Colau vs. Trias en 9 pessebres

Repassem les diferents propostes nadalenques que han suscitat polèmica des del 2011 fins al 2019

Cada Nadal reapareix l’embolic efímer al voltant de la decoració de la plaça Sant Jaume. El debat sobre la pertinença i la bellesa del pessebre és tan cíclic com fàcil d’oblidar, passades les festes. Per això, conscients de les dificultats per recordar cadascuna de les propostes que han guarnit la plaça de l’Ajuntament en època nadalenca, hem recopilat imatges dels últims pessebres. Des del 2011, quan Xavier Trias va començar el seu mandat com a alcalde, fins al 2019, quan Ada Colau estrena la seva segona alcaldia consecutiva.

Les iniciatives més tradicionals duien la supervisió de l’equip de Trias –a excepció del 2012–. Per contra, algunes de les idees més atrevides han aparegut durant els anys de govern de Barcelona en Comú, ja sigui amb un govern participat pel PSC o en solitari.

Els pessebres

El d’enguany, proposta de l’escenògrafa Paula Bosch, ha apostat per elements quotidians i de tradició catalana, com un avet amb garlandes, boles i llums de colors, figuretes del Naixement, l’estel de Betlem, el Tió, el caganer i fins i tot una panera. Tot encabit en caixes. Així, s’allunya de l’estil al·legòric i contemporani que havien generat polèmica els darrers anys.

El pessebre del 2019, marcat per l'aposta encabida en caixes / Europa Press

El pessebre del 2019, marcat per l’aposta encabida en caixes / Europa Press

L’any anterior, amb una proposta de Sebastià Brosa, es va voler ebocar els àpats nadalencs. “Tots a taula” es va titular. Les figures que representaven els personatges eren més suggestives.

“Tots a taula” va ser el pessebre proposat l’any 2018 / Ajuntament

La iniciativa del 2017 va ser també de les més atrevides, almenys en la proposta estètica. Amb siluetes blanques dels personatges del pessebre –i pals que les elevaven– es va voler representar el passatge nadalenc. La idea minimalista va ser de l’arquitecte Jordi Darder.

La presentació minimalista del pessebre de 2017 / Ajuntament

La presentació minimalista del pessebre de 2017 / Ajuntament

El pessebre de 2016 era un homenatge a Joan Vicenç Foix i al poema Ho sap tothom i es profecia. Es repartia la representació de les figures nadalenques i els versos de Foix en nou esferes transparents que protegien l’interior. El van presentar els artistes Toti Toronell i Quim Domene.

El del 2015, curiosament, també hi havia hagut presència dels versos de Foix. Però sobretot, aquell pessebre homenatjava la literatura infantil, amb una estètica de l’art pop i amb una porta oberta a la fantasia. Qui va coordinar la proposta artística va ser Jordi Pallí.

El 2014 la idea buscava recrear la Barcelona Romana. I també va ser obra de Pallí. Com a gran punt icònic, un vaixell plantejava un recorregut que barrejava Barcino i el paisatge nadalenc del naixament de Jesús. 

L’any 2013 es volia recuperar la vida que van tenir els terrats barcelonins alhora que es representava el pessebre. Les teulades s’inspiraven en la quotidianitat dels veïns als anys 50. De nou, l’encarregat de dur-lo a terme era Jordi Pallí.

El 2012 van ser també unes esferes les que van cridar l’atenció als visitants que es van apropar a la plaça Sant Jaume. En aquella ocasió, el pessebre volia homenatjar el centenari del diorama, creació d’Antoni Moliné. És una tècnica que crea la il·lusió òptica d’una representació corpòria en tres dimensions. 

I per últim, el pessebre del 2011 incloïa la reproducció d’una capella romànica en ruïnes. La composició artística va ser obra de Rosa Ros Pijoan i es va voler inspirar en l’art català romànic.

Més informació

Nou comentari