No és cap espòiler avançar que les cròniques de diumenge parlaran d’un nou èxit. Que el poble haurà sortit en massa al carrer, canalla inclosa, per viure en directe el primer acte multitudinari de l’any a Sant Andreu. Té un cert mèrit. Els Tres Tombs andreuencs fan mans i mànigues per arribar vius al seu centenari, que serà en tres anys. La gent ja no té cavalls a casa, menys encara per a treballar, i la consciència col·lectiva amenaça cada any de dur activistes a la festa amb càntics a favor del benestar animal. L’any passat el dia va ser tranquil. Un bon record, per a l’organització, que contrasta amb el bullici dels anys anteriors. Hi ha qui encara recorda el 2019, amb una vintena d’activistes perseguint la carrossa de l’alcaldessa Ada Colau. “Els animals no són els nostres esclaus” o “abús, explotació i tortura”, cridaven. En aquestes que els Tres Tombs de Sant Andreu van fent, avancen entre la tradició i la lluita animalista.
De Tres Tombs n’hi ha tants com pobles hi ha a Catalunya, gairebé. Se’n té constància d’un centenar, alguns més adaptats que altres, altres més assenyalats pels activistes. Tots haurien de complir la Guia d’actuació per al bon funcionament dels Tres Tombs; una guia de bones pràctiques creada per la Generalitat de Catalunya, acceptada per la Federació Catalana de Tres Tombs, i validada per la Fundació d’Assessorament i Acció de Defensa dels Animals (FAADA) i l’Associació de Veterinaris Especialistes en Èquids de Catalunya (AVEEC). La guia limita els recorreguts a un màxim de 6 quilòmetres i a un màxim de 2,5 hores. El desnivell no pot superar el 10% ni assolir pics puntuals del 15. No es faran pujar ni baixar escales i es controlarà la temperatura, mai per sobre dels 26 graus. També es regula el pes dels carruatges, que no pot superar el doble del pes total de l’animal, i l’edat dels èquids, d’entre 4 i 23 anys. I la joia de la corona: és obligatori dur un veterinari amb el seguici.
En Jordi Clapés, organitzador dels Tres Tombs a Sant Andreu i membre de la Federació, veu un rerefons polític en les protestes animalistes. “Som els primers que volem cuidar els nostres animals”, reitera en conversa amb aquest diari. “Els animalistes volen dir-nos que ho fem tot malament, però jo crec que hem millorat. Antigament, cap cavalcada tenia veterinari; a Sant Andreu fa uns anys que en portem una. Si passa res, allà estarà. Ara hi ha molt més control”, explica Clapés. Sant Andreu també ha escurçat el recorregut general i ha reduït els tres tombs tradicionals a dos carrers. L’organització explica que els cavalls, que acompanyaran una vintena de carruatges, ara reuneixen tota la documentació corresponent i que cada animal rep el vistiplau definitiu dels professionals abans de sortir.
La Paula Soroya fa 12 anys que acompanya els cavalls. És la veterinària. En una entrevista concedida al TOT Barcelona l’any passat, defensava la tradició i insinuava que hi ha “molta desconeixença”. “Els cavalls són com les persones, hi ha vegades que no tens el dia. No passa res, no participa i ja està”, argumenta la veterania. Ella revisa el recorregut, el desnivell i que els cavalls estiguin nets. I sobre el pes, sentenciava: “Són cavalls d’una raça que es dedicaven a les feines del camp”.
L’activisme demana convertir la guia en un decret
La visió dels participants i de la veterinària contrasta amb algunes veus activistes. La Laura Riera, responsable d’èquids de la protectora FAADA, admet que no tots els Tres Tombs són iguals, però creu que moltes cavalcades no tenen en compte “les expressions de dolor, de por o l’estrès” dels cavalls. Als arxius de FAADA hi ha prou documentació gràfica i informes, diu, per avalar “científicament” les seves queixes. “Hi ha organitzacions [de Tres Tombs] que venen a buscar-me perquè parli amb els activistes, i jo els responc: ‘Demostra’m que els cavalls estan bé i ho faré'”, conclou Riera.
Els darrers anys hi ha hagut canvis importants que fan pensar en una nova tendència. Moltes famílies, colpejades per la crisi econòmica derivada de la COVID, han descobert en les cures dels cavalls un forat de centenars d’euros al mes. “En cavalcades que abans hi havia cinquanta cavalls ara n’hi ha deu”, explica, optimista, Riera. Encara hi ha qui els lloga lluny, però fins i tot aquest aspecte apareix a la guia de la Generalitat, que demana no tenir-los més de tres hores tancats en un camió ni recórrer una distància superior a 200 quilòmetres.
Aquesta és la nota positiva, diu Riera, d’una activitat encara poc regulada. “Està bé que hi hagi una guia si tothom la segueix, però no passa arreu”, adverteix l’activista. Les protectores creuen que la situació canviarà de forma unànime en el moment que el Govern faci mutar aquest protocol en una norma d’obligat compliment. De fet, fa mesos que es parla de la possibilitat de modificar el decret sobre la regulació dels certàmens i altres concentracions amb presència d’animals vius per incloure-hi els Tres Tombs. “Així podríem denunciar”, exposa Riera.
L’exemple de Taradell
En Jordi Clapés, de Sant Andreu, descriu els Tres Tombs com un “museu ambulant”. La idea de ‘museu’ genera consens; no tant el concepte ‘ambulant’. Des del cantó activista citen els Tres Tombs de Taradell, que també són aquest cap de setmana, com l'”alternativa” a les cavalcades tradicionals. El municipi osonenc divideix el poble en tres zones i combina les carrosses amb l’artesania i la gastronomia. Els carruatges, calçats a terra, converteixen Taradell en un museu convencional. En Josep Presseguer n’és un dels organitzadors. “Organitzem la festa per a la gent del carrer i fa temps que al carrer hi ha una preocupació pel maltractament animal. Vam contactar amb diverses protectores i vam encarregar un estudi a una empresa externa. El 2018 van crear un protocol, que complim en un 80%. Cada any anem millorant més”, exposa al TOT Barcelona.
En tot cas, Taradell també té la seva cavalcada, que fan diumenge amb una quarantena de carruatges, el doble dels que surten a Sant Andreu i probablement la meitat dels que hi ha en localitats com Sabadell o Vilanova i la Geltrú. En Jordi ho té clar. “Que tenim 40 animals a la vora? Perfecte. En tenim 60? Millor encara. Sigui com sigui, ens reinventarem”. El carreter deixa clar que “no recuperarem els cavalls” que s’hagin anat perdent “pel simple fet de mantenir el gruix del seguici” i aposta per perfils que ajudin a “fer pedagogia”. De fet, els Tres Tombs a Taradell serveixen per descobrir que, en l’era de la intel·ligència artificial, també hi ha alguns racons de Catalunya amb animals que llauren camps. Es podran veure diumenge: una forma més d’ensenyar com han evolucionat els més romàntics i que encara hi ha animals que fan feina al camp, ara amb eines “millors i més modernes”.
