darrers tres anys, la capital catalana ha duplicat el nombre de shows. Actualment l’espectador pot anar a veure cada setmana, com a mínim, un espectacle d’Stand up –un tipus de monòleg– en algun dels establiments especialitzats de la ciutat. Contrasta amb l’oferta que hi havia fa tres anys, quan amb prou feines un parell de locals oferien aquest tipus d’humor i no pas cada setmana, recorden totes les fonts del sector consultades pel TOT Barcelona. Qui més ha notat aquest canvi són les còmiques de la ciutat. I és que cada cop és més habitual veure dones als cartells dels opens, els bars especialitzats en comèdia.
Riot Comedy és un de les productores que ha emergit amb l’actual boom de la comèdia. Tot i que va néixer a Madrid, està molt instal·lada a Barcelona. Destaca per ser una de les poques empreses de la indústria amb un cartell protagonitzat exclusivament per dones. La seva creadora, Sara Garcia (@PennyJayG), assegura que la capital catalana és “el lloc ideal per fer humor lliure”. “Barcelona et dóna l’impuls màgic per crear monòlegs”, certifica. Segons la monologuista, “la llibertat que hi ha a la ciutat” ajuda, però també la llunyania del nucli central d’una indústria estatal que “genera rivalitats”.
Comèdia underground
Barcelona s’ha especialitzat a fer comèdia amateur, tot i que aquesta etiqueta no acaba d’agradar a la directora del Riot Comedy. Garcia prefereix dir que hi ha una “comèdia underground”. “Som pocs i ho parlem tot”, assegura al TOT Barcelona, referint-se a la relació entre els còmics i còmiques a Catalunya. El fet de ser pocs, lluny de ser quelcom negatiu, provoca un espai de confiança que trenca barreres i ajuda a créixer com a monologuista. A més, la directora del Riot deixa clar que “no sortir a la televisió o a la ràdio no vol dir que no puguis omplir un teatre”.
L’Alba Claro (@BeansMcPernil·ls) és una de les monologuistes que s’ha estrenat fa poc. És professora i li sembla que ho seguirà sent, perquè prefereix no viure professionalment de la comèdia. La Beans (nom artístic) s’estima més “no sentir la pressió” d’una dedicació completa: “No vull d’haver de guanyar-me la vida fent humor, vull pujar a l’escenari i gaudir”. La Gemma Ortís, en canvi, aspirar al màxim possible, tot i que sense “atabalament”, assegura. També ha començat fa poc, després del confinament. Els primers dies, diu, “es viuen amb molta ansietat, però la gent riu i això anima a seguir”.
Totes dues han pujat a l’onada de la comèdia els darrers mesos. “Dins de Catalunya, sense dubte Barcelona és el lloc ideal per donar-te a conèixer”, assegura Ortís. Sosté que el millor lloc per desenvolupar-se professionalment són les festes populars, on sol haver escenaris que cedeixen els ajuntaments o grans teatres que participen de la celebració local. A la capital, però, hi ha uns altres espais ideals per debutar: els opens. “Et deixen exposar un text de 8 minuts”, diu Ortís, que ha anat trucant portes d’aquests bars sense rendir-se. Encara recorda el dia que la van venir a buscar per primera vegada. Malgrat que “només ha sigut un cop”, explica, va ser “una sensació genial”.
Totes dues confien que l’augment de les dones acabi confirmant-se. També la Sara Garcia, que les ha vist de tots colors. “Va haver-hi un canvi de tendència fa uns anys”, coincideix la creadora del Riot Comedy. “Hi ha un reclam –segueix– perquè als opens hi hagi cartells paritaris”, encara que no passa a tot arreu. La Beans, en aquesta línia, destaca que “demanar plaça quan ets novell costa a tothom per igual”. La desigualtat, doncs, es manifesta més en la quantitat de consolidats que en l’accés inicial: “El 80% del cartell està format per tios i nosaltres sovint quedem en segon pla”, lamenta.
Falta de referents femenins
Totes tres coincideixen a dir que, per entendre aquest contrast, cal mirar enrere i analitzar com ha sigut l’educació humorística. La Beans creu que “és important que els adolescents tinguin un ventall ampli on poder escollir”. D’altra banda, també considera que seria bo que els joves “normalitzin el mateix discurs dit per un home i una dona”. La seva companya Ortís, en aquesta línia, considera que “no tot l’humor fet per dones ha de ser en clau feminista”. Reivindica, així, “poder fer riure amb tota mena de temes; sobre la joventut, la classe mitjana, la solteria…”.
La falta de referents tampoc ha ajudat a que moltes dones facin el salt definitiu al món de l’espectacle. Ambdues còmiques lamenten l’hegemonia dels homes fins fa ben poc. Ortís assegura que mai havia pensat en pujar a un escenari fins que no va “veure còmiques com la Charlie Pee” —una humorista que, precisament, acaba de reactivar la programació de shows liderats per dones, també, al local de La Muriel, a Gràcia—. La Beans, que ja participava en programes de ràdio, va necessitar també l’empenta dels seus amics. I, així com ha passat a moltes altres còmiques, va decidir pujar a un escenari gràcies a les seves predecessores: “Si altres dones han pogut, jo també”.
Nous formats que es consoliden
A Barcelona, més enllà dels bars de comèdia, cada cop és més habitual veure iniciatives que explotin l’art de fer riure. Un dels formats pioners és el concurs Muses que organitza la Farinera del Clot. Tant la Gemma Ortís com la Beans han participat algun cop d’aquest certamen exclusivament pensat per a dones monologuistes. “Vam detectar la necessitat de visibilitzar el gremi de les humoristes”, comenta en Cesc Vilà, coordinador del Muses. Amb els anys la reputació d’aquest concurs entre les còmiques ha crescut molt.
De fet, enguany “prop 40 còmiques han volgut presentar-se, lluny de les 7 o 8 del primer any”, diu Vilà. Tot plegat demostra la consolidació del format i del boom de la comèdia. “Que estigui enfocat a les dones va de conya”, diu Ortís. La Beans afegeix que el filtre femení fa que “la competència resulti menys ferotge i tot sigui més fàcil”.
Un nou mapa estatal
Iniciatives com aquesta no només fan d’altaveu d’aquestes còmiques emergents. També permeten ampliar el públic i el ventall d’opcions a l’hora de buscar monòlegs. La gran indústria de l’humor encara està lluny de considerar Barcelona com una capital internacional del gènere, però la ciutat camina cap a la consolidació d’un planter d’artistes paritari i un públic fidel. La creadora del Riot Comedy, Sara Garcia, s’ha fet un lloc a l’escena de l’Estat després de portar de gira el seu show per diferents ciutats espanyoles i té molt clara la nova geografia del sector: “Barcelona és el lloc on sorgeix l’art”.
Juan Ángel Medina, Jamsito a les xarxes, també ha visitat diferents ciutats des del 2019 amb Feismo Cool, un dels espectacles més de moda. Creu que l’augment dels late shows a la televisió, així com l’aparició de cursos de comèdia, ha estimulat l’interès del públic presencial arreu. De Barcelona en destaca una bona base per l’auge l’humor en viu, perquè a diferència d’altres ciutats “sempre hi ha hagut una cultura d’anar a veure comèdia”. Tot i que subratlla que la majoria de la indústria encara està radicada a Madrid, la capital catalana desperta un interès creixent entre els promotors: “La gent que busca talent també va als opens de Barcelona”.
1 
